– Teatre – TRAMUNTANA (ūüźĆ+ūüźö) – √Ätic22 del Tantarantana – 2017.11.10 (temp. 17/18 – espectacle n¬ļ 102)

TRAMUNTANA ¬†(temp. 17/18 – espectacle n¬ļ 102)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc√®niques –¬†

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres vam anar a l’√Ätic22 del Tantarantana, per veure aquesta pe√ßa de la qual ja s’havia fet una lectura dramatitzada a la Sala Beckett al mes de juny.¬†Iban¬†Valero n’√©s l’autor del text i un dels int√®rprets. Elisabet¬†Sopesens¬†n’√©s la directora i tamb√© int√®rpret en alguna de les funcions. Tots dos¬†s√≥n¬†fundadors de Cactus¬†Love¬†Produccions, una plataforma per a joves creadors que tenen la necessitat de donar el seu punt de vista sobre el m√≥n en qu√® els ha tocat viure.

TRAMUNTANA √©s una proposta que explora les diferents reaccions davant problemes com la drogoaddicci√≥, la desestructuraci√≥ familiar o els abusos psicol√≤gics. En paraules del mateix autor “no hi ha res¬†m√©s¬†terror√≠fic¬†que¬†despertar-se un dia, mirar-se al mirall i no recon√®ixer¬†el propi reflex…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una obra que mostra les dues cares d’uns personatges que es debaten entre la llum i la foscor. Un text entre el mite i la realitat que ens ha deixat¬†descol¬∑locats. Segons el programa de m√† es tracta de la revisi√≥ del mite grec de B√≤reas, d√©u de la Tramuntana. Segons l‚Äôautor TRAMUNTANA¬†√©s un exercici de consci√®ncia, d‚Äôacceptaci√≥ d‚Äôun mateix i de les pr√≤pies lluites internes. Es pot ser bo i dolent alhora?

En un petit indret de l’Empord√†, en un m√≥n i una √®poca ben similars als actuals, els d√©us s√≥n m√©s humans que mai i conviuen amb els homes, participant dels seus costums, estructures socials i debilitats. Una nit d’estiu, despr√©s de bufar la tramuntana, apareix a la platja el cos de Qu√≠one, la filla petita del d√©u B√≤reas, personificaci√≥ del vent del nord. El passat problem√†tic i de drogoaddicci√≥ de Qu√≠one fan pensar que es tracta d’un su√Įcidi, per√≤ cap dels seus germans ‚ÄďC√†lais, Cle√≤patra i Zetes‚Äď es creu aquesta versi√≥ dels fets.

Ens presenta una fam√≠lia desestructurada i enfrontada, amb una mare absent que s’ha tallat la llengua per no parlar i que¬†nom√©s¬†es comunica amb ells¬†a trav√©s d’una Novicia¬†(Mireia¬†√írrit) que amb la seva f√®rria rectitud i fe contrasta fortament amb la resta de personatges. El pare va fugir fa molt de temps.

C√†lais¬†(Jaume Casals) i Cle√≤patra (Maria¬†Hurtado) lluiten per portar les regnes del clan i no confien l’un en l’altra. Zetes (Marc Andurell) torna d’un viatge i no troba el seu lloc en el si de la fam√≠lia. Un germanastre (Elias¬†Ashtari), en cadira de rodes, el m√©s petit dels germanastres, “els dotze poltres”, i un estrany inspector de policia, interpretat per el mateix autor del text Iban¬†Valero, completen el repartiment.

A la mort de¬†Quione¬†se’n comencen a sumar d’altres, atribu√Įdes a un llop. Afloren les prioritats de cadasc√ļ i comencem a descobrir pors, enganys, tra√Įcions i interessos personals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Escenes curtes, molt curtes, que al nostre entendre tallen el desenvolupament de l’acci√≥ i ens fan perdre el fil argumental, massa elements, massa temes a escena: Morts, gelosies, germans, germanastres, deus, mare absent, pare deu del vent, una nov√≠cia, ….. molts elements, potser masses.

Un canvi sobtat als √ļltims vint minuts, on passem del mite a la realitat i ens trobem amb un grup de persones que juguen a cartes, un d’ells √©s el llop, l’assass√≠.

No vam poder connectar massa amb el text, malgrat els molts intents que v√†rem fer; creiem per√≤, que el problema¬†m√©s¬†important d’aquesta proposta¬†√©s¬†la direcci√≥, que no aconsegueix fer entenedor l’argument, amb un continuo¬†entrar¬†i sortir dels personatges a escena, que encara ho fa tot mes¬†conf√ļs. Creiem que caldria potser revisar aquest aspecte.

Unes bones interpretacions, en alguns moments fins i tot molt bones, excepte alguna sobreactuaci√≥ en l’escena final, que la fa poc cre√Įble; malgrat que en general ens van agradar, al nostre entendre queden dilu√Įdes amb la posada en escena per la que s’ha optat i malauradament perden la for√ßa que individualment tenen.

Autor: Iban Valero
Direcció: Elisabet Sopesens
Intèrprets: Jaume Casals, Mireia Òrrit, Marc Andurell, Iban Valero, María Hurtado i Elias Ashtari
Producció, escenografía i vestuari: Cactus Love Produccions \ Espai sonor: Gerard Tusquelles
Idioma: Català
Durada: 75 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgerman√≠ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al m√†xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, m√ļsica, √≤pera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.