– Teatre – BAIXA SOCIETAT. Quan s’acabarà tot això ? (🐌🐌🐌) – Teatreneu – 2017.10.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 74)

BAIXA SOCIETAT (temp. 17/18 – espectacle nº 74)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous vam fer cap al Teatreneu, un teatre que feia anys que no trepitjàvem i que ens va portar molts records… si no ens falla la memòria, la darrera vegada va ser per veure un espectacle de Ángel Pavlovsky… i d’això ha plogut molt.

Ahir vàrem tornar per veure BAIXA SOCIETAT. Quan s’acabarà tot això ?,  la primera proposta teatral de la companyia Miranfú.

El col·lectiu “Companyia Miranfú” va néixer a l’octubre del 2016 per la presentació d’aquest projecte al “Festival Temporada Baixa de Saus, Camallera i Llampaies“, festival on Baixa Societat va ser l’obra seleccionada per a la cloenda. Aquest col·lectiu està format per Ester Pujolriu, Helena LópezMamen Gallego.

BAIXA SOCIETAT. Quan s’acabarà tot això ? es una proposta escènica que inclou tres històries independents, relacionades amb les precarietats més significatives de la societat en la qual vivim. Amb tendresa i humor ens porten a reflexionar sobre el nostre entorn i les nostres actituds davant situacions que veiem i acceptem sense qüestionar-les.

Vivim en una societat canviant: les persones no poden independitzar-se, els llocs de treball desapareixen sota la il·lògica dels mercats i la família es fragmenta perquè no disposem de temps ni recursos. Els referents que teníem fins ara han desaparegut. No tenim respostes però, com va dir Cortázar: “No puede ser que estemos aquí para no poder ser”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com bé sabeu, nosaltres no som massa partidaris del microteatre, perquè ens agraden les històries ben desenvolupades i no solament dibuixades; no té res a veure en la qualitat del que ens ofereixen, sinó més aviat en la seva curta durada, ja que quan per fi ens hem endinsat en la història, aquesta està ja punt de concloure.

En aquest cas, malgrat que són tres peces de curta durada deslligades entre si, tenen si mes no, un fil narratiu que les uneix, la precarietat en la que han crescut i viuen la generació de l’actual joventut a casa nostre.

En conjunt el que ens expliquen a l’escenari ens ha satisfet, encara que nosaltres creiem que hagués estat bé que aquest lligam fos una mica més visible, potser entrellaçant-les en una seqüència determinada, per donar a l’espectador la sensació que són diverses escenes d’un mateix relat, en moments i temps diferents.

A la primera peça parlen de la manca de recursos econòmics dels joves que volen independitzar-se, i per fer-ho han de compartir pis. Júlia i Martín són parella (Anna Ripoll i Albert Riera) i surten de casa dels pares i han de compartir pis amb el Dani (Dani Pérez). En aquesta peça ens ha sorprès molt gratament la interpretació de Dani Pérez, actor al qual no havíem encara vist treballar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La segona peça ens presenta la precarietat del món laboral que afecta els joves amb estudis en la recerca de la seva primera feina i a les persones que l’han perduda i que per raons d’edat,  no tenen lloc en el món laboral. Entrevistes de feina, declaracions d’empresaris, de polítics, condicions laborals, …. molt simpàtica l’escena de l’assignació de lloc de feina com si es tractés d’una loteria i la grossa fos l’obtenció d’un lloc de treball. En aquesta peça s’ha incorporat Sandra Amade. Tots quatre interpreten diversos papers.

I la darrera d’aquestes històries ens parla de la precarietat afectiva a la que estan sotmesos els nostres avis que acaben sent un “pes” per a les famílies. Albert Riera i Anna Ripoll són els avis, el Sr. Pons i la Sra. Moragues que s’ajuden d’unes màscares i una elaborada gestualitat per interpretar-los. La Irene (Sandra Amade) i en Marc (Dani Pérez) són la parella que volen fer front al desemparament dels avis proposant solucions.

Una posada en escena molt dinàmica, amb els canvis de vestuari i de històries a la vista dels espectadors, i poquíssims elements escenogràfics, però molt ben aprofitats.

Unes interpretacions molt correctes amb moments molt divertits i engrescadors, malgrat la duresa del que ens estan explicant. En resum, una interessant proposta que ajuda a la reflexió.

Dramaturgia i direcció: Helena López
Interpretació: Sandra Amade, Dani Pérez, Albert Riera i Anna Ripoll
Ajudant de direcció: Paulina Fariza
Assessorament moviment: Anna Ripoll i Pau Sastre (màscares) \ Coreografia: Cristina Jaques i Anna Ripoll \ Vestuari: Valèria Civil \ Espai sonor: Laura Mihon \ Assessorament escenogràfic : Laura Francisco \ Arranjaments musicals : Dani Peña \ Vocal coach i lletra Neoliberal Show: Paulina Fariza \ Veus en off: Montse Barcon, Pilar Diaz, Adrià Olay, Aranántzazu Ruiz \ Fotografia: Daniel Ruiz, Jordi Vilaregut \ Grafisme: Anna Torner \ Comunicació i producció: Mamen Gallego \ Ajudant de comunicació: Marta Barbarà \ Ajudant de producció: Ester Pujolriu, Joan Hidalgo.
Idioma: català i castellà
Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.