CABARET del MACBA (temp. 17/18 – espectacle nº 86)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
I en sortir del Nacional, una carrera per tal d’arribar abans de les 23 hores a la Capella del Macba on tenia lloc el primer dels CABARET del MACBA, un homenatge a Joan Brossa. Entrades exhaurides de fa dies pels tres esdeveniments programats.
Al programa de mà anuncien que és un espectacle de variétés amb música, dansa, transformisme, poesia, performance i striptease.
Tenim sort, en arribar massa just, de poder compartir taula a primera línia amb uns amics, cervesa a la mà, barra lliure i un espai magnífic. Disposats a relaxar-nos i a gaudir.
En cada sessió participen diferents artistes; aquesta va ser la sessió amb el programa més atractiu de les tres i per això vàrem comprar les entrades amb força temps. Estan anunciades les interpretacions de Rodrigo Cuevas, Jorge Dutor, Guillem Mont de Palol, Pere Faura, Antoni Hervàs amb artistes convidats (Elsa de Alfonso, Gilda Love i Juan de la Cruz El Rosillo), Cuqui Jerez i Úrsula Martínez.
A la nit tot és possible. És el temps en què, com en un miratge o un somni, s’obre un territori d’igualtat gràcies a l’experiència compartida del ball, l’alcohol, la música i el refrec dels cossos que transpiren. A la nit les identitats sexuals imposades es poden transgredir amb més facilitat.
En aquest sentit, el cabaret ha estat, des de la seva invenció, un lloc on es desdibuixen les diferències socials, on es troben sota un mateix sostre persones absolutament diferents que busquen tot allò que la nit promet, que sempre ha estat molt.
Aquest cabaret neix inspirat per l’esperit subaltern i subversiu de Joan Brossa i està marcat per la seva delicada ironia, l’humor intel·ligent i la màgica capacitat de sorprendre des d’allò mínim.
Dues mestres de cerimònies aniran intervenint al llarg de la nit, Merche Mar i La Terremoto de Alcorcón.
Merche Mar va treballar durant divuit anys al Molino d’abans i els últims set anys ha estat amfitriona al nou Molino. Ha compartit escenari amb figures com Escamillo o Amparo Moreno.
La terremoto de Alcorcón és vedet, firaire i hostalera. Va tancar el Teatre Arnau i va reobrir el Molino.
El que hem vist en aquesta nit irreverent i anàrquica va començar amb l’actuació de Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol amb la col·laboració del cor Decòrum, amb diferents performances al llarg de la nit, la primera amb el repartiment d’antigues revistes “porno” als espectadors, que no ens va donar ni temps a follejar-les. Unes Performances a partir de l’obra de Joan Brossa que juguen amb el llenguatge, la semiòtica, el significant, la fisicalitat del so, el cos i el moviment.
Després un batibull de petites actuacions, moltes d’elles fragments d’espectacles antics que ja havíem vist i altres amb les que no vàrem connectar en absolut.
Antoni Hervàs va tornar a desplegar “El misterio de Caviria“, un espectacle nòmada de cobla-terror on conflueixen dues mitologies (la grega clàssica i l’escena del cabaret local) i que es reestructura i s’adapta segons el lloc on s’esdevé; en aquesta ocasió, va comptar amb la col·laboració d’Elsa de Alfonso, Gilda Love i Juan de la Cruz el Rosillo.
Cuqui Jerez, va presentar la seva peça “Unos pasodobles“, una sèrie d’accions escrites per a aquest gènere musical on observem el comportament de les coses, amb diferents accions al llarg de la nit, que a nosaltres no ens va interessar el més mínim, perquè ens va resultar impossible connectar amb elles.
Rodrigo Cuevas, va presentar una petita part del seu espectacle “El mundo por montera” que nosaltres vam poder veure íntegre a Fira Tàrrega. Una revisió del folk asturià amb un discurs basat en l’humor, l’erotisme i una posada en escena molt personal. Un vestuari de nova creació per aquest artista que és cantant, compositor, acordionista i percussionista i que ens mostra el seu univers, el món tradicional, rural, excèntric, però també el món urbà, crític i tecnològic. Per nosaltres el millor de la nit i potser de les poques actuacions que realment ens van interessar. Ens ha tornat a enamorar.
Pere Faura, va presentar un fragment del seu antic espectacle “Bomberos con grandes mangueras” (2010). En un intent de despullar els despullats, la peça revisita l’imaginari pornogràfic com a pràctica coreogràfica. Una reflexió nua, suada i bruta sobre la gimnàstica de l’excitació i la fisicalitat del desig. Malgrat que és un artista que seguim i que normalment ens agrada força, tampoc en aquesta ocasió ens va convèncer.
En resum, va estar una nit diferent en la que hem retornat a veure fragments d’espectacles que molts d’ells hem vist complets, unes actuacions que en general no ens han interessat gaire, perquè esperàvem veure propostes noves i no ha estat així.
Al final, a les dues de la matinada hem hagut de marxar, per arribar al metro i ens hem perdut l’actuació d’Úrsula Martínez.
Vàrem estar a punt fa unes setmanes de comprar directament al MACBA les entrades pels 3 espectacles d’aquest Cabaret; no vàrem poder-ho fer per culpa de la vaga dels seus treballadors; veien el resultat del primer, ens alegrem molt de no haver-ho fet.
Malgrat tot, va ser una nit especial i en alguns moments divertits, però nosaltres vàrem valorar positivament sobretot la trobada amb amics, que ens va permetre treure de sobre les tensions acumulades d’un llarg dia ple d’emocions.
