ESPAÑA INGOBERNABLE (temp. 17/18 – espectacle nº 75)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Alberto San Juan, membre de la companyia Animalario i el guitarrista i compositor Fernando Egozcue ens han presentat amb ESPAÑA INGOBERNABLE un recorregut històric des de la segona República fins a l’actualitat, mitjançant textos, poesia, fragments de discursos, articles de diari o cançons.
Aquesta mateixa setmana a la roda de premsa Alberto San Juan va indicar que aquesta peça que ell mateix ha escrit, pretén ser un relat fragmentari i subjectiu que repassi els principals cicles de lluites populars que s’han viscut a l’Estat espanyol. Acompanyat a la guitarra per Fernando Egozcue que és l’autor de la música que interpreta (tret de les cançons ja conegudes), han aixecat una proposta que en els moments actuals que estem vivint, ens ha fet posar la pell de gallina.
Amb versos de Lorca, Cernuda, Miguel Hernández, Jorge Reichmann, Gloria Fuertes, Albert Pla, …. fragments de discursos de Franco o el General Mola o el General Queipo de Llano, cançons de Serrat o de Llach i la tebior mostrada per personatges de les últimes dècades com Juan Luis Cebrián i Felipe González davant l’exercici per part del poble, d’una democràcia directa, autèntica i en profunditat.
Amb tot això i textos propis, Alberto San Juan ens parla de la dignitat humiliada que acaba convertint-se en humiliació, i de la lluita a la recerca de la llibertat i el dret a decidir.
Alcen la veu, indignats, amb textos i cançons indignants en relació al moment actual que vivim al nostre país. En aquest espectacle estaran presents veus de polítics, periodistes, desnonats, exclosos, milionaris, indefensos, …..
Alberto San Juan manifesta que sempre hi ha hagut una Espanya ingovernable, fins i tot quan no hi havia Espanya. Sempre hi ha hagut un gest col·lectiu contra el mal govern.“Ingobernable porque no se deja gobernar mal. Es decir, no se deja gobernar. Porque tiene la osadia de querer gobernarse.”
Una proposta que arriba a l’ànima pel que estem vivint en el moment actual, per la simplicitat de la posada en escena i sobretot per la sinceritat i autenticitat que són capaços de transmetre.
ABRIL 74 (Lluis Llach)
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l’aniria a veure,
però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.
Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n’he fet soldat.
I si un trist atzar m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.
La platea en peus amb crits de LLIBERTAT !!!, ha estat el final d’aquesta magnífica proposta que ens ha arribat a emocionar i fins i tot se’ns han arribat a humitejar els ulls.
Encara es pot veure avui i demà al teatre Romea.
Ahir vam tenir la sort de veure aquesta España ingobernable a sant Hipòlit de Voltregà, a Teatrets Osona.
Poemes, cançons amb música es van encavalcant per mostrar una España tancada en si mateixa, voldria destacar el poema No Quiero de l´Angela FIGUERA.
Un crit a la Llibertat, la Democràcia i el Dret a Decidir. Una proposta valenta i decidida en els temps que malauradament estem passant.
El llegir la vostra opinió vam decidir anar-hi. Gràcies.
Ens agrada saber que vàreu assistir a aquesta magnífica representació gràcies a la nostra ressenya. Molt agraïts per fer-nos-ho saber. Una forta abraçada