– Roda de premsa – REINA JUANA – Teatre Borràs – 2017.11.16 (temp. 17/18 – RdP 035)

Roda de premsa REINA JUANA  –  (temp. 17/18 – RdP nº 35)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí vaig apropar-me al Teatre Borràs, per assistir a la Roda de premsa que van convocar per presentar la producció teatral REINA JUANA i si he de ser sincer, malgrat la meva habitual presència a la major part de Rodes de premsa d’Arts Escèniques, em vaig sentir incòmode en alguns moments, perquè crec que no havia vist un “espectacle” tan mediàtic com el d’ahir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un contrast brutal entre les rodes de premsa que es realitzen a teatres amb pressupost escàs per fer que els mitjans de comunicació es facin ressò (alguns cops m’he arribat a trobar tot sol davant dels protagonistes de la Roda de premsa… i altres vegades ens podíem comptar amb els dits d’una mà). Ahir en canvi, al Borràs, el vestíbul era un autèntic nuvol de fotògrafs que rodejaven literalment a Concha Velasco i la sessió de fotos va durar forces minuts, ara aquí… ara allà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’espai on es va celebrar la Roda de premsa pròpiament dita, no hi havia prou espai perquè els periodistes poguessin seure, molta gent dreta i alguns mitjans que no acostumen a estar mai a aquest tipus d’actes, com són les revistes del cor.

Com veieu una grandíssima expectació davant de l’estrena a Barcelona, d’aquesta proposta escènica en format de monòleg, que va ser estrenada a Sevilla gairebé fa un parell d’anys i que ha triomfat fins fa poc dies al Teatro de la Abadía de Madrid.

A la taula davant nostre Concha Velasco acompanyada del director de la proposta, Gerardo Vera i el productor Juanjo Seoane i de la representant del Grup Balaña.

Juana de Castilla (coneguda quan jo anava a l’escola, com “Juana la loca“), és el personatge que veurem a l’escenari, interpretat per Concha Velasco, actriu que ara mateix te 78 anys i que quan la va estrenar a Sevilla tenia la mateixa edat que el personatge quan va morir a l’edat de 76. Una Concha Velasco, que no pot ni vol amagar físicament el pas dels anys però que se la veu forta, amb una gran personalitat, moltes “tablas” i que afirma que te encara una memòria prodigiosa per aprendre llargs textos dels seus personatges. En clau de broma, ens diu que en moments lliures agafa la guia telefònica i la memoritza.

Juana de Castilla, una reina destrossada emocionalment per les seves grans contradiccions, per la seva rebel·lia, per la seva forta personalitat i per un enorme desequilibri afectiu que cristal·litza en aquest passeig per l’amor i la mort que és el seu matrimoni amb Felipe d’Habsburgo.

Gerardo Vera, que dirigeix aquesta proposta, afirma que el text de Ernesto Caballero, des de reflexions d’una gran contemporaneïtat, planteja totes les grans preguntes d’una època marcada per la intolerància religiosa, la corrupció política i l’ambició desmesurada d’una monarquia absolutista, els ressons per desgràcia, encara ressonen en els nostres dies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Concha ens explica que va debutar als 15 anys en el Teatre Apolo de Barcelona i que Barcelona sempre ha estat important a la seva vida; una ciutat a la que torna molt sovint i que estima profundament, malgrat que ara viu amb la seva família a Madrid. També ens explica que ella ha tingut sempre per exemple a dues grans actrius a les quals ha intentat imitar en tot: Mari Carrillo i Núria Espert.

No te pas la intenció de jubilar-se mentre es vegi amb força per interpretarqui faria doncs el paper de la gent gran ? Diu que ara ja no pot fer papers com el de “la Chica ye ye”, però si els que pertanyen a la seva edat.

Creu que Juana de Castilla no estava boja, era en realitat la reina legítima i la van apartar per interessos inconfessables, amb el fals argument de què no “tocava”. Afirma que la història de Juana en ple segle XVI és apassionant.

En els últims anys de la seva vida, sola, reclosa i apartada de la vida pública, Juana de Castilla  apareix en públic, que farà de confessor, per explicar les seves vivències, repassar la seva vida, reviure tots els moments importants i, per descomptat, per retre comptes a tots aquells que la van anar bandejant. Convertida en una ombra, primer pel seu marit Felipe “el Hermoso”, després pel seu pare, Fernando “el Catolico”, que la reclou a Tordesillas, i, finalment pel seu fill Carlos V que la ignora.

Gerardo Vera assegura que no hauria dirigit pas aquesta proposta si la protagonista no hagués estat Concha Velasco, a la que admira profundament; assegura que a escena es transforma literalment en Juana de Castilla … és ella amb el seu talent, la seva humanitat, la seva intel·ligència i la seva total entrega, la llum que il·lumina les parts més fosques i doloroses d’un personatge que sembla fet a mida.

Us deixo com de costum l’àudio de la Roda de premsa …

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Rodes de Premsa, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.