MCGUFFIN (temp. 17/18 – espectacle nº 118)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dilluns era un dia de doble estrena, d’una banda una nova època d’una antiga sala de Teatre, AQUITÀNIA TEATRE que ocupa els locals de l’antiga seu de la Filmoteca, a l’avinguda de Sarrià i que l’any 2013 va començar la seva activitat teatral amb l’equip del Teatreneu. Ara, després de dos anys d’inactivitat, Scene Barcelona, fundada per Toni Coll, Xavier Fuster i José María Galilea, se’n fan càrrec de l’espai i després d’una reforma integral, inicien una nova etapa.
D’altra banda Carlos Latre, actor còmic, humorista i imitador s’ha llençat al món de la direcció teatral i dirigeix la seva primera obra.
MCGUFFIN és una comèdia de Mònica Pérez dirigida per Carlos Latre i protagonitzada per Mònica Pérez i Jordi Rios.
Hem de confessar que nosaltres vàrem assistir a aquesta estrena, no confiant massa en el resultat, potser perquè no som especialment proclius a aquest tipus de teatre que es basa en l’humor, i és que sovint ens hem trobat amb produccions mal anomenades “comercials”, que no tenen el suficient suport d’una dramatúrgia elaborada.
Per tant, va ser per nosaltres una sorpresa majúscula, descobrir que MCGUFFIN, és sens dubte un altra cosa i que vol anar molt més enllà de fer riure a la gent, perquè ho fa d’una manera molt pensada i intel·ligent.
Però, que és un McGuffin ???, és un element que fa avançar els personatges dins la trama, que centra l’atenció de l’espectador, i fa mantenir la tensió durant tota l’obra, per descobrir finalment que aquest element no té cap rellevància en el desenvolupament de la història, i, que l’únic que ha fet és mantenir la tensió, i distreure l’atenció del que veritablement era el nus de la trama.
Una expressió “made in Alfred Hitchcock”
La peça que hem vist representada a l’escenari, és un homenatge al cinema de Hitchcock i és a la vegada una comèdia.
Una comèdia que no és només teatre, que és molt més.
Una proposta en la qual trobem teatre, cinema i humor. Ens intentarà explicar uns assassinats donant-li a la peça l’aparença d’una història policíaca, però que en realitat busca el riure de l’espectador.
En l’acció teatral van apareixent referències de les pel·lícules més emblemàtiques d’Alfred Hitchcock, com per exemple, Con la Muerte en los talones, Los Pájaros, Vértigo, Falso culpable, Cortina rasgada, Psicosis, Extraños en un tren… i altres que vosaltres haureu d’anar descobrint.
Aquesta producció fa un homenatge al cinema de Hitchcock des del teatre. Una proposta amb molts personatges, però amb dos únics intèrprets, la mateixa autora del text, Mónica Pérez i Jordi Rios amb unes magnífiques interpretacions.
Intel·ligent i divertidíssima posada en escena on es combinen a la perfecció tots els elements del món del cinema i del món del teatre. La proposta compta també amb cameos de famosos com Àngel Llàcer, Jordi Basté, Lolita Flores, Sergi Roberto, Mercè March i Andreu Buenafuente, que apareixen en un vídeo.
L’Isidre (Jordi Rios) treballa en un teatre o cinema, on fa les feines de neteja, un anunci del “McGuffin XIII Festival de curts d’intriga” el fa parar un moment d’escombrar. A la mateixa pantalla se li apareix Alfred Hitchcock per proposar-li que escrigui una història i que ell mateix l’ajudarà a dur a terme. Li queden tres dies. A partir d’aquí, l’Isidre i la Lili (Mònica Pèrez), la seva parella començaran l’enregistrament d’un curt on ells faran tots els personatges. Intentaran contactar amb algun famós per donar més “valor” al treball que presentin al Festival.
En un petit barri, estan succeint una sèrie d’assassinats de dones. En una de les cases del barri, ens trobem a dos dels nostres protagonistes, els MacConner. Ella està molt espantada perquè no troben a l’assassí i té por de ser una futura víctima. Ell és detectiu privat i li promet que el descobrirà. Tots i cadascun dels personatges que apareixen, tant al despatx del detectiu com al veïnat dels MacConner, tots, tots, són sospitosos. Una secretaria que no té ganes de fer res, un estrany soci del detectiu que viu amb la mare, un veí que vol ser dona… Qui serà l’assassí? Hi haurà propera víctima? Serà una d’elles?
Un guió ple de girs argumentals on tot està absolutament mil·limetrat, amb una perfecta combinació dels elements audiovisuals amb les interpretacions i un element escenogràfic, una porta, que és un tercer personatge de tot plegat.
Molt divertida, molt i molt recomanable.
Autoria: Mònica Pérez Blázquez
Direcció: Carlos Latre
Actors: Mònica Pérez i Jordi Rios
Ajudant de direcció: Pep Planas
Escenografía: Eli Siles \ Ajudant d’escenografía i utilleria: Joana Martí \ Construcció d’escenografía: Juan Carmona \ Vestuari i regidoria: Montse Alacuart \ Sastressa: Marisa Regalado “La Cacus” \ Il.luminació: Xavi Costas A.A.I. \ Música/Producció musical: Guillem Galofré \ Músics: La Vella Dixieland-Pep Gol, Pau Casare i Xavier Manau \ Suport orquestral: Rec4you.com \ Quartet de veus “Doo Wop Club”: Fran Devesa, Carles Torregrosa, Llorenç Fernandez i Joan Carles Capdevila \ Dibuixant: Josep Manel VEGAS o GARCIA \ Producció i realització de vídeo: Manual \ Caracterització: Helena Fenoy \ Perruques: Joan Marin \ Ajudant de caracterització: Marta Ferrer \ Disseny gràfic: Maga Puig Torres \ Disseny de so i direcció tècnica: Eudald Gili \ Producció audiovisual: Eudald Gili i Rai Segura \ Fotografia: Manel Montilla \ Disseny de producció: Carles Roca \ Producció: Àfrica Estríngana \ Ajudant de producció i administració: Andrea Quevedo \ Assistent de producció: Paula Medina \ Distribució: Joan Fernàndez/EQM Cultura \ Premsa: Comèdia-Marta Solé/Marc Gall
Idioma: català
Durada: 90 minuts
