LA NOIA DE LA LĂMPADA (temp. 17/18 – espectacle nÂș 91)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
I torna a ser dilluns, i que millor aposta que anar novament a la Sala Flyhard, espai pioner en programar tambĂ© en aquest dia, cosa que Ă©s d’agrair infinitament. Per sort alguns teatres han seguit l’exemple i ara ja no estem tan orfes de cultura els dilluns.
Aquest cop LA NOIA DE LA LĂMPADA, el debut dramatĂșrgic i de direcciĂł de l’actriu Marta Aran (a la que recordem en aquesta mateixa sala amb La Pols o La terra oblidada). El projecte va prendre cos desprĂ©s de l’Ăšxit de la lectura dramatitzada de la peça, que es va fer la temporada passada.
El text estĂ centrat en el conflicte de l’Alba (Lara DĂez), una dona que es queda embarassada en un moment crucial de la seva trajectĂČria professional. Marta Aran aborda la qĂŒestiĂł de la maternitat des del punt de vista d’una persona que es veu gairebĂ© “obligada” a ser-ho, pressionada pels seus entorns (familiar i laboral) i que ella hauria volgut ajornar-ho en el temps o oblidar-se definitivament.
L’Alba estĂ a punt d’acomplir el seu somni i fer-se un nom dins del mĂłn de laboral. EstĂ a punt d’aconseguir l’oportunitat per la qual ha treballat tants anys… Ăs molt fĂ cil, ho tĂ© a tocar i ella estĂ preparada.
L’Alba es queda embarassada.  I aixĂČ, sense voler, ho canvia tot.
Quatre personatges amb diferents punts de vista sobre l’embarĂ s de la protagonista.
Un text que deixa clara la problemĂ tica que es planteja quan aquest embarĂ s de risc obliga a la protagonista a agafar la baixa, i el que li havien dit que seria la millor experiĂšncia de la seva vida, es converteix per ella, en un trencament dels seus somnis. Una convincent i propera interpretaciĂł de la Lara DĂez que manifesta obertament el perquÚ ha decidit tirar endavant un embarĂ s que no li plau.
La seva parella, en Maurici, interpretada per Oriol Casals Ă©s un home vĂctima del rol d’home que la societat li ha assignat i per la qual ha estat educat. Un home carregat d’arguments per defensar el seu paper davant l’embarĂ s de la seva parella.
La seva germana, la Gemma, Ă©s Andrea Portella que torna del JapĂł on vivia, per instal·lar-se a la seva ciutat. Sembla que la mort de la mare ha estat el detonant per aquesta tornada. Inicia un apropament amb la germana embarassada de la qual estava distanciada. Un personatge carregat de silencis i de secrets que s’aniran desvetllant al llarg de l’obra.
I l’Ășltim personatge de la proposta, Marta Vila, Ă©s la LĂdia, la companya de feina a la galeria on treballen i que té una visió personal de com enfocar la programació d’una fira nacional d’art en la qual han de participar. LâembarĂ s de lâAlba Ă©s per a ella una oportunitat.
Uns personatges complexos perĂČ que se’ns mostren transparents i que ens expliquen els seus desitjos, les seves aspiracions, els seus somnis. Una proposta que provoca debat i ajuda a fer reflexions al voltant del tema tan controvertit de la maternitat, convertida en “assignatura obligatĂČria” en la societat en la que vivim.
L’escenari amb l’aparença d’una obra d’art, un marc blanc que emmarca l’espai escĂšnic i que amb el petit moviment d’uns bancs fan de casa, galeria d’art i sala d’hospital.
Una posada en escena dinĂ mica amb unes interpretacions molt creĂŻbles i properes dâuns personatges prou complexos, plens de matisos.
Una proposta molt recomanable.