– Teatre – DESIG SOTA ELS OMS (🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 2017.10.27 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 85)

DESIG SOTA ELS OMS (temp. 17/18 – espectacle nÂș 85)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Com ja hem comentat en un anterior apunt, divendres passat, vĂ rem estar bona part de la jornada al passeig Picasso per recolzar el nostre Parlament i viure en directe la declaraciĂł de la independĂšncia de Catalunya i la proclamaciĂł de la RepĂșblica.

Va ser un dia intens, emocional i fĂ­sicament esgotador, perĂČ al mateix temps un dia histĂČric que vĂ rem arribar a pensar que mai podrĂ­em viure.

Al vespre, malgrat que estĂ vem esgotats fĂ­sicament, vam decidir continuar la nostra vida normal de “teatraires” i vĂ rem fer cap fins al Teatre Nacional de Catalunya, per veure la primera proposta de la temporada a la Sala Gran, DESIG SOTA ELS OMS.

L’obra d’Eugene O’Neill es va representar per primera vegada en 1924 i Ă©s una transcripciĂł de l’HipĂČlit d’EurĂ­pides a un escenari rural nord-americĂ  de mitjan segle XIX.

La sala Gran del Nacional, mig plena o mig buida segons l’ĂČptica. El telĂł abaixat amaga una escenografia espectacular, totes les estances de la granja d’EfraĂŻm Cabot (Pep Cruz), un home de setanta-cinc anys que amb tres fills, se sent sol.

Fotografies de David Ruano

Una escenografia dinàmica, obra de Sebastià Brosa, que gira i es mou al ritme del desenvolupament de l’obra i amb els personatges.

Darrere la casa un camĂ­ en alt, al qual s’accedeix per una escala i un cel que va mostrant els diferents moments del dia i amb uns nĂșvols en constant moviment. Per aquest camĂ­ accedeix EfraĂŻm amb la seva nova dona, Abbie (Laura Conejero), i per aquest camĂ­ marxen dos dels fills cansats de la vida a la granja, a la recerca del somni de trobar or a California. Simeon (Pepo Blasco) i Peter (Santi Ricart), abans de marxar, “cedeixen” la seva part de la granja al germĂ  que reclama el dret a l’herĂšncia, Eben (Ivan Benet).

I a partir d’aquí comença el joc de passions dels tres protagonistes, la passiĂł amorosa d’Abbie pel seu fillastre, la passiĂł ambiciosa d’aquest per la propietat de les terres i la casa, l’odi i el desamor d’EfraĂŻm envers el seu fill fins al punt de voler engendrar un altre fill per arrabassar-li l’herĂšncia. I els veĂŻns de les terres properes, que veuen, murmuren i es burlen del vell.

Una esplĂšndida il·luminaciĂł que acompanya el moviment dels actors d’una forma molt natural i un acurat vestuari que ens recorda el que hem vist reflectit a les pel·lĂ­cules de l’oest.

Pel que fa a les interpretacions hem de dir que tot i que els tres protagonistes sĂłn actors de primera fila, ens han resultat una mica fredes, llunyanes i en pocs moments ens els hem cregut, i potser aquesta sensaciĂł s’ha fet mĂ©s evident en el cas de Laura Conejero, malgrat que la considerem una de les millors actrius del nostre paĂ­s. No descartem que sigui un problema de direcciĂł mes que d’interpretaciĂł.

Inversemblant l’escena que inicia la segona part de la representaciĂł, amb un grup de veĂŻns que “celebren” el naixement del fill de l’EfraĂŻm i l’Abbie. Una escena llarga, molt llarga i que creiem sincerament estĂ  mal resolta des de la direcciĂł de Joan OllĂš.

Aquesta proposta ha estat versionada per Iban Beltran i Joan OllĂ©, qui tambĂ© la dirigeix, i l’adaptaciĂł lingĂŒĂ­stica Ă©s de Pere Navarro.

Una adaptaciĂł a un catalĂ  ple de mots diferents i de formes d’expressiĂł a les que no estem acostumats amb la finalitat de seguir la lĂ­nia d’Eugene O’Neill que va escriure la seva obra en la llengua que parlaven els irlandesos que van arribar al nou continent. Pensem que ha estat una aposta magnĂ­fica per poder gaudir d’un catalĂ  no reglat i descobrir mots desconeguts del nostre idioma.

Una proposta a l’alçada del que s’espera del Nacional, una escenografia aclaparadora perĂČ una posada en escena i unes interpretacions que no ens ha fet emocionar en cap moment.

Potser les emocions del dia i el nostre esgotament físic ens han fet una mala jugada. També podria ser.

Autor: Eugene O’Neill  
VersiĂł: Iban Beltran i Joan OllĂ© – AdaptaciĂł lingĂŒĂ­stica: Pere Navarro
Direcció: Joan Ollé
IntĂšrprets: Pep Cruz (Cabot) \ Laura Conejero (Abbie) \ Ivan Benet (Eben) \ Pepo Blasco (Simeon-Reub-Ajudant del xĂšrif) \ Santi Ricart (Peter-John-Ajudant del xĂšrif) \ Àngela JovĂ© (Angeline) \ Carles Arquimbau (Hi) \ Eduard Muntada (Jim) \ Laura PujolĂ s (Sarah) \ Gal.la SabatĂ© (Éssie) \ NoĂ«l OlivĂ© (Minnie) \ Angel Cerdanya “El Sueco” (MĂșsic-xĂšrif) \ Iban Beltran (MĂșsic) \ LluĂ­s GĂłmez (MĂșsic)
Moviment: AndrĂ©s Corchero i Ana PĂ©rez \ EscenografĂ­a: SebastiĂ  Brosa \ Vestuari: Miriam Compte \ Il.luminaciĂł: Lionel Spycher i Ganecha Gil GarcĂ­a \ So: Damien Bazin \ Audiovisuals: Francesc Isern \ CaracteritzaciĂł: NĂșria Llunell \ DicciĂł: Pere Navarro
Idioma: catalĂ 
Durada: 2h 15’ amb entreacte

4 pensaments sobre “– Teatre – DESIG SOTA ELS OMS (🐌🐌+🐚) – TNC Sala Gran – 2017.10.27 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 85)

  1. Mpntse Fdez Costa

    Una bona producciĂł. Sobretot una escenografia molt espectecular…perĂČ potser, aquesta escenografia, Ă©s la que trenca el ritme de l’ obra? O Ă©s el text que ha envellit malament, malgrat basant- se en un clĂ ssic i en les eternes passions humanes ?
    Hi han moments Ă lgits a l’ obra, combinades amb escenes de farcit.
    El cel ens acompanya en tot el recorregut Bravo!
    Els actors , Bravo!
    Aleshores, em pregunto…quĂ© no acaba de funcionar? Per quĂ© no acaba d’ atrapar- nos?

    M'agrada

    Respon
  2. gloria abras pou

    NomĂ©s n’he vist alguns vĂ­deos. Penso que a l’obra no li ha fet mal el temps, segueix tenint la força que nomĂ©s O’Neill sabia donar a les seves atmosferes, monĂČlegs i diĂ legs. El catalĂ  emprat Ă©s d’accent garrotxi. Conejero, molt bona, l’hauria d’haver treballat mĂ©s perquĂš fa les “a” molt obertes i barcelonines. Pep Cruz Ă©s de Girona i com quan feia de Pere Pau Esclatasangs calca l’accent i tambĂ© el xicot que fa d’Eben que sona igual que els meus cosins de La Garrotxa. Segurament que, si hi ha algun problema, Ă©s de direcciĂł. Joan OllĂ© en sap perĂČ no sempre.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      DĂłna, crec que l’hauries de veure en directe i potser llavors veuries que malgrat que el text estĂ  ben escrit, aquesta proposta que ara podem veure al TNC, li manca alguna cosa i no atrapa a l’espectador, com tothom esperĂ vem.

      Espero amb ganes la teva opiniĂł un cop l’hagis vist, ja que amb l’Ășnica visiĂł d’uns vĂ­deos no crec que puguis tenir una opiniĂł realment objectiva.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.