– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.18  (temp. 17/18 – espectacle nº 73)

ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nÂş 73)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Nosaltres ja coneixĂ­em aquesta proposta escènica, perquè la vĂ rem poder veure la temporada passada al Cafè Teatre Llantiol (abril 2017) i llavors ja ens va agradar força; com bĂŠ sabeu nosaltres no acostumem a repetir el que ja hem vist, però aquesta vegada ens hem compromès a veure i valorar les 9 obres de teatre de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona, que actualment s’estĂ  celebrant al Teatre del Raval.

Des de llavors la proposta ha tingut el seu recorregut i fins i tot fa poques setmanes s’ha pogut veure en temporada a la Sala Barts de Barcelona. BĂ sicament Ês la mateixa producciĂł, però alguns dels seus actors han canviat i s’han incorporat IvĂĄn Morillo i Clara SellĂŠs.

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acciĂł entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gĂ bia de hĂ mster cadascuna. QĂźestionen la conveniència de tenir un hĂ mster.

Si no vigiles, et passarĂ  l’arròs“. L’Ari Ês la mĂŠs reticent de totes elles però finalment, en quedar-se sola sense al seu hĂ mster, parla amb el seu marit i a partir d’aquell moment la relaciĂł entre els dos canviarĂ  totalment.

This slideshow requires JavaScript.

De veritat estem fets per tenir Hàmsters? Tenir-ne continua sent un acte indispensable i essencial de cada persona? Ens fa mÊs feliços? La nostra protagonista no ho creu així, o potser, simplement, tÊ por de veure repetir-se en ella el que ha vist en els altres

Una proposta del gènere de la comèdia, però amb tocs dramĂ tics plens d’ironia i de situacions absurdes que per inversemblants sĂłn molt reals. Veiem reflectida en escena la pressiĂł de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l’opciĂł voluntĂ ria de no tenir fills.

Amb clau d’humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills, que es converteixen, en el mateix moment de ser concebuts, en l’eix vertebral de les nostres vides. Molts moments còmics que ens fan reflexionar, com per exemple l’abĂşs d’utilitzaciĂł dels grups de WhatsApp, com el de “papis i mamis” tan comuns en les escoles dels nostres fills, que vistos en un escenari ens fan posar vermells de vergonya.

This slideshow requires JavaScript.

A travĂŠs dels ulls de la protagonista, descobrirem les ombres que la maternitat planteja en una comèdia aparentment absurda, que ens parla d’aquest tema sense referir-se directament a ell.

Una proposta que ens vol fer reflexionar sobre les pors a les obligacions socials que ens ofeguen i obliguen a prendre decisions que segurament no prendrĂ­em, i que nomĂŠs prenem “perquè toca”.

Un text amb moltes capes i molts punts de reflexió. Molt destacable el gir de la comèdia al drama en el monòleg final.

Malgrat que la nostra opiniĂł, ja la vĂ rem reflectir en l’anterior crònica, hem de reconèixer que es nota que l’espectacle estĂ  molt mĂŠs rodat i que ha guanyat força en la seva posada en escena i tambĂŠ algunes interpretacions ens han semblat mĂŠs naturals que les que vĂ rem veure fa 6 mesos.

Dramaturgia: Ana Bofill
Repartiment: Ana Bofill, IvĂĄn Caelles, Maite Morillo, Clara SellĂŠs i Sara Schkot.
Viola: Úrsula Amargós
Direcció escÊnica, disseny de llums i espai sonor: Cia Fresquita Montes \ Disseny graphic i audiovisual: Joan Bofill \ Coreografía: Belinda Wicksteed \ Escenografía i muntatge tècnic: Nina Tuset
ProducciĂł: Cia Fresquita Montes
Idioma: catalĂ  – Durada: 1 hora

Leave a Reply