Ja fa dies que la nostra filla treballava en el disseny d’un nou logo pel blog. Ja fa dies que ens anava fent propostes per trobar el que ens agrades més, el que encaixes més amb la imatge que volíem transmetre.

I just ahir, coincidint amb l’angoixosa, inexplicable i injusta situació política que vivim, ens vam enamorar d’aquest cargol que encapçalarà a partir d’ara el blog.

Una alenada d’aire fresc davant del temporal.

Una mica de llum davant de tanta foscor.

Un cargol inquiet, que mira enrere però tira endavant.

Un cargol que pretén, humilment, donar visibilitat a la gent que treballa en el món de les arts escèniques i que ens ajuden a entendre millor la realitat en la què vivim, que ens ajuden a viatjar momentàniament a altres realitats, a altres èpoques.

Gràcies Ruth pel temps dedicat, pels mil dissenys que has preparat fins a trobar el que buscàvem.