LOS MODERNOS 15 AÑOS (temp. 17/18 – espectacle nº 104)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Pedro Paiva (Montevideo.Uruguai) i Alejandro Orlando (Còrdova-Argentina) van crear la companyia Los Modernos el dia 3 d’abril de 2002.
LOS MODERNOS 15 AÑOS és un recorregut per l’humor, l’estètica i el contingut més brillant de tots els espectacles de la companyia: “Breve desconcierto breve”, “Breve desconcierto nuevo”, “Un antes y un después”, “Fo el filoso”, “Biografía”, “Rómulo”, i “El musical”.
Segons ens van explicar a la roda de premsa, el seu primer espectacle va ser a Còrdova (Argentina) en un moment de greu crisi econòmica, actuaven al carrer, vestits amb faldilles, i en acabar, passaven el plateret. En 2003 van venir a actuar a Barcelona i van viure fins al 2006, any en què van tornar a l’Argentina. Des d’aleshores han vingut cada any amb els seus espectacles, junts o individualment.
Amb una escenografia inexistent, aquests “dos masculinos con faldas” centren el seu espectacle en la paraula, parlada o cantada, ja que entre textos afegeixen cançons cantades a cappella. Un tipus de teatre d’humor on a una velocitat de vertigen, van enllaçant sense interrupció històries curtes que parlen de temes tan diversos com els Reis d’Orient, la invenció del telèfon, o sobre que son primer els ous o les gallines.
Eviten sempre els temes que poden ser conflictius o els temes polítics. Com ells mateixos diuen ens ofereixen un teatre d’humor “sanador” amb un llenguatge molt personal, amb codi propi.
S’ha de veure per tenir opinió, nosaltres hem passat una estona agradable i divertida; el cert és que desconnectes de tot en un intent desesperat de seguir la seva “arrasadora xerrameca”.
Com a mostra deixem transcrit part del que diuen al programa de mà:
Yo no sé si nos conoce.
Pero por si así no fuera y a la espera de que goce.
Vamos a hacer un esboce.
Un repaso a la manera de unos trazos muy veloces.
La compañia Los Modernos, nace el dia 3 de abril, del año 2002,
Córdoba, Argentina.
Era el comienzo de este segundo milenio.
Y en ese año capicúa y a la par.
Peregrinamos de la rúa hasta el proscenio.
Y nos calzamos las falditas y el ajuar.
Llegó el destino como un río caudaloso.
Y como debe nos pusimos a remar.
Algunos fueron fracasos muy exitosos.
Y algunos éxitos fracasos nada más.
Damas y caballeros, hemos sobrevivido,
como dos masculinos con faldas,
una pelambre y una calva,
a una experiencia que por desconocida, agresiva,
sufrida, iterativa, iterativa, reiterativa,
nos ha cambiado la vida y de manera significativa,
hemos sobrevivido a la depilación definitiva.
Afegiu velocitat i gestualitat i us fareu a la idea.
Com ja hem comentat, ens ho hem passat bé, hem rigut forces vegades, malgrat tot creiem que el nostre esgotament físic i sobretot mental, segurament no ens ha permès gaudir de l’espectacle amb tota la seva plenitud, ja que amb la velocitat que volen transmetre tot el que diuen, sense cap pausa, exigeix que tinguis la ment absolutament centrada en el que diuen …. i 80 minuts així és esgotador, també pels espectadors.
A nosaltres ens va mancar una mica de moviment en la posada en escena, perquè malgrat que no paren de xarrar i de cantar, estan palplantats davant d’un faristol tota la representació i basen tot el seu espectacle amb la paraula i la mímica.
Aquest espectacle estarà a la Sala Muntaner fins al 17 de desembre de dimecres a dissabte a les 22.30 h i diumenge a les 20.30 h, horari que permet fer “doblet”.