– Escena Poblenou – Teatre – UN LEÑADOR NO ES UN DISEÑADOR (🐌) Can Felipa -2017.10.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 79)

UN LEÑADOR NO ES UN DISEÑADOR (temp. 17/18 – espectacle nº 79)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins de la 16ª edició d’Escena Poblenou vam apostar per aquest espectacle de Juancallate produccions anomenat UN LEÑADOR NO ES UN DISEÑADOR .

Greu error, aposta fallida.

Havíem llegit que no es tractava d’una obra teatral, que no era una conferència, no era una exposició, no era un monòleg, però que tenia una mica de tot això i donava una visió delirant del món de la creativitat i del disseny.

Havíem llegit que amb jocs de paraules, la seva ironia i la seva habilitat per generar situacions còmiques, Joan Estrader ens faria veure que, molt sovint, és la necessitat i la curiositat innata de les persones les que poden crear objectes innovadors i diferents.

Havíem llegit que Joan Estrader ha viatjat arreu del món i durant 15 anys ha compartit espectacles amb Cristina Medina de la companyia Pez en Raya. Fora de l’escenari es dedica al món de la imatge i a l’edició de llibres de fotografia d’humor absurd.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens vam trobar, després de pujar un munt d’escales a Can Felipa, i amb més de 15 minuts de retard, una escenografia plena d’elements absolutament dispars, una taula amb un pa de pagès i tomàquets, un gat de ceràmica, un tronc amb una destral, dues lletres enormes, fang, una làmpada, un càntir, un enorme llapis, projeccions audiovisuals i fins i tot amb una trompeta Tibetana (Dung Chen) ….

Tanta parafernàlia per a què ?

Joan Estrader irromp a escena en plan showman i comença un espectacle que no ens ha fet esbossar ni un somriure, absurd com prometia però al nostre entendre mancat d’un fil argumental i de la qualitat que li pressuposàvem.

El sistema de so creiem que estava poc provat i malauradament li falla durant bona part de l’espectacle i no és fins a gairebé el final que ordena als tècnics desconnectar el micròfon que provoca sorolls de forma constant; quan és desconnectat ens adonem que no li feia cap falta aquesta amplificació, ja que la sala està mig buida i tots els espectadors estem a tocar de l’espai escènic.

El còmic intenta una i una altra vegada la participació del públic en l’espectacle, sense gairebé resultat. Nosaltres no hem pogut connectar en cap moment, però sembla que és l’opinió generalitzada, quan comentem entre nosaltres a la sortida de la sala.

Sincerament, el millor de la proposta, ha estat la seva curta durada.

Autor: Joan Estrader
Audiovisuals: Alcides Taleb
Producció executive: Marta Sinfín
Idioma: castellà – Durada: 45 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.