Roda de premsa LA PELL ESCRITA –  (temp. 17/18 – RdP nº 26)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Aquest passat divendres va ser un gran dia; una jornada molt activa i de grans expectatives i il·lusions; un dia realment esgotador que vam començar baixant a primera hora al Passeig de Picasso, per defensar les nostres institucions democràtiques al costat del Parlament, on a primera hora de la tarda es va votar positivament una resolució de declaració d’Independència de Catalunya i es va declarar la constitució de la República Catalana.

Cap a les 12 del migdia vàrem fer un recés perquè m’havia compromès personalment a assistir a la Roda de premsa de presentació de LA PELL ESCRITA, que es podrà veure a la Sala Atrium del 2 al 19 de novembre.

Fa 17 anys que Manel Bonany va escriure aquest text, que ara podrem veure a escena en una proposta dirigida per Manel Dueso i interpretada per l’actriu Míriam Marcet.

Un monòleg que protagonitza un personatge transgènere, fronterer entre l’home i la dona, però també entre la vida i la mort, entre la llum i la foscor, entre la joventut i la maduresa, entre la plenitud i la pèrdua.

Ella ha quedat confinada en un espai al marge de tot, abocada a l’oblit. Lluitadora fins a l’últim instant s’aferra a les sensacions, al record dels moments i les persones que l’han iniciat, l’han ensenyat a riure o a estimar, i que, contra tots els obstacles, l’han permès construir-se com la persona que sempre ha somiat ser. Però fins i tot després de morta, és perseguit pels qui no l’accepten. Els amics del seu jove amant han vingut decidits a despullar el seu últim secret, “si és o no és una dona”.

És potser una metàfora de com ens anem construint com a persona i com acceptem o no, el gènere amb el que hem nascut i que és possible que no ens sentim del tot identificats.

L’autor ens comenta que en l’època en què la va escriure, els transsexuals tenien forces problemes per trobar feina i que molts acabaven abocats a exercir la prostitució i que un dels al·licients dels seus clients era que tinguessin penis.

Manel Dueso reivindica la “poètica” del Teatre i que en aquesta proposta s’ha intentat des del minut zero trobar la poesia, per tal que l’espectador pugui arribar a emocionar-se. En aquest cas ha estat una oda de rebel·lió dins de la poesia, ja que el personatge recerca la seva identitat i ha hagut de barallar-se amb la societat, per ser acceptada tal com és realment; malgrat tot, la lluita més gran ha estat contra si mateixa.

Ha ressaltat que la companyia, per tal d’aixecar aquesta proposta escènica, està treballant de franc, a l’espera dels espectadors premiïn amb posterioritat el seu esforç. L’actriu Míriam Marcet parla català, castellà i angles, per la qual cosa esperen poder exportar la proposta fora de Catalunya i també potser girar per Europa. De moment al mes de febrer serà també representada a la Sala Intemperie de Madrid.

Una producció que vol fugir de la paròdia amb què es tractava l’homosexualitat fa uns anys tant al Teatre com al Cinema, i que també vol fugir de qualsevol patiment i victimisme.

Hi haurà un parell de col·loquis postfunció, que poden ser molt interessants:

• 9 novembre – Amb la col·laboració d’integrants de la plataforma Trans*forma la Salut
• 16 novembre – Amb una mossa d’Esquadra responsable de polítiques de LGTBI i del secretari de Chrysallis Catalunya.

Us deixo l’àudio de la Roda de premsa …