CASI NORMALES (temp. 17/18 – espectacle nÂș 77)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Amb moltes ganes per veure aquest musical i al mateix temps amb poquĂssimes ganes d’anar al teatre, pels esdeveniments que estan passant al nostre paĂs; ahir dissabte, desprĂ©s de participar activament a la manifestaciĂł al Passeig de GrĂ cia, per exigir la llibertat dels nostres “Jordis” i tambĂ© en defensa de les nostres institucions, finalment ens vam apropar al Teatre Barts.
CASI NORMALES (Next to normal) el musical de Brian Yorkey i mĂșsica de Tom Kitt, va ser estrenat a Broadway el 2009 i ha estat guanyador de tres premis Tony, incloent la “Millor MĂșsica” de Musical i un premi Pulitzer. DesprĂ©s de la seva estrena a Estats Units, el musical s’ha interpretat en mĂ©s de 20 paĂŻsos arreu del mĂłn.
A l’estat espanyol ha estat estrenat al mes de setembre al Teatre PĂ©rez GaldĂłs de Las Palmas de Gran CanĂ ria i desprĂ©s de l’estada a Barcelona es representarĂ a Bilbao i a Madrid.
CASI NORMALES ens explica la histĂČria d’una famĂlia que lluita per ser “normal”, i ens parla, fet inĂšdit als musicals, de les malalties mentals, de l’abĂșs dels psicofĂ rmacs i del suĂŻcidi. Els personatges que apareixen sĂłn absolutament versemblants i les situacions explicades poden formar part del nostre dia a dia.
La no acceptaciĂł de la pĂšrdua d’una persona estimada genera un trastorn bipolar en Diana, la mare protagonista de la histĂČria, una notable Nina que ens commou amb la seva interpretaciĂł.
Una escenografia senzilla perĂČ molt efectiva, amb una estructura metĂ l·lica que al tercer nivell alberga als mĂșsics, escenografia que facilita una posada en escena dinĂ mica i a moments molt enĂšrgica. TambĂ© cal destacar que alguns dels moviments dels actors sĂłn un constant puja i baixa, sortir i entrar.
Una obra que tracta de la lluita d’una famĂlia per aparentar complir els estĂ ndards del que es considera normalitat, enfrontar la malaltia de la mare com si en realitat no hi fos i en certa manera obligar-la a mantenir una aparença d’estat d’Ă nim feliç i conformat, que evidentment, no Ă©s el seu. QĂŒestiona tambĂ© l’Ăštica professional dels metges.
Amb mĂșsica en directe d’un equip de cinc mĂșsics: Marcos Camero, Dani Cea, Marta Roma, Dusan Jevtoviv i Quim GarcĂa, un equip que interpreta magistralment els gĂšneres pop, rock i folk que desfilen pel musical.
La deficient visibilitat de la sala, fa que en alguns moments no deixa gaudir de les escenes arran de platea, queda compensada amb escreix per la magnĂfica sonoritat i la perfecte il·luminació de l’espectacle.
Les veus en directe sĂłn excel·lents, encapçalades per la magnĂfica veu de Nina, amb Nando GonzĂ lez en el paper de Dan el pare, Jana GĂłmez en el paper de Natalia, la filla del matrimoni, Guido Balzaretti en el paper de Gabriel, el fill, Fabio Arrante en el paper de Henry i Roger Berruezo que interpreta l’antipĂ tic paper del Dr. Madden.
Quant a les interpretacions destacar les de Guido Balzaretti i Fabio Arrante que ens han agradat molt. Nina es manté en els nivells als quals ens té acostumats i Jana Gómez ha estat convincent en el paper de la filla que lluita per fer-se visible als ulls de la mare.
Un musical que ens ha agradat molt i que ha prorrogat la seva estada a la Sala Barts fins al 14 de novembre.