– Teatre – L’ALEGRIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2017.11.01 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 92)

L’ALEGRIA (temp. 17/18 – espectacle nÂș 92)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

TenĂ­em moltes ganes de veure aquesta proposta de la Marilia Samper, un text escrit en residĂšncia a la Sala Beckett, una reflexiĂł sobre la manca d’humanitat provocada en aquest cas per la precarietat i la pobresa que ens envolta i de la que Marilia ens va parlar a la roda de premsa de presentaciĂł de temporada.

Ha estat la millor manera d’iniciar teatralment aquest mes de novembre, perquĂš com veieu l’hem valorat amb la millor qualificaciĂł possible, la dels 5 “cargols voltaires”.

La escenografĂ­a d’Enric Planas, Ă©s una gran capsa quadrada que representa el salĂł del pis dels protagonistes, fora de la capsa, el carrer, l’escala, la comunitat, ….

Un inici amb una escena d’una gran delicadesa entre els dos protagonistes principals, la JĂșlia (LluĂŻsa Castell) i el seu fill Eli (Alejandro Bordanove). Ella Ă©s una mare que te cura del seu fill tetraplĂšgic i observem, atonits, com el vesteix amb una tendresa i un amor infinits, i el somriure a la cara. Una escena del seu dia a dia absolutament creĂŻble on les interpretacions de tots dos sĂłn excel·lents….. i potser una de les millors de les que hem vist de LluĂŻsa Castell.

Alejandro Bordanove és un actor al que hem vist treballar en altres propostes i que avui ens ha deixat meravellats amb la seva capacitat de passar d’una immobilitat quasi absoluta a la de narrador del que estĂ  passant. Ell Ă©s el que ens presenta als personatges i al llarg de la peça interpretarĂ  diferents papers amb registres totalment marcats. En aquesta proposta la seva interpretació ha estat senzillament “BRUTAL”.

Molt destacables també les interpretacions de la Montse Guallar i del Andrés Herrera en els papers de Vera i Ramon, veïns del dos protagonistes.

La JĂșlia i el seu fill viuen en un pis de lloguer a l’extraradi d’una ciutat, en un barri obrer d’habitatges, degradat i oblidat, on no arriba el metro. L’Eli tĂ© 20 anys i viu tancat en el pis a la seva cadira de rodes, la JĂșlia promou la construcciĂł d’una rampa per poder baixar amb el seu fill al carrer. PerĂČ xoca frontalment amb l’oposiciĂł d’uns veĂŻns que no poden pagar aquesta despesa, i amb una administració que no facilita en absolut la resolució del problema.

En paraules de la seva autora “No obstant aixĂČ, no vull mostrar un panorama des de l’alerta, des del lament, des de la crĂ­tica, nomĂ©s plasmar una realitat que ens concerneix de manera crua, perĂČ sense crueltat, sense llĂ grimes, sense sentimentalisme, perquĂš en l’epicentre d’aquesta histĂČria rau la necessitat de parlar de la fortalesa humana, de la imbatible capacitat de lluita, del potent combustible de la necessitat de subsistir; i sobretot de la necessitat de l’altre, de la comunitat com a estructura de suport i protecciĂł davant la fragilitat d’un sol individu …. “.

Una simple rampa pot resultar una empresa impossible quan totes les condicions sĂłn desfavorables i si la seva consecuciĂł depĂšn de la voluntat i de la bondat dels altres.

Observem a escena situacions que ens podrien passar a nosaltres, ens sentim interpel·lats en el sentit de pensar que farĂ­em si fĂłssim ells, o que farĂ­em si fĂłssim els altres. En alguns moments l’autora recorre a tĂČpics com la trucada telefĂČnica al Servei d’Habitatge o les reunions d’escala amb el tĂ­pic “opositor” a les propostes presentades, tĂČpics que provoquen moments previsibles, perĂČ que no desmereixen en absolut el discurs.

Un interessant drama social que ens parla de la necessitat de la comunitat per aconseguir objectius en una societat cada vegada més deshumanitzada.

Una proposta que estĂ vem segurs que ens agradaria, perĂČ que ha superat amb escreix les nostres expectatives, tant pel text (ple de matisos i mĂ©s capes de la que es veuen en una primera lectura), com per unes magnĂ­fiques interpretacions dels quatre protagonistes, a la que s’ha afegit una posada en escena viva i sorprenent.

Autora i directora: Marilia Samper
IntÚrprets: Lluïsa Castell, Montse Guallar, Andrés Herrera i Alejandro Bordanove
EscenografĂ­a: Enric Planas \ Espai sonor: Jordi Bonet \ Il.luminaciĂł: David Bofarull \ Vestuari: Albert Pascual \ CaracteritzaciĂł: NoemĂ­ JimĂ©nez i Coral Peña \ FotografĂ­a: Kiku Piñol\ Ajudant de direcciĂł: Roger Torns \ (In)correcciĂł lingĂŒĂ­stica: Marc Rosich
Idioma: catalĂ 
Durada: 1h 30 min

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.