ESTE VERANO HICE PARAPENTE Y ME RECONCILIE CON EL VACIO (temp. 17/18 – espectacle nº 76)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir, a l’Antic Teatre, una peça amb un estrafolari títol “ESTE VERANO HICE PARAPENTE Y ME RECONCILIÉ CON EL VACÍO“, creació de dos joves artistes, Adeline Thery i Nicolas Chevallier.
Dins del marc de Noves Dramatúrgies s’ha presentat aquesta proposta de la Cia. “No iremos de safari”. Els seus components es van conèixer a París l’any 2003 estudiant a la Universitat; van continuar per camins diferents, ella es va instal·lar a Nova York on actualment hi viu dedicada a la música i treballant en un bar; ell es va instal·lar a Barcelona i es dedica a les arts escèniques. Són molt amics. Quan ella es desperta, ell acaba el seu dia. Mai han perdut el contacte i fa un any, una nit, van tenir una conversa per Skype.
Ell li diu a ella: “vull que sàpigues que tinc vertigen, fòbia a les serps, que em fa por la foscor; sóc claustrofòbic, agorafòbic, l’aigua em provoca pànic, no em sento segur en un avió, no puc veure pelis de terror, les muntanyes russes no m’agraden i últimament el terrorisme m’ha inquietat molt”.
Dit tot això, sento que la por és la cosa més viva en mi.”
Ella li confessa que ha planejat la seva pròpia mort i que segurament tindrà lloc d’aquí a un any.
Aquella mateixa nit decideixen reunir-se i fer quelcom.
Aquesta proposta és el resultat d’aquella conversa i de la decisió presa d’engegar un projecte escènic junts. Han estat treballant sota el lema de no deixar de moure’s.
En entrar a la sala ens donen unes ulleres polaritzades; veiem al Nicolas i la Adeline asseguts a terra, xerrant i esperant. A l’espai un munt de radiocassets i una capsa amb moltes, moltes, potser centenars cintes de casset. Projectors de diapositives i el silenci i l’espera. Comencen a fer anar els radiocassets amb una primera audició on ens expliquen com es van conèixer i com han arribat a fer aquesta proposta.
Les cintes de casset han sortit de la capsa i prenen vida en mans dels dos artistes, formant figures al terra de l’espai escènic. Uns anells de goma amb llums d’infinitat de colors en el seu interior, van envaint les mans, els braços i els cossos dels artistes i finalment l’espai al ritme de la música que és cada vegada més i més inclusiva.
Sons d’insectes, d’animals i de natura surten de cada un dels radiocassets, un a un i que a poc a poc es van superposant fins a convertir l’espai en una ensordidora “selva”. Després comencen les músiques barrejades en un “in crescendo” de color, música i moviment continuo.
Amb les ulleres que actuen sobre la llum ens deixem portar per una borratxera de sensacions que no voldríem que acabes. Una proposta diferent sense ni una paraula, transgressora, invasiva, que ens ha impactat i ens ha agradat molt, moltíssim.
Creació i interpretació: Adeline Thery i Nicolas Chevallier
Vestuari: Quitterie Mellac \ Veu en off : Mar Medina \ Vídeo: Samuel Tressler IV + Preston Spurlock \ Col.laboració: Tirso Orive, Ángela López i Antoine Baltimort Coproducció: Antic Teatre
Idioma gravacions: castellà – Durada: 60 minuts
