– Teatre – LA NOIA DE LA LÀMPADA (🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard – 2017.10.30 (temp. 17/18

LA NOIA DE LA LÀMPADA (temp. 17/18 – espectacle nº 91)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I torna a ser dilluns, i que millor aposta que anar novament a la Sala Flyhard, espai pioner en programar també en aquest dia, cosa que és d’agrair infinitament. Per sort alguns teatres han seguit l’exemple i ara ja no estem tan orfes de cultura els dilluns.

Aquest cop LA NOIA DE LA LÀMPADA, el debut dramatúrgic i de direcció de l’actriu Marta Aran (a la que recordem en aquesta mateixa sala amb La Pols o La terra oblidada). El projecte va prendre cos després de l’èxit de la lectura dramatitzada de la peça, que es va fer la temporada passada.

El text està centrat en el conflicte de l’Alba (Lara Díez), una dona que es queda embarassada en un moment crucial de la seva trajectòria professional. Marta Aran aborda la qüestió de la maternitat des del punt de vista d’una persona que es veu gairebé “obligada” a ser-ho, pressionada pels seus entorns (familiar i laboral) i que ella hauria volgut ajornar-ho en el temps o oblidar-se definitivament.

L’Alba està a punt d’acomplir el seu somni i fer-se un nom dins del món de laboral. Està a punt d’aconseguir l’oportunitat per la qual ha treballat tants anys… És molt fàcil, ho té a tocar i ella està preparada.

L’Alba es queda embarassada. I això, sense voler, ho canvia tot.

Quatre personatges amb diferents punts de vista sobre l’embaràs de la protagonista.

Un text que deixa clara la problemàtica que es planteja quan aquest embaràs de risc obliga a la protagonista a agafar la baixa, i el que li havien dit que seria la millor experiència de la seva vida, es converteix per ella, en un trencament dels seus somnis. Una convincent i propera interpretació de la Lara Díez que manifesta obertament el perquè ha decidit tirar endavant un embaràs que no li plau.

La seva parella, en Maurici, interpretada per Oriol Casals és un home víctima del rol d’home que la societat li ha assignat i per la qual ha estat educat. Un home carregat d’arguments per defensar el seu paper davant l’embaràs de la seva parella.

La seva germana, la Gemma, és Andrea Portella que torna del Japó on vivia, per instal·lar-se a la seva ciutat. Sembla que la mort de la mare ha estat el detonant per aquesta tornada. Inicia un apropament amb la germana embarassada de la qual estava distanciada. Un personatge carregat de silencis i de secrets que s’aniran desvetllant al llarg de l’obra.

I l’últim personatge de la proposta, Marta Vila, és la Lídia, la companya de feina a la galeria on treballen i que té una visió personal de com enfocar la programació d’una fira nacional d’art en la qual han de participar. L’embaràs de l’Alba és per a ella una oportunitat.

Uns personatges complexos però que se’ns mostren transparents i que ens expliquen els seus desitjos, les seves aspiracions, els seus somnis. Una proposta que provoca debat i ajuda a fer reflexions al voltant del tema tan controvertit de la maternitat, convertida en “assignatura obligatòria” en la societat en la que vivim.

L’escenari amb l’aparença d’una obra d’art, un marc blanc que emmarca l’espai escènic i que amb el petit moviment d’uns bancs fan de casa, galeria d’art i sala d’hospital.

Una posada en escena dinàmica amb unes interpretacions molt creïbles i properes d’uns personatges prou complexos, plens de matisos.

Una proposta molt recomanable.