Roda de premsa PARLÀVEM D’UN SOMNI – (temp. 17/18 – RdP nº 33)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir al matí novament vaig poder assistir a una roda de premsa; aquesta vegada es va celebrar al vestíbul de la Sala Tallers del TNC.
Xavier Albertí, director artístic del Teatre, ens presenta a la resta de membres que s’asseuen a la taula amb ell, Pilar Aymerich (autora de la petita exposició de fotografies, que es pot veure allà mateix), Jordi Coca (autor del text i director de la proposta) i els actors Anna Güell (que interpreta a Maria Aurèlia Capmany) i Òscar Intente (Pasqual Maragall en aquesta proposta escènica).
Un títol força llarg … PARLÀVEM D’UN SOMNI. PASQUAL MARAGALL I MARIA AURÈLIA CAPMANY AL CARRER MALLORCA DE BARCELONA.
La dramatúrgia és una versió lliure de Jordi Coca a partir d’una conversa d’aquests dos personatges, transcrita per Xavier Febrés.
L’any 1984, el periodista Xavier Febrés iniciava la col·lecció de Diàlegs a Barcelona convidant Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall a passejar per la ciutat comtal, mentre reflexionaven sobre els seus lligams afectius amb Barcelona i sobre el model de ciutat que els agradaria desenvolupar-hi.
Més d’un quart de segle després de l’encontre entre l’escriptora —que aleshores era regidora de Cultura— i el jove alcalde, aquella conversa es revela com un document d’excepcional interès a l’hora d’abordar alguns dels principals debats ciutadans de la nostra actualitat.
Maragall acabava de guanyar unes eleccions importants a Catalunya, que marcarien un abans i un després en el futur de la ciutat de Barcelona i Catalunya. Una de les primeres coses que va fer és nomenar regidora de Cultura a Campmany. Per què accepta ella aquest càrrec ? … anys després ella mateixa reconeixeria que es va equivocar en acceptar-ho, perquè no era pas el seu lloc. Maria Aurèlia, admet que li va voler transmetre a Maragall les serioses dubtes ideològiques que tenia i també sobre alguns personatges de l’època, com Pujol o Samaranch.
Jordi Coca ens comenta que no volia centrar la seva obra sobre la Barcelona Olímpica, sinó sobre més aviat sobre el punt de vista polític dels dos personatges, des de l’amistat que els unia, tot parlant, fins i tot discutint, però també rient i compartint anhels polítics i culturals i de la relació de Catalunya amb Espanya.
Els actors, Òscar Intente i Anna Güell, fa moltes setmanes que treballant per portar a escena aquesta proposta, que afirmen parla essencialment de l’amor per Barcelona que posseïen els dos personatges i de voler-la transformar-la en una ciutat encara millor, del que ja era.
Fotografies de l’exposició de Pilar Aymerich que es poden veure al vestíbul de la Sala Tallers del TNC
Una proposta que en un principi volia ser tan sols un homenatge per ells, però que ara amb la situació política que estem vivint, segurament va molt més enllà. Òscar Intente afirma que Barcelona i Catalunya li deu molt a Pasqual Maragall, pel seu coratge de voler ser lliure fins al darrer moment.
Un debat generacional i també de classes socials, ja que els separava una bona pila d’anys; Maragall llavors tenia 42 anys, havia nascut en una família benestant de Sant Gervasi en aquella època; en canvi Maria Aurèlia ja tenia 65 anys i era una “noia” de la Rambla, de família d’artesans.
Un debat que se sustenta en una mena de triangle:
- Confrontació amb tendresa
- Tensió
- Humor intel·ligent per part dels dos
Una proposta que ens ve molt de gust veure, perquè sempre hem admirat la figura irrepetible de Pasqual Maragall i tenim moltes ganes de veure com defensa el personatge en Òscar Intente, un dels actors que més admirem i més compromesos estan amb els anhels d’una Catalunya, que compartim plenament.
Llàstima que aquesta proposta únicament es pugui veure en unes escassíssimes 9 representacions, del 16 al 26 de novembre a la Sala Tallers del TNC.
Durant l’any 2018 farà una petita gira i en principi també es podrà veure a Tordera, Lleida, Sant Joan Despí i Sant Andreu de la Barca.
Us deixo l’àudio de la Roda de premsa ….
