ANGELS IN AMERICA – PERESTROIKA (segona part) (temp. 17/18 – espectacle nº 109)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Una setmana després, tornem a estar a la sala 4 del Yelmo Comèdia per veure la segona part d’aquesta producció del National Theatre Live, ANGELS IN AMERICA.
Amb una durada total entre la primera i segona part, de set hores i mitja, hem tingut l’enorme sort de gaudir d’una producció teatral èpica. Aquesta segona part té una durada de 4 hores i 40 minuts.
Per sort, aquesta segona part l’hem gaudit moltíssim mes, potser perquè en aquesta impera el surrealisme i l’espectacularitat de la posada en escena, amb moments d’un intimisme i tendresa aclaparadors.
Tony Kushner, l’autor del text, va batejar aquesta obra com “A gay fantasia on national themes“, en un text provocador i estrany on les al·lucinacions salvatges conviuen amb els arguments polítics. Una obra que ens parla d’un període de la història americana, sota la presidència de Ronald Reagan, la seva retòrica, la seva manera d’enfrontar els problemes i sobretot l’enorme lentitud en la resposta davant de la crisi humanitària que va plantejar la irrupció de la SIDA.
Amb bones dosis d’humor, ens planteja temes d’immigració, d’acceptació de valors religiosos dels altres, discriminacions per identificacions sexuals o per idees polítiques.
Roy Cohn, interpretat per un magnífic Nathan Lane (una superestrella de Broadway) encarna en el seu personatge totes les contradiccions alhora i el seu comportament és canviant en funció de les seves arrelades conviccions i de la persona que té al davant. Un advocat hipòcrita que manega els fils del poder a la seva conveniència, fins i tot des d’un llit d’hospital.
En aquesta segona part l’àngel, que va aparèixer a l’escena final de la primera part, té un paper destacat, interpretat per Amanda Lawrence que surt a escena com un titella humà on les seves enormes ales són accionades per altres actors a l’ombra. Veu en Prior un profeta i qüestiona al mateix Déu i la seva obra.
Sens dubte és Andrew Garfield qui porta tot el pes de la representació amb una interpretació d’en Prior Walter que ens ha deixat bocabadats. Un personatge ple de pors, que només vol viure, que no vol ser el profeta de res i que lluita desesperadament per fugir de les al·lucinacions que envaeixen els seus dies i les seves nits. Troba consol en Hannah Pitt, interpretat per Susan Brown (ella interpreta també altres papers) que com ell mateix diu és la mare de l’amant del meu examant.
També hem de destacar l’extraordinària interpretació de Nathan Stewart-Jarret en el paper de Belize, antiga drag queen, que ara és infermer de nit i mostra una gran tendresa.
Tota la resta d’interpretacions és també extraordinària, Russell Tovey, en el paper de l’apocat Joseph Pitt paralitzat davant d’una homosexualitat que no vol o no pot acceptar per la seva religió. Denise Gough, és Harper Pitt que es refugia en el món de les pastilles per fugir de la seva patètica relació.
I finalment, James McArdle, és Louis un personatge que acaba traint els seus sentiments i la seva por el fa abandonar a la persona que realment estima.
Una producció que ens ha agradat molt, sobretot per unes interpretacions envejables, però també per una escenografia i una posada en escena aclaparadora.
Text: Tony Kushner
Direcció: Marianne Elliott
Intèrprets: Susan Brown \ Andrew Garfield \ Denise Gough \ Nathan Lane \ Amanda Lawrence \ James McArdle \ Nathan Stewart-Jarrett \ Russell Tovey \ Stuart Angell \ Laura Caldow \ Claire Lambert \ Becky Namgaudis \ Stan West \ Lewis Wilkins
Escenografía: Ian MacNeil \ Música: Adrian Sutton \ Disseny de so: Ian Dickinson
Idioma: anglès subtitulat
Durada: 4 hores i 40 minuts amb dos entreactes
