– Teatre – LA NOIA DE LA LÀMPADA (🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard – 2017.10.30 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 91)

LA NOIA DE LA LÀMPADA (temp. 17/18 – espectacle nÂș 91)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

I torna a ser dilluns, i que millor aposta que anar novament a la Sala Flyhard, espai pioner en programar tambĂ© en aquest dia, cosa que Ă©s d’agrair infinitament. Per sort alguns teatres han seguit l’exemple i ara ja no estem tan orfes de cultura els dilluns.

Aquest cop LA NOIA DE LA LÀMPADA, el debut dramatĂșrgic i de direcciĂł de l’actriu Marta Aran (a la que recordem en aquesta mateixa sala amb La Pols o La terra oblidada). El projecte va prendre cos desprĂ©s de l’Ăšxit de la lectura dramatitzada de la peça, que es va fer la temporada passada.

El text estĂ  centrat en el conflicte de l’Alba (Lara DĂ­ez), una dona que es queda embarassada en un moment crucial de la seva trajectĂČria professional. Marta Aran aborda la qĂŒestiĂł de la maternitat des del punt de vista d’una persona que es veu gairebĂ© “obligada” a ser-ho, pressionada pels seus entorns (familiar i laboral) i que ella hauria volgut ajornar-ho en el temps o oblidar-se definitivament.

L’Alba estĂ  a punt d’acomplir el seu somni i fer-se un nom dins del mĂłn de laboral. EstĂ  a punt d’aconseguir l’oportunitat per la qual ha treballat tants anys… És molt fĂ cil, ho tĂ© a tocar i ella estĂ  preparada.

L’Alba es queda embarassada.  I aixĂČ, sense voler, ho canvia tot.

Quatre personatges amb diferents punts de vista sobre l’embarĂ s de la protagonista.

Un text que deixa clara la problemàtica que es planteja quan aquest embaràs de risc obliga a la protagonista a agafar la baixa, i el que li havien dit que seria la millor experiÚncia de la seva vida, es converteix per ella, en un trencament dels seus somnis. Una convincent i propera interpretació de la Lara Díez que manifesta obertament el perquÚ ha decidit tirar endavant un embaràs que no li plau.

La seva parella, en Maurici, interpretada per Oriol Casals Ă©s un home vĂ­ctima del rol d’home que la societat li ha assignat i per la qual ha estat educat. Un home carregat d’arguments per defensar el seu paper davant l’embarĂ s de la seva parella.

La seva germana, la Gemma, Ă©s Andrea Portella que torna del JapĂł on vivia, per instal·lar-se a la seva ciutat. Sembla que la mort de la mare ha estat el detonant per aquesta tornada. Inicia un apropament amb la germana embarassada de la qual estava distanciada. Un personatge carregat de silencis i de secrets que s’aniran desvetllant al llarg de l’obra.

I l’Ășltim personatge de la proposta, Marta Vila, Ă©s la LĂ­dia, la companya de feina a la galeria on treballen i que té una visió personal de com enfocar la programació d’una fira nacional d’art en la qual han de participar. L’embarĂ s de l’Alba Ă©s per a ella una oportunitat.

Uns personatges complexos perĂČ que se’ns mostren transparents i que ens expliquen els seus desitjos, les seves aspiracions, els seus somnis. Una proposta que provoca debat i ajuda a fer reflexions al voltant del tema tan controvertit de la maternitat, convertida en “assignatura obligatĂČria” en la societat en la que vivim.

L’escenari amb l’aparença d’una obra d’art, un marc blanc que emmarca l’espai escĂšnic i que amb el petit moviment d’uns bancs fan de casa, galeria d’art i sala d’hospital.

Una posada en escena dinàmica amb unes interpretacions molt creïbles i properes d’uns personatges prou complexos, plens de matisos.

Una proposta molt recomanable.

Text i direcciĂł : Marta Aran
Ajudants de direcciĂł : Muguet Franc i Guillem Motos
IntÚrprets : Oriol Casals (Maurici), Lara Díez (Alba), Marta Vila (Lídia) i Andrea Portella (Gemma)
Escenografía: Sergi Corbera i Laura Clos (Closca) \ Construcció escenografía: Pau Gómez \ Vestuari: Adriana Parra \ Disseny il.luminació i espai sopor: Xavi Gardés \ Imatge cartell i fotografía : Roser Blanch \ Producció executiva: Sergio Matamala, Clara Cols i Roser Blanch \ Cap tÚcnic sala:  Xavi Gardés
Idioma: catalĂ 
Durada: 85 minuts

Leave a Reply