Roda de premsa LENI – (temp. 17/18 – RdP nº 34)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir dimarts vaig voler assistir a una roda de premsa que en feia especial il·lusió, ja que és una proposta escènica que pertany a un cicle de quatre espectacles, de la que nosaltres ja hem pogut veure “La nit de Helver“, “La conferència de Wannse” i “Protesta“. En un saló de l’hotel Internacional, amb vistes a les Rambles, ens presenten ara la darrera d’aquestes amb el nom de “LENI“.
Un text escrit per Valeria Schulzova i Roman Oleksák, que intenta fer reflexionar sobre la responsabilitat de l’artista vers la seva obra. Planteja a l’espectador qüestions com: és possible ser responsable d’una època a través de la nostra creació? L’art canvia el món? On és la frontera entre la creació artística i la cooperació activa en la construcció d’un sistema? Els mitjans de comunicació incideixen en la percepció de la realitat?
Cicatrius, és un projecte escènic que neix amb la voluntat de mantenir intacte la memòria històrica dels terribles fets provocats per l’holocaust nazi.
Davant nostre, a la mateixa taula, el director d’aquesta proposta Pavel Bsonek i al seu costat els quatre actors que interpreten els personatges, començant pels principals protagonistes Montse Guallar (Leni Rifenstahl), Sergi Mateu (Johnny Carson) i amb papers més secundaris però també importants Minnie Marx (una espectadora del debat) i Carles Goñi (la parella de Leni, 30 o 40 anys més jove que ella).
La proposta ens presenta una trobada fictícia entre dues persones reals, l’any 1974; Johnny Carson un famós presentador de la cadena de televisió NBC en el seu millor moment (tenia 30 milions d’espectadors) i Leni Rifenstahl la directora de cinema preferida de Hitler) que vol presentar en públic el seu llibre de fotos “Last of the Nuba” una tribu africana sense contacte amb l’home blanc.
Però Johnny sap que a l’audiència li interessa alguna cosa més que l’art.
El passat de Leni passa a ser el tema principal de l’entrevista. Johnny destapa la seva postura personal durant el feixisme i l’holocaust i vol esbrinar si ella sent pena i quant remordiment té per tots els fets succeïts durant aquella època. Vol conèixer la màxima informació possible del personatge i no li tremola el pols a l’hora d’abordar els temes més personals i íntims de l’entrevistada. L’ambient que es respira és cada vegada més incòmode i la improvisada participació d’una espectadora alemanya, Bertha, despertarà en el debat noves preguntes.
Sergi Mateu comenta que quan va llegir l’obra per primera vegada, l’hi va passar molt ràpidament i creu que els passarà el mateix als espectadors quan la vegin escenificada. L’enfrontament és entre dos personatges que en principi sembla que encarnin el paper de bo i dolent, però que potser veurem com aquests papers es poden capgirar.
Montse Guallar comenta que el seu personatge l’ha arribat a fascinar, perquè va tenir una vida intensíssima… cinema, ballarina, escriptora, escaladora…. fins a la seva mort a 101 anys. Leni sempre va defensar que no es considerava culpable de res i Montse Guallar creu que deia la veritat.
La posada en escena compta amb una senzilla escenografia que representa un plató de TV amb públic present i un camerino; s’utilitzen algunes projeccions i tot passa en temps real. La proposta s’interpreta en català.
LENI té una durada de 80 minuts i es podrà veure a la Sala Muntaner des d’avui 15 de novembre al 17 de desembre.
Us deixo l’àudio de la Roda de premsa …
