– Teatre – LA PELL ESCRITA – Sala Atrium  (🐌🐌🐌+🐚) – 2017.11.16 (temp. 17/18 – espectacle nº 110)

LA PELL ESCRITA (temp. 17/18 – espectacle nº 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una dona és morta, està tancada en una morgue a l’espera de ser enterrada, el forense ja ha acabat la seva feina i ella espera. I aprofita el temps d’espera per parlar amb nosaltres. Ella està abocada a l’oblit, però no vol oblidar, ni vol que el seu amor, el seu “nino” la oblidi.

Ella és una dona, se sent una dona i actua com una dona. Però ella té genitals masculins. Està empresonada en un cos d’home i ha lluitat per conquerir la seva pròpia identitat. Ella és una persona transgènere. La transsexualitat, aquest és el tema que ens planteja Manel Bonany en el seu text, un text que va escriure fa més de disset anys i que, tal com ens va comentar a la roda de premsa, fins ara no ha pogut portar a escena.

Un monòleg que protagonitza un personatge transgènere, fronterer entre l’home i la dona, però també entre la vida i la mort, entre la llum i la foscor, entre la joventut i la maduresa, entre la plenitud i la pèrdua.

Com després ens comentarà a la xerrada, Manel Bonany té molt clara la diferència entre el sexe morfològic, el gènere identitari i l’orientació sexual de qualsevol persona. Poden ser el mateix, però poden ser diferents. En una societat heterosexualitzada com la nostra, que se sustenta en el binomi home-dona on sexe i gènere són el mateix, una persona transgènere té difícil trobar la seva pròpia identitat perquè la lluita comença amb un mateix i amb el propi cos. Després vindrà la lluita amb la família, amb els amics, amb la societat.

Manel Dueso ha dirigit aquesta proposta que interpreta d’una forma brillant l’actriu Miriam Marcet. El seu personatge és, abans que res, persona, una persona que ha decidit emprendre el seu particular viatge d’acceptació i transformació del que aparentment és al que realment sent que és.

Ella ens explica la seva història d’amor amb el Marc, que un dia va entrar a la perruqueria on ella treballava i que era incapaç de pronunciar tres paraules seguides.

Desgrana els seus records, el rebuig del seu pare, la protecció de la mare, tot i que no l’ha arribat a entendre mai, i la relació amb el Marc. També ens parla de la crueltat dels amics del Marc que senten la curiositat morbosa de confirmar si realment és una dona, fins al punt d’entrar dins de la morgue, borratxos, per comprovar-ho “Si sóc o no sóc dona. Per això han vingut. Estúpids“.

Un assetjament post-mortem que tampoc la incomoda perquè està acostumada a lluitar contra tot i contra tots. De fet l’únic que lamenta és no haver pogut acomiadar-se del seu amor. Per això és important fer saber que estimes perquè mai no sabràs si arribaràs a la nit.

Miriam Marcet dibuixa una dona plena de tendresa i acceptació, que ens mira directament als ulls i ens transmet la seva enorme capacitat d’estimar. Una lluitadora fins al final que s’aferra als records que l’han portat a ser qui és, que l’han ajudat a ser la persona que volia ser.

Podies lluitar o adaptar-te al silenci.
A la ceguesa que altres havien decidit.
No volien que una anomalia els desbaratés el paisatge pintat.
Tu vas escollir lluitar.
El teu primer combat, el més íntim: contra el teu propi cos de dona amb la pell escrita.

En acabar la representació hem gaudit d’un interessant col·loqui amb Manel Bonay, Miriam Marcet, Marta Reina transgènere i mossa d’esquadra coordinadora de polítiques de seguretat, responsable de polítiques de LGTBI a Podem Catalunya i Jaume Ulldemolins secretari de Chrysallis Catalunya.

Us deixo l’àudio de la xerrada posterior a la representació, malgrat que li manquen els 5 primers minuts. Si teniu temps d’escoltar-la, crec que paga molt la pena, ja que per molts de nosaltres el món de la transsexualitat és un tema força desconegut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció: Manel Dueso
Dramatúrgia: Manel Bonany
Intèrpret: Míriam Marcet
Coreografia: Vero Cendoya \ Escenografia: Iris plot \ Disseny il·luminació: Carles Borràs \ Espai sonor: Bárbara Granados \ Disseny de vestuari: Mercè Lucchetti \ Confecció de vestuari: Rui Alves \ Fotografia: Genia Badano \ Producció i comunicació: Iris Plot
Idioma: català
Durada: 65 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.