PORTA’M AL BOSC – 22a Mostra de Teatre de Barcelona – (temp. 17/18 – espectacle nº 71)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba –
Encetem la segona setmana de la Mostra de Teatre de Barcelona que està tenint lloc al Teatre del Raval. Dilluns la companyia “Los genios locos” ens presenta l’obra de Joan Ramon Gironès, PORTA’M AL BOSC. Aquesta obra ha estat guardonada recentment amb el premi Ciutat de Sagunto al millor text teatral.
La companyia “Los genios locos” neix l’estiu del 2008 com a grup col·laborador del Casal Lambda (Barcelona), un referent quant a l’associacionisme del col·lectiu gai, lesbià i transsexual. Una companyia que es proposa, d’una banda, impulsar la visibilitat del col·lectiu LGTB a través de les arts escèniques, i d’altra, potenciar els espectacles originals i de creació pròpia. En 2014 va ser seleccionada com a companyia resident a la Fàbrica de Creació de la Farinera del Clot, on aquesta peça va prendre vida.
PORTA’M AL BOSC és un thriller dramàtic que parla sobre els efectes de l’assetjament escolar en els adults, centrant-se especialment en el assetjament escolar homòfob.
En Ricard i l’Ester van estudiar junts a l’Institut. L’Ester no ha oblidat mai el martiri que li van fer viure en Ricard i els seus amics, però sobretot en Ricard. Al cap dels anys l’Ester es converteix en mestra i descobreix, en una reunió de pares, que té a classe el fill d’en Ricard. Sembla que el fill retiri al pare: en Martí presenta problemes greus de conducta, falta al respecte als professors i ataca sense motiu aparent els seus companys de classe. Pot ser que la vida li estigui donant a l’Ester una segona oportunitat per fer el que hagués hagut de fer molts anys enrere?…
Quaranta anys d’escola en “democràcia”, amb un model educatiu on s’aposta per l’acceptació dels que són diferents, ja sigui en l’àmbit cultural, religiós, polític o sexual, no ha evitat que encara segueixin humilien el company que és diferent.
En aquesta peça volen parlar no del fet de l’assetjament en si, en el moment que es produeix, sinó de les seqüeles que deixa en la persona assetjada i a l’assetjador, seqüeles que es poden mantenir durant anys i que poden marcar els seus comportaments en l’edat adulta.
Cinc actors que ens expliquen els mateixos fets des de dues òptiques diferents, des de l’òptica de la persona assetjada, l’Ester (Nuria Florensa) i des de l’òptica de l’assetjador, Ricard, el pare d’en Martí (Kedar Levi). Tots dos expliquen versions diferents a la investigadora (Virginia Blasco). Els acompanyen la mare d’en Martí (Begoña Miranda) i el director de l’escola (Joan Ramón Gironés).
Una posada en escena on la llum juga un paper fonamental per ajudar a diferenciar els moments narratius de fets passats dels moments que es desenvolupen en temps real.
Unes interpretacions prou convincents, destacant especialment a Kedar Levi i Begoña Miranda.
L’únic aspecte que potser no ens ha acabat de fer el pes, és el desenllaç … i no pas precisament pel sentit d’aquest, sinó per la manera de fer-ho.
Companyia: Los Genios Locos
Autoria i direcció: Joan Ramon Gironés
Intèrprets: Núria Florensa, Virginia Blasco, Begoña Miranda, Kedar Levi, Joan Ramon Gironés
Idioma : català
Durada: 80 minuts
Sortim del Teatre i ens sorprèn que es tornen a escoltar cassolades de nou. Ja al metro de tornada a casa mirem el mòbil i ens assabentem que l’estat espanyol ha empresonat a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i ÒMNIUM.
Ens sentim INDIGNATS i tristos en comprovar que la Democràcia en què ens pensàvem que vivíem, ha resultat una enorme estafa. Malauradament Espanya torna a tenir presos polítics, com en els pitjors temps del franquisme, època que nosaltres creiem oblidada.
Des d’aquest espai, exigim la llibertat immediata de les persones que representen les dues associacions civils catalanes que han organitzat en pau les manifestacions mes grans i mai vistes a Europa, amb la cura de què aquestes fossin totalment pacífiques. Ens sentim orgullosos d’ells i considerem que en certa manera també ens han empresonat amb ells i a bona part dels ciutadans de Catalunya.
Miquel Gascón – Imma Barba
