– Teatre – L’ALEGRIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2017.11.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 92)

L’ALEGRIA (temp. 17/18 – espectacle nº 92)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta de la Marilia Samper, un text escrit en residència a la Sala Beckett, una reflexió sobre la manca d’humanitat provocada en aquest cas per la precarietat i la pobresa que ens envolta i de la que Marilia ens va parlar a la roda de premsa de presentació de temporada.

Ha estat la millor manera d’iniciar teatralment aquest mes de novembre, perquè com veieu l’hem valorat amb la millor qualificació possible, la dels 5 “cargols voltaires”.

La escenografía d’Enric Planas, és una gran capsa quadrada que representa el saló del pis dels protagonistes, fora de la capsa, el carrer, l’escala, la comunitat, ….

Un inici amb una escena d’una gran delicadesa entre els dos protagonistes principals, la Júlia (Lluïsa Castell) i el seu fill Eli (Alejandro Bordanove). Ella és una mare que te cura del seu fill tetraplègic i observem, atonits, com el vesteix amb una tendresa i un amor infinits, i el somriure a la cara. Una escena del seu dia a dia absolutament creïble on les interpretacions de tots dos són excel·lents….. i potser una de les millors de les que hem vist de Lluïsa Castell.

Alejandro Bordanove és un actor al que hem vist treballar en altres propostes i que avui ens ha deixat meravellats amb la seva capacitat de passar d’una immobilitat quasi absoluta a la de narrador del que està passant. Ell és el que ens presenta als personatges i al llarg de la peça interpretarà diferents papers amb registres totalment marcats. En aquesta proposta la seva interpretació ha estat senzillament “BRUTAL”.

Molt destacables també les interpretacions de la Montse Guallar i del Andrés Herrera en els papers de Vera i Ramon, veïns del dos protagonistes.

La Júlia i el seu fill viuen en un pis de lloguer a l’extraradi d’una ciutat, en un barri obrer d’habitatges, degradat i oblidat, on no arriba el metro. L’Eli té 20 anys i viu tancat en el pis a la seva cadira de rodes, la Júlia promou la construcció d’una rampa per poder baixar amb el seu fill al carrer. Però xoca frontalment amb l’oposició d’uns veïns que no poden pagar aquesta despesa, i amb una administració que no facilita en absolut la resolució del problema.

En paraules de la seva autora “No obstant això, no vull mostrar un panorama des de l’alerta, des del lament, des de la crítica, només plasmar una realitat que ens concerneix de manera crua, però sense crueltat, sense llàgrimes, sense sentimentalisme, perquè en l’epicentre d’aquesta història rau la necessitat de parlar de la fortalesa humana, de la imbatible capacitat de lluita, del potent combustible de la necessitat de subsistir; i sobretot de la necessitat de l’altre, de la comunitat com a estructura de suport i protecció davant la fragilitat d’un sol individu …. “.

Una simple rampa pot resultar una empresa impossible quan totes les condicions són desfavorables i si la seva consecució depèn de la voluntat i de la bondat dels altres.

Observem a escena situacions que ens podrien passar a nosaltres, ens sentim interpel·lats en el sentit de pensar que faríem si fóssim ells, o que faríem si fóssim els altres. En alguns moments l’autora recorre a tòpics com la trucada telefònica al Servei d’Habitatge o les reunions d’escala amb el típic “opositor” a les propostes presentades, tòpics que provoquen moments previsibles, però que no desmereixen en absolut el discurs.

Un interessant drama social que ens parla de la necessitat de la comunitat per aconseguir objectius en una societat cada vegada més deshumanitzada.

Una proposta que estàvem segurs que ens agradaria, però que ha superat amb escreix les nostres expectatives, tant pel text (ple de matisos i més capes de la que es veuen en una primera lectura), com per unes magnífiques interpretacions dels quatre protagonistes, a la que s’ha afegit una posada en escena viva i sorprenent.

Autora i directora: Marilia Samper
Intèrprets: Lluïsa Castell, Montse Guallar, Andrés Herrera i Alejandro Bordanove
Escenografía: Enric Planas \ Espai sonor: Jordi Bonet \ Il.luminació: David Bofarull \ Vestuari: Albert Pascual \ Caracterització: Noemí Jiménez i Coral Peña \ Fotografía: Kiku Piñol\ Ajudant de direcció: Roger Torns \ (In)correcció lingüística: Marc Rosich
Idioma: català
Durada: 1h 30 min

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.