– Teatre – TRAMUNTANA (🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2017.11.10 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 102)

TRAMUNTANA  (temp. 17/18 – espectacle nÂș 102)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Divendres vam anar a l’Àtic22 del Tantarantana, per veure aquesta peça de la qual ja s’havia fet una lectura dramatitzada a la Sala Beckett al mes de juny. Iban Valero n’Ă©s l’autor del text i un dels intĂšrprets. Elisabet Sopesens n’Ă©s la directora i tambĂ© intĂšrpret en alguna de les funcions. Tots dos sĂłn fundadors de Cactus Love Produccions, una plataforma per a joves creadors que tenen la necessitat de donar el seu punt de vista sobre el mĂłn en quĂš els ha tocat viure.

TRAMUNTANA Ă©s una proposta que explora les diferents reaccions davant problemes com la drogoaddicciĂł, la desestructuraciĂł familiar o els abusos psicolĂČgics. En paraules del mateix autor “no hi ha res mĂ©s terrorĂ­fic que despertar-se un dia, mirar-se al mirall i no reconĂšixer el propi reflex…

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Una obra que mostra les dues cares d’uns personatges que es debaten entre la llum i la foscor. Un text entre el mite i la realitat que ens ha deixat descol·locats. Segons el programa de mĂ  es tracta de la revisiĂł del mite grec de BĂČreas, dĂ©u de la Tramuntana. Segons l’autor TRAMUNTANA és un exercici de consciĂšncia, d’acceptaciĂł d’un mateix i de les prĂČpies lluites internes. Es pot ser bo i dolent alhora?

En un petit indret de l’EmpordĂ , en un mĂłn i una Ăšpoca ben similars als actuals, els dĂ©us sĂłn mĂ©s humans que mai i conviuen amb els homes, participant dels seus costums, estructures socials i debilitats. Una nit d’estiu, desprĂ©s de bufar la tramuntana, apareix a la platja el cos de QuĂ­one, la filla petita del dĂ©u BĂČreas, personificaciĂł del vent del nord. El passat problemĂ tic i de drogoaddicciĂł de QuĂ­one fan pensar que es tracta d’un suĂŻcidi, perĂČ cap dels seus germans –CĂ lais, CleĂČpatra i Zetes– es creu aquesta versiĂł dels fets.

Ens presenta una famĂ­lia desestructurada i enfrontada, amb una mare absent que s’ha tallat la llengua per no parlar i que nomĂ©s es comunica amb ells a travĂ©s d’una Novicia (Mireia Òrrit) que amb la seva fĂšrria rectitud i fe contrasta fortament amb la resta de personatges. El pare va fugir fa molt de temps.

CĂ lais (Jaume Casals) i CleĂČpatra (Maria Hurtado) lluiten per portar les regnes del clan i no confien l’un en l’altra. Zetes (Marc Andurell) torna d’un viatge i no troba el seu lloc en el si de la famĂ­lia. Un germanastre (Elias Ashtari), en cadira de rodes, el mĂ©s petit dels germanastres, “els dotze poltres”, i un estrany inspector de policia, interpretat per el mateix autor del text Iban Valero, completen el repartiment.

A la mort de Quione se’n comencen a sumar d’altres, atribuĂŻdes a un llop. Afloren les prioritats de cadascĂș i comencem a descobrir pors, enganys, traĂŻcions i interessos personals.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Escenes curtes, molt curtes, que al nostre entendre tallen el desenvolupament de l’acciĂł i ens fan perdre el fil argumental, massa elements, massa temes a escena: Morts, gelosies, germans, germanastres, deus, mare absent, pare deu del vent, una novĂ­cia, ….. molts elements, potser masses.

Un canvi sobtat als Ășltims vint minuts, on passem del mite a la realitat i ens trobem amb un grup de persones que juguen a cartes, un d’ells Ă©s el llop, l’assassĂ­.

No vam poder connectar massa amb el text, malgrat els molts intents que vĂ rem fer; creiem perĂČ, que el problema mĂ©s important d’aquesta proposta és la direcciĂł, que no aconsegueix fer entenedor l’argument, amb un continuo entrar i sortir dels personatges a escena, que encara ho fa tot mes confĂșs. Creiem que caldria potser revisar aquest aspecte.

Unes bones interpretacions, en alguns moments fins i tot molt bones, excepte alguna sobreactuaciĂł en l’escena final, que la fa poc creĂŻble; malgrat que en general ens van agradar, al nostre entendre queden diluĂŻdes amb la posada en escena per la que s’ha optat i malauradament perden la força que individualment tenen.

Autor: Iban Valero
DirecciĂł: Elisabet Sopesens
Intùrprets: Jaume Casals, Mireia Òrrit, Marc Andurell, Iban Valero, María Hurtado i Elias Ashtari
ProducciĂł, escenografĂ­a i vestuari: Cactus Love Produccions \ Espai sonor: Gerard Tusquelles
Idioma: CatalĂ 
Durada: 75 minuts

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interÚs l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'estĂ  connectant a %s