Roda de premsa ELS NENS DESAGRAÏTS – (temp. 17/18 – RdP nº 30)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
El passat dimarts vaig voler assistir a un altra roda de premsa, aquesta vegada convocada conjuntament per Temporada Alta i per la Sala Beckett. Era la presentació de l’última de les obres de la trilogia sobre la família de Llàtzer Garcia.
Estem parlant de ELS NENS DESAGRAÏTS, que s’estrenarà a la Sala Planeta de Girona divendres vinent i que es podrà veure a la Sala Beckett des del 15 de novembre fins al 10 de desembre.
Les altres dues obres d’aquesta trilogia que ja s’han pogut veure, han estat “La Terra oblidada” i “La Pols“.
La companyia Arcàdia, resident a la Sala Beckett, estrena aquesta proposta que s’ha basat en fets reals que van passar als anys 80 i 90 a una petita població, Sant Gregori, molt a prop de Girona capital. Una comunitat de 7 o 8 famílies, per alguns una “secta”, que estava liderada per la “Mare”, autoproclamada “Missatgera de Déu”, que van decidir abandonar els cercles d’amistats per agermanar-se en una rígida comunitat catòlica.
Renunciaven al món i als seus plaers per viure en la més estricta pobresa mentre esperaven la fi del món. En aquesta comunitat van néixer nens que, arribat el moment, van sortir per trobar-se amb el món real, més enllà del seu bosc, aïllat de tot.
El que més importa a l’autor, són els nens que es van trobar dins d’aquesta comunitat sense voler, pel simple fet de néixer allà. L’obra parla bàsicament d’una crisi de creences i està explicat des de la vida d’aquests nens, del que varen poder sentir i viure. Està centrat en un dia clau, aquell en el que han de decidir si volen ser els “sants” del futur…. voleu ser els enviats de Dèu ?
La idea inicial de l’argument li va donar la coneixença d’un antic company d’escola, al que trobava força estrany i solitari i que no es feia amb ningú. Al cap dels anys i ja d’adults se’l va retrobar i és llavors que li va explicar que pertanyia a aquesta comunitat. A partir d’aquell moment li va interessar el tema i el va desenvolupar amb la seva ajuda.
Teresa Vallicrosa interpreta la mare fundadora d’aquesta comunitat, un personatge que fa tot pels nens i que creu firmament que ho fa perquè és el millor per ells.
Muguet Franc interpreta la filla de la fundadora i ens explica que li va costar molt entendre el personatge d’aquesta nena, que se sent profundament estimada. L’actriu ha tingut una educació allunyada de qualsevol tipus de religió, però s’ha ficat de ple en el personatge i ara afirma que “creu” en ell.
Guillem Motos, afirma que aquesta obra en cap cas va en contra de la religió, ni contra la gent que pensa diferent. Creu que cada família és una mena de “secta” que inculca als seus descendents un tipus d’educació pròpia i unes creences, però que després cada ésser humà en fer-se adult escollirà el camí que cregui més oportú.
Ramon Pujol, creu que tots nosaltres tenim d’herència un llegat, un ADN que en principi ens veiem obligats a acceptar, però que després cada persona ha de prendre les decisions que calgui per continuar el seu camí com a persona.
La companyia Arcàdia va ser creada a l’estiu del 2009 i actualment està formada pels actors Guillem Motos i Muguet Franc i pel director i dramaturg Llàtzer Garcia. El seu és un teatre de text, sempre de nova autoria catalana, que traslladen a escena de forma essencial i sense artificis.
Us deixo aquí sota, l’àudio de la roda de premsa …
