– Teatre – TRAMUNTANA (🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2017.11.10 (temp. 17/18 – espectacle nº 102)

TRAMUNTANA  (temp. 17/18 – espectacle nº 102)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres vam anar a l’Àtic22 del Tantarantana, per veure aquesta peça de la qual ja s’havia fet una lectura dramatitzada a la Sala Beckett al mes de juny. Iban Valero n’és l’autor del text i un dels intèrprets. Elisabet Sopesens n’és la directora i també intèrpret en alguna de les funcions. Tots dos són fundadors de Cactus Love Produccions, una plataforma per a joves creadors que tenen la necessitat de donar el seu punt de vista sobre el món en què els ha tocat viure.

TRAMUNTANA és una proposta que explora les diferents reaccions davant problemes com la drogoaddicció, la desestructuració familiar o els abusos psicològics. En paraules del mateix autor “no hi ha res més terrorífic que despertar-se un dia, mirar-se al mirall i no reconèixer el propi reflex…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una obra que mostra les dues cares d’uns personatges que es debaten entre la llum i la foscor. Un text entre el mite i la realitat que ens ha deixat descol·locats. Segons el programa de mà es tracta de la revisió del mite grec de Bòreas, déu de la Tramuntana. Segons l’autor TRAMUNTANA és un exercici de consciència, d’acceptació d’un mateix i de les pròpies lluites internes. Es pot ser bo i dolent alhora?

En un petit indret de l’Empordà, en un món i una època ben similars als actuals, els déus són més humans que mai i conviuen amb els homes, participant dels seus costums, estructures socials i debilitats. Una nit d’estiu, després de bufar la tramuntana, apareix a la platja el cos de Quíone, la filla petita del déu Bòreas, personificació del vent del nord. El passat problemàtic i de drogoaddicció de Quíone fan pensar que es tracta d’un suïcidi, però cap dels seus germans –Càlais, Cleòpatra i Zetes– es creu aquesta versió dels fets.

Ens presenta una família desestructurada i enfrontada, amb una mare absent que s’ha tallat la llengua per no parlar i que només es comunica amb ells a través d’una Novicia (Mireia Òrrit) que amb la seva fèrria rectitud i fe contrasta fortament amb la resta de personatges. El pare va fugir fa molt de temps.

Càlais (Jaume Casals) i Cleòpatra (Maria Hurtado) lluiten per portar les regnes del clan i no confien l’un en l’altra. Zetes (Marc Andurell) torna d’un viatge i no troba el seu lloc en el si de la família. Un germanastre (Elias Ashtari), en cadira de rodes, el més petit dels germanastres, “els dotze poltres”, i un estrany inspector de policia, interpretat per el mateix autor del text Iban Valero, completen el repartiment.

A la mort de Quione se’n comencen a sumar d’altres, atribuïdes a un llop. Afloren les prioritats de cadascú i comencem a descobrir pors, enganys, traïcions i interessos personals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Escenes curtes, molt curtes, que al nostre entendre tallen el desenvolupament de l’acció i ens fan perdre el fil argumental, massa elements, massa temes a escena: Morts, gelosies, germans, germanastres, deus, mare absent, pare deu del vent, una novícia, ….. molts elements, potser masses.

Un canvi sobtat als últims vint minuts, on passem del mite a la realitat i ens trobem amb un grup de persones que juguen a cartes, un d’ells és el llop, l’assassí.

No vam poder connectar massa amb el text, malgrat els molts intents que vàrem fer; creiem però, que el problema més important d’aquesta proposta és la direcció, que no aconsegueix fer entenedor l’argument, amb un continuo entrar i sortir dels personatges a escena, que encara ho fa tot mes confús. Creiem que caldria potser revisar aquest aspecte.

Unes bones interpretacions, en alguns moments fins i tot molt bones, excepte alguna sobreactuació en l’escena final, que la fa poc creïble; malgrat que en general ens van agradar, al nostre entendre queden diluïdes amb la posada en escena per la que s’ha optat i malauradament perden la força que individualment tenen.

Autor: Iban Valero
Direcció: Elisabet Sopesens
Intèrprets: Jaume Casals, Mireia Òrrit, Marc Andurell, Iban Valero, María Hurtado i Elias Ashtari
Producció, escenografía i vestuari: Cactus Love Produccions \ Espai sonor: Gerard Tusquelles
Idioma: Català
Durada: 75 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s