CABARETÂ del MACBA (temp. 17/18 – espectacle nÂș 86)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
I en sortir del Nacional, una carrera per tal d’arribar abans de les 23 hores a la Capella del Macba on tenia lloc el primer dels CABARET del MACBA, un homenatge a Joan Brossa. Entrades exhaurides de fa dies pels tres esdeveniments programats.
Al programa de mĂ anuncien que Ă©s un espectacle de variĂ©tĂ©s amb mĂșsica, dansa, transformisme, poesia, performance i striptease.
Tenim sort, en arribar massa just, de poder compartir taula a primera lĂnia amb uns amics, cervesa a la mĂ , barra lliure i un espai magnĂfic. Disposats a relaxar-nos i a gaudir.
En cada sessió participen diferents artistes; aquesta va ser la sessiĂł amb el programa mĂ©s atractiu de les tres i per aixĂČ vĂ rem comprar les entrades amb força temps. Estan anunciades les interpretacions de Rodrigo Cuevas, Jorge Dutor, Guillem Mont de Palol, Pere Faura, Antoni HervĂ s amb artistes convidats (Elsa de Alfonso, Gilda Love i Juan de la Cruz El Rosillo), Cuqui Jerez i Ărsula MartĂnez.Â
A la nit tot Ă©s possible. Ăs el temps en quĂš, com en un miratge o un somni, sâobre un territori dâigualtat grĂ cies a lâexperiĂšncia compartida del ball, lâalcohol, la mĂșsica i el refrec dels cossos que transpiren. A la nit les identitats sexuals imposades es poden transgredir amb mĂ©s facilitat.
En aquest sentit, el cabaret ha estat, des de la seva invenciĂł, un lloc on es desdibuixen les diferĂšncies socials, on es troben sota un mateix sostre persones absolutament diferents que busquen tot allĂČ que la nit promet, que sempre ha estat molt.
Aquest cabaret neix inspirat per lâesperit subaltern i subversiu de Joan Brossa i estĂ marcat per la seva delicada ironia, lâhumor intel·ligent i la mĂ gica capacitat de sorprendre des dâallĂČ mĂnim.
Dues mestres de cerimĂČnies aniran intervenint al llarg de la nit, Merche Mar i La Terremoto de AlcorcĂłn.
Merche Mar va treballar durant divuit anys al Molino d’abans i els Ășltims set anys ha estat amfitriona al nou Molino. Ha compartit escenari amb figures com Escamillo o Amparo Moreno.
La terremoto de Alcorcón és vedet, firaire i hostalera. Va tancar el Teatre Arnau i va reobrir el Molino.
El que hem vist en aquesta nit irreverent i anĂ rquica va començar amb l’actuaciĂł de Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol amb la col·laboraciĂł del cor DecĂČrum, amb diferents performances al llarg de la nit, la primera amb el repartiment d’antigues revistes “porno” als espectadors, que no ens va donar ni temps a follejar-les. Unes Performances a partir de l’obra de Joan Brossa que juguen amb el llenguatge, la semiĂČtica, el significant, la fisicalitat del so, el cos i el moviment.
DesprĂ©s un batibull de petites actuacions, moltes d’elles fragments d’espectacles antics que ja havĂem vist i altres amb les que no vĂ rem connectar en absolut.
Antoni HervĂ s va tornar a desplegar “El misterio de Caviria“, un espectacle nĂČmada de cobla-terror on conflueixen dues mitologies (la grega clĂ ssica i lâescena del cabaret local) i que es reestructura i sâadapta segons el lloc on sâesdevĂ©; en aquesta ocasiĂł, va comptar amb la col·laboraciĂł dâElsa de Alfonso, Gilda Love i Juan de la Cruz el Rosillo.
Cuqui Jerez, va presentar la seva peça “Unos pasodobles“, una sĂšrie d’accions escrites per a aquest gĂšnere musical on observem el comportament de les coses, amb diferents accions al llarg de la nit, que a nosaltres no ens va interessar el mĂ©s mĂnim, perquÚ ens va resultar impossible connectar amb elles.
Rodrigo Cuevas, va presentar una petita part del seu espectacle “El mundo por montera” que nosaltres vam poder veure Ăntegre a Fira TĂ rrega. Una revisiĂł del folk asturiĂ amb un discurs basat en l’humor, l’erotisme i una posada en escena molt personal. Un vestuari de nova creaciĂł per aquest artista que Ă©s cantant, compositor, acordionista i percussionista i que ens mostra el seu univers, el mĂłn tradicional, rural, excĂšntric, perĂČ tambĂ© el mĂłn urbĂ , crĂtic i tecnolĂČgic. Per nosaltres el millor de la nit i potser de les poques actuacions que realment ens van interessar. Ens ha tornat a enamorar.
Pere Faura, va presentar un fragment del seu antic espectacle “Bomberos con grandes mangueras” (2010). En un intent de despullar els despullats, la peça revisita l’imaginari pornogrĂ fic com a prĂ ctica coreogrĂ fica. Una reflexiĂł nua, suada i bruta sobre la gimnĂ stica de l’excitaciĂł i la fisicalitat del desig. Malgrat que és un artista que seguim i que normalment ens agrada força, tampoc en aquesta ocasiĂł ens va convĂšncer.
En resum, va estar una nit diferent en la que hem retornat a veure fragments d’espectacles que molts d’ells hem vist complets, unes actuacions que en general no ens han interessat gaire, perquÚ esperĂ vem veure propostes noves i no ha estat aixĂ.
Al final, a les dues de la matinada hem hagut de marxar, per arribar al metro i ens hem perdut l’actuaciĂł d’Ărsula MartĂnez.
VĂ rem estar a punt fa unes setmanes de comprar directament al MACBA les entrades pels 3 espectacles d’aquest Cabaret; no vĂ rem poder-ho fer per culpa de la vaga dels seus treballadors; veien el resultat del primer, ens alegrem molt de no haver-ho fet.
Malgrat tot, va ser una nit especial i en alguns moments divertits, perĂČ nosaltres vĂ rem valorar positivament sobretot la trobada amb amics, que ens va permetre treure de sobre les tensions acumulades d’un llarg dia ple d’emocions.