MATAR CABALLOS – 22a Mostra de Teatre de Barcelona – (temp. 17/18 – espectacle nº 81)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba –
Ahir dilluns vam encetar la tercera setmana de la 22ª Mostra de Teatre de Barcelona, al Teatre del Raval, amb la proposta MATAR CABALLOS de la “Jove Companyia El plató de cinema” amb text de Roger Torns i direcció de Hugo Guzman.
Aquesta companyia va néixer en 2015 i està integrada per exalumnes de l’escola d’interpretació “El Plató de Cinema” de l’Hospitalet de Llobregat. Van presentar la seva primera proposta, “Fuera, delante de la puerta” a la 20ª Mostra de Teatre.
MATAR CABALLOS és el projecte final de carrera dels alumnes de tercer curs d’interpretació i plantegen la història d’un grup compost per sis actors i tres actrius que després de superar diversos càstings són tancats en una casa per ser sotmesos a les últimes proves i aconseguir un paper. A cadascú d’ells se li oferirà un determinat objecte i se li encarregarà un objectiu; estaran dirigits per una veu i vigilats per càmeres (una idea que ens recorda el reality Gran Hermano).
L’única cosa que saben és que ells seran els personatges de la ficció, d’una història en directe que han d’anar construint fins que algú els digui que ha arribat el final.
MATAR CABALLOS parla de la manipulació, dels desitjos malentesos, de la degradació per aconseguir triomfar.
Una proposta carregada d’il·lusions i de ganes de fer-ho bé, d’arribar al públic, nou joves actors que com els que representen tenen ganes de triomfar en el món de les arts escèniques.
Andrea Carmona, Tania Serra, Natalia Brandes, Adrià Arnau, Daniel Aragón, Roger Vivó, Hermann Alexander, Sergi Aguilera i David Marsol s’han deixat la pell a l’escenari. Unes interpretacions desiguals, convincents algunes, no tant d’altres, però que no han aconseguit, al nostre entendre, transmetre emocions. Hauríem d’afegir que en alguns dels actors no hi ha una correcta projecció de veu, fet que provoca que en alguns moments no els puguem escoltar de forma correcte i es perdin algunes frases.
Un text que deixa molts dubtes en el nostre imaginari, una trama que no queda ben resolta, i que ens ha deixat moltes preguntes sense resposta: quin era l’objectiu d’aquest “experiment”?, quins eren els objectes i objectius dels participants?, qui són realment els participants?, com acaba tot plegat?
La posada en escena és àgil però a moments ha resultat complicat seguir l’evolució dels esdeveniments, set mesos que passen en poc més d’una hora i que no ens explica l’evolució d’aquets 9 personatges en aquest interval, tret de la noia embarassada o del noi que es recupera de la lesió. Les relacions entre ells queden desdibuixades, les d’abans d’entrar a la casa i les que se’n deriven de la convivència.
Creiem que és una proposta interessant però a la que li caldria una revisió en profunfitat per ferla realment atractiva.
Autoría: Roger Torns
Direcció: Hugo Guzman
Companyia: Jove companyia El plató de cinema
Intèrprets: Andrea Carmona,Tania Serra, Natalia Brandes, Adrià Arnau, Daniel Aragón, Roger Vivó, Hermann Alexander, Sergi Aguilera i David Marsol
Veu en off: Maria Escalé
Música: Guillermo Escartín
Idioma: castellà – Durada: 75 minuts
