DESIG SOTA ELS OMS (temp. 17/18 – espectacle nº 85)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Com ja hem comentat en un anterior apunt, divendres passat, vàrem estar bona part de la jornada al passeig Picasso per recolzar el nostre Parlament i viure en directe la declaració de la independència de Catalunya i la proclamació de la República.

Va ser un dia intens, emocional i físicament esgotador, però al mateix temps un dia històric que vàrem arribar a pensar que mai podríem viure.

Al vespre, malgrat que estàvem esgotats físicament, vam decidir continuar la nostra vida normal de “teatraires” i vàrem fer cap fins al Teatre Nacional de Catalunya, per veure la primera proposta de la temporada a la Sala Gran, DESIG SOTA ELS OMS.

L’obra d’Eugene O’Neill es va representar per primera vegada en 1924 i és una transcripció de l’Hipòlit d’Eurípides a un escenari rural nord-americà de mitjan segle XIX.

La sala Gran del Nacional, mig plena o mig buida segons l’òptica. El teló abaixat amaga una escenografia espectacular, totes les estances de la granja d’Efraïm Cabot (Pep Cruz), un home de setanta-cinc anys que amb tres fills, se sent sol.

Fotografies de David Ruano

Una escenografia dinàmica, obra de Sebastià Brosa, que gira i es mou al ritme del desenvolupament de l’obra i amb els personatges.

Darrere la casa un camí en alt, al qual s’accedeix per una escala i un cel que va mostrant els diferents moments del dia i amb uns núvols en constant moviment. Per aquest camí accedeix Efraïm amb la seva nova dona, Abbie (Laura Conejero), i per aquest camí marxen dos dels fills cansats de la vida a la granja, a la recerca del somni de trobar or a California. Simeon (Pepo Blasco) i Peter (Santi Ricart), abans de marxar, “cedeixen” la seva part de la granja al germà que reclama el dret a l’herència, Eben (Ivan Benet).

I a partir d’aquí comença el joc de passions dels tres protagonistes, la passió amorosa d’Abbie pel seu fillastre, la passió ambiciosa d’aquest per la propietat de les terres i la casa, l’odi i el desamor d’Efraïm envers el seu fill fins al punt de voler engendrar un altre fill per arrabassar-li l’herència. I els veïns de les terres properes, que veuen, murmuren i es burlen del vell.

Una esplèndida il·luminació que acompanya el moviment dels actors d’una forma molt natural i un acurat vestuari que ens recorda el que hem vist reflectit a les pel·lícules de l’oest.

Pel que fa a les interpretacions hem de dir que tot i que els tres protagonistes són actors de primera fila, ens han resultat una mica fredes, llunyanes i en pocs moments ens els hem cregut, i potser aquesta sensació s’ha fet més evident en el cas de Laura Conejero, malgrat que la considerem una de les millors actrius del nostre país. No descartem que sigui un problema de direcció mes que d’interpretació.

Inversemblant l’escena que inicia la segona part de la representació, amb un grup de veïns que “celebren” el naixement del fill de l’Efraïm i l’Abbie. Una escena llarga, molt llarga i que creiem sincerament està mal resolta des de la direcció de Joan Ollè.

Aquesta proposta ha estat versionada per Iban Beltran i Joan Ollé, qui també la dirigeix, i l’adaptació lingüística és de Pere Navarro.

Una adaptació a un català ple de mots diferents i de formes d’expressió a les que no estem acostumats amb la finalitat de seguir la línia d’Eugene O’Neill que va escriure la seva obra en la llengua que parlaven els irlandesos que van arribar al nou continent. Pensem que ha estat una aposta magnífica per poder gaudir d’un català no reglat i descobrir mots desconeguts del nostre idioma.

Una proposta a l’alçada del que s’espera del Nacional, una escenografia aclaparadora però una posada en escena i unes interpretacions que no ens ha fet emocionar en cap moment.

Potser les emocions del dia i el nostre esgotament físic ens han fet una mala jugada. També podria ser.

Autor: Eugene O’Neill  

Versió: Iban Beltran i Joan Ollé – Adaptació lingüística: Pere Navarro

Direcció: Joan Ollé

Intèrprets: Pep Cruz (Cabot) \ Laura Conejero (Abbie) \ Ivan Benet (Eben) \ Pepo Blasco (Simeon-Reub-Ajudant del xèrif) \ Santi Ricart (Peter-John-Ajudant del xèrif) \ Àngela Jové (Angeline) \ Carles Arquimbau (Hi) \ Eduard Muntada (Jim) \ Laura Pujolàs (Sarah) \ Gal.la Sabaté (Éssie) \ Noël Olivé (Minnie) \ Angel Cerdanya “El Sueco” (Músic-xèrif) \ Iban Beltran (Músic) \ Lluís Gómez (Músic)

Moviment: Andrés Corchero i Ana Pérez \ Escenografía: Sebastià Brosa \ Vestuari: Miriam Compte \ Il.luminació: Lionel Spycher i Ganecha Gil García \ So: Damien Bazin \ Audiovisuals: Francesc Isern \ Caracterització: Núria Llunell \ Dicció: Pere Navarro

Idioma: català

Durada: 2h 15’ amb entreacte