– 22a Mostra de Teatre de Barcelona – ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.18  (temp. 17/18 – espectacle nÂș 73)

ESCENES D’UNA VIDA AMB HÀMSTERS – 22a Mostra de Teatre de Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nÂș 73)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba –

Nosaltres ja coneixĂ­em aquesta proposta escĂšnica, perquĂš la vĂ rem poder veure la temporada passada al CafĂš Teatre Llantiol (abril 2017) i llavors ja ens va agradar força; com bĂ© sabeu nosaltres no acostumem a repetir el que ja hem vist, perĂČ aquesta vegada ens hem compromĂšs a veure i valorar les 9 obres de teatre de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona, que actualment s’estĂ  celebrant al Teatre del Raval.

Des de llavors la proposta ha tingut el seu recorregut i fins i tot fa poques setmanes s’ha pogut veure en temporada a la Sala Barts de Barcelona. BĂ sicament és la mateixa producciĂł, perĂČ alguns dels seus actors han canviat i s’han incorporat IvĂĄn Morillo i Clara SellĂ©s.

Entrem a la sala i ja veiem dos dels personatges asseguts xerrant i regirant els fulls d’una revista. De cop i volta, en començar l’acciĂł entren dues amigues a les que veiem absolutament felices, i que porten una gĂ bia de hĂ mster cadascuna. QĂŒestionen la conveniĂšncia de tenir un hĂ mster.

Si no vigiles, et passarĂ  l’arrĂČs“. L’Ari és la mĂ©s reticent de totes elles perĂČ finalment, en quedar-se sola sense al seu hĂ mster, parla amb el seu marit i a partir d’aquell moment la relaciĂł entre els dos canviarĂ  totalment.

This slideshow requires JavaScript.

De veritat estem fets per tenir Hàmsters? Tenir-ne continua sent un acte indispensable i essencial de cada persona? Ens fa més feliços? La nostra protagonista no ho creu així, o potser, simplement, té por de veure repetir-se en ella el que ha vist en els altres

Una proposta del gĂšnere de la comĂšdia, perĂČ amb tocs dramĂ tics plens d’ironia i de situacions absurdes que per inversemblants sĂłn molt reals. Veiem reflectida en escena la pressiĂł de la societat que obliga a les persones a anar seguint unes passes, inexorablement, i que no admet amb facilitat postures diferents. Una societat que no contempla prendre l’opciĂł voluntĂ ria de no tenir fills.

Amb clau d’humor, moltes situacions absolutament quotidianes al voltant dels fills, que es converteixen, en el mateix moment de ser concebuts, en l’eix vertebral de les nostres vides. Molts moments cĂČmics que ens fan reflexionar, com per exemple l’abĂșs d’utilitzaciĂł dels grups de WhatsApp, com el de “papis i mamis” tan comuns en les escoles dels nostres fills, que vistos en un escenari ens fan posar vermells de vergonya.

This slideshow requires JavaScript.

A travĂ©s dels ulls de la protagonista, descobrirem les ombres que la maternitat planteja en una comĂšdia aparentment absurda, que ens parla d’aquest tema sense referir-se directament a ell.

Una proposta que ens vol fer reflexionar sobre les pors a les obligacions socials que ens ofeguen i obliguen a prendre decisions que segurament no prendrĂ­em, i que nomĂ©s prenem “perquĂš toca”.

Un text amb moltes capes i molts punts de reflexiĂł. Molt destacable el gir de la comĂšdia al drama en el monĂČleg final.

Malgrat que la nostra opiniĂł, ja la vĂ rem reflectir en l’anterior crĂČnica, hem de reconĂšixer que es nota que l’espectacle estĂ  molt mĂ©s rodat i que ha guanyat força en la seva posada en escena i tambĂ© algunes interpretacions ens han semblat mĂ©s naturals que les que vĂ rem veure fa 6 mesos.

Dramaturgia: Ana Bofill
Repartiment: Ana Bofill, Ivån Caelles, Maite Morillo, Clara Sellés i Sara Schkot.
Viola: Úrsula Amargós
Direcció escénica, disseny de llums i espai sonor: Cia Fresquita Montes \ Disseny graphic i audiovisual: Joan Bofill \ Coreografía: Belinda Wicksteed \ Escenografía i muntatge tÚcnic: Nina Tuset
ProducciĂł: Cia Fresquita Montes
Idioma: catalĂ  – Durada: 1 hora

Leave a Reply