ANGELS IN AMERICA – MILLENNIUM APPROACHES (primera part) (temp. 17/18 – espectacle nº 101)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Els cinemes Yelmo continuen oferint la possibilitat de veure representacions teatrals en diferit des del National Theatre Live, amb nou representacions, i des de la Comédie Française amb cinc representacions. I a més a més, aquest any s’incorporen a la proposta els Yelmo Comèdia, en ple centre de Barcelona, a Passeig de Gràcia – Gran via.
Aquest dijous vam poder anar a veure la primera part d’aquesta obra de Tony Kushner, ANGELS IN AMERICA.
Abans d’entrar a la sala 4 dels Yelmo Comèdia, ens van advertir que a les còpies distribuïdes hi havia un problema de sincronització de veu en el tercer acte, que resultava una mica o molt incòmode. Ens van donar l’opció de què ens retornessin els diners i, com vam decidir entrar, ens van compensar amb una entrada gratuïta per anar al cinema un altre dia. Fet que és d’agrair.
Molt pocs espectadors a la sala, fet que no augura un bon futur per aquestes propostes, i tant de bo ens equivoquem, perquè suposen una oportunitat única.
Aquesta primera part és la que vam poder veure l’any 1996 a la inauguració del Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Flotats i on Josep Maria Pou feia el paper de Roy, Ramon Madaula el de Joe, Sílvia Munt el de Harper, i també treballaven Anna Maria Barbany, Pere Arquillué, Francesc Orella, Vicenta Dnogo, Montserrat Carulla, Lloll Bertran, Joan Borràs, Pere Eugeni Font, Núria Mampel, Pep Martínez, Pep Miràs, Cloti Miró, Pep Planas, Xavier Ribera i Alexis Valdés. Un repartiment excepcional per una proposta escènica que recordarem sempre … i que nosaltres creiem va ser una proposta immillorable per inaugurar aquest Teatre de caràcter Nacional.
Per cert, ens va agradar molt veure a la Sala del Cinema a en Josep Maria Pou.
– ANGELS IN AMERICA PART ONE: MILLENNIUM APPROACHES
Estats Units a mitjans dels anys 80, plena crisi de la SIDA i amb un govern conservador sota la presidència de Ronald Reagan. Els ciutadans americans viuen en un constant estat de negació sexual. A l’obra hi ha dos exemples d’aquesta negació, d’una banda Roy M Cohn (magnifica interpretació de Nathan Lane), un poderós advocat que manega, com vol, els fils del poder i les influencies i refusa l’etiqueta d’homosexual, dient que ell és un hetero que té relacions amb homes. Fa un genial canvi de registre quan li diagnostiquen la SIDA.
D’altra banda Joe Pitt (Russell Tovey), un home casat, mormó, que sap que és homosexual però que no vol assumir-ho perquè la seva religió no li permet. La seva dona Harper (Denise Gough) és una addicta als valium i a les al·lucinacions.
A l’altra extrem dos personatges que reconeixen obertament la seva homosexualitat, Louis Ironson (James McArdle) un empleat jueu que treballa en un bufet d’advocats i Prior Walter (Andrew Garfield) malalt terminal de la malaltia. Són amants, amb una perfecta relació que queda alterada quan Luois fuig incapaç d’enfrontar-se al patiment i la degradació del seu company. Tots dos han fet unes interpretacions increïbles, i en l’últim acte Andrew Garfield ens ha deixat bocabadats amb la interpretació del deliri del seu personatge.
En el segon acte hem pogut gaudir d’una escena memorable amb dues converses creuades entre les dues parelles (els Pitt d’una banda i Louis/Prior d’altra banda).
Aquesta producció està dirigida per Marianne Elliot a la que recordem per la increïble WAR HORSE, que ens va entusiasmar la temporada passada.
ANGELS IN AMERICA es va representar per primera vegada en el National Theatre l’any 1992. Al febrer i març de 2018 es representaran les dues parts, en el Neil Simon Theatre de New York i les entrades per a la primera part ja estan exhaurides.
La producció està dividida en tres actes i té una durada global de unes quatre hores.
La segona part, PERESTROIKA, la podrem veure dimecres dia 15.
La posada en escena i l’escenografia ens han deixat una mica freds, un espai escènic petit que juga amb plataformes giratòries amb els diferents escenaris, habitació, restaurant, sinagoga, sala, hospital, despatx, ….. on es van representant les diferents escenes de la producció. Potser estem habituats a produccions molt més espectaculars o de més creativitat quan parlem del National Theatre.
Resumint, malgrat unes interpretacions absolutament magnifiques, en conjunt la proposta escènica i sobretot la posada en escena ens ha decebut força. Potser esperàvem massa.
Sense cap mena de dubte, vàrem gaudir molt més de la proposta que ens va portar Josep Maria Flotats fa més de 20 anys.
Text: Tony Kushner
Direcció: Marianne Elliott
Intèrprets: Susan Brown \ Andrew Garfield \ Denise Gough \ Nathan Lane \ Amanda Lawrence \ James McArdle \ Nathan Stewart-Jarrett \ Russell Tovey \ Stuart Angell \ Laura Caldow \ Claire Lambert \ Becky Namgaudis \ Stan West \ Lewis Wilkins
Escenografía: Ian MacNeil \ Música: Adrian Sutton \ Disseny de so: Ian Dickinson
Idioma: anglès subtitulat
Durada: 4 hores amb dos entreactes
