– Teatre – ISL√ÄNDIA (ūüźĆūüźĆūüźĆūüźĆ) – TNC Sala Petita – 2017.10.15 (temp. 17/18 – espectacle n¬ļ 69)

ISL√ÄNDIA (pr√®via) – (temp. 17/18 – espectacle n¬ļ 69)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc√®niques –¬†

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge vam fer cap a la sala Petita del Teatre Nacional per veure la representaci√≥ d’ISL√ÄNDIA, un text de¬†Ll√ľisa¬†Cunill√©¬†dirigit per Xavier Albert√≠.

Un adolescent, que en la primera escena de l’obra ja √©s un adult, marxa a Nova York a buscar la seva mare. Abel Rodr√≠guez debuta com a protagonista en aquesta obra (ell¬†√©s¬†estudiant d’inform√†tica i actor amateur de Sabadell) i encarna a un jove island√®s de 15 anys, a mig cam√≠ entre la inf√†ncia i¬†l’edat¬†adulta, la innoc√®ncia enfrontada a la crisi espiritual i existencial de la societat occidental. Una interpretaci√≥ d’aquest jove actor que ens ha agradat molt, plena de silencis i amb una actitud d’escolta passiva, processant tot el que rep i que l’ha d’ajudar a prendre una decisi√≥.

Un viatge que ens portar√† de Reykjav√≠k a Nova York, distanciats f√≠sicament, amb desconeixen√ßa m√ļtua, per√≤ units per les conseq√ľ√®ncies de l’√ļltima crisi financera internacional que va comen√ßar als Estats Units i que va suposar la fallida de l’estat a Isl√†ndia.

El noi, que somia¬†a¬†ser cantant d’√≤pera, deixa la seva illa per cercar la seva mare de la qual fa temps no en sap res. I es despla√ßa a la ciutat on, sobre el paper, tot √©s possible, on tot el que existeix es pot trobar.¬†Per√≤¬†el seu viatge no¬†√©s¬†senzill ni¬†c√≤mode, es va trobant un seguit de personatges que¬†s√≥n¬†un amarg retrat de les v√≠ctimes de la crisi econ√≤mica.

Tots ells¬†s√≥n¬†persones desesperan√ßades, que han perdut el que tenien i intenten sobreviure ensarronant a qui poden, v√≠ctimes d’una societat individualista sense sentiments. I el noi parla amb ells, es deixa ensarronar i li prenen el poc que¬†t√©, la maleta, diners a canvi d’un llibre que no val res, l’abric, el¬†m√≤bil, …¬†i¬†ell accepta tot el que li succee√Įx amb la calma de la persona que no¬†t√©¬†por, que no¬†t√©¬†res a perdre, que encara t√© somnis.

Ens trobem doncs en un espai físic i vital hostil, amb tot un seguit de personatges que li aniran revelant la seva insatisfacció respecte del seu entorn i les seves circumstàncies.

Per√≤ aquestes persones no ens acaben d’explicar el perqu√® han arribat a la situaci√≥¬†en la qual¬†es troben, silencis expl√≠cits que ens obliguen a llegir entre l√≠nies i a deduir com i perqu√® han arribat on estan. Segons el mateix Xavier Alberti aquesta¬†ren√ļncia¬†a desvetllar antecedents o motivacions dels personatges¬†√©s¬†intencionada, per tal d’evitar a l’espectador contemplatiu que √ļnicament vol que li expliquin una¬†hist√≤ria¬†amb el seu plantejament, nus i desenlla√ß, i de ser possible a un ritme¬†‚Äúrapidet‚Ä̬†per tal de no¬†haver de¬†pensar ni deduir, √ļnicament escoltar i veure.

‚Äú… la Llu√Įsa ens proposa que, abansd’emprendre aquest viatge tan profund, tornem a tenir quinze anys. Ens situa en la que va ser, probablement, la primera gran frontera de la nostra vida, un moment vital fonamental per a cadasc√ļ de nosaltres, en el qual vam decidir tantes coses sense potser saber-ho, i en el qual segurament, vam comen√ßar a renunciar ‚Äď per activa o per passiva- a ser aquella persona que vol√≠em ser‚ÄĚ.

El retrat d’aquests personatges √©s el principal atractiu d’aquesta proposta, un repartiment de luxe per unes intervencions curtes, molt sovint enigm√†tiques i amarades de tristor, angunia i incertesa.

Una obra coral on ens trobem amb Jordi Oriol que¬†√©s¬†el noi adult, Paula¬†Blanco, una jove que interpel¬∑la al noi adult i descobrir√† que no¬†√©s¬†l’interlocutor que esperava, Oriol Gen√≠s que¬†√©s¬†un metge, Joan Anguera, viatger acompanyat d’una capsa blanca on guarda els planells i la maqueta del seu¬†√ļltim¬†invent, Lurdes Barba, la dona gran que tenia una funer√†ria i ara ven tot el que te en una paradeta al carrer, Albert Prat, un estrany personatge que¬†te cura¬†de gossos, Joan¬†Carreras,¬†√©s¬†Delamarche, l’home que s’ha casat amb la mare del noi i que ara¬†t√©¬†una paradeta ambulant de¬†fr√†nkfurts¬†i hamburgueses, Albert¬†Perez¬†un estrany personatge de jaqueta verda i¬†Aurea¬†Marquez, la mare.

L’escenografia¬†ens presenta un espai obert, √ļnic, que es va transformant, de la m√† dels mateixos actors, en un vest√≠bul d’una estaci√≥, en un vag√≥ de tren, un ambulatori, un carrer o una esgl√©sia.

ISL√ÄNDIA s’ha de veure amb ganes¬†de fent-se preguntes en sortir del teatre, amb ganes de reflexionar sobre el m√≥n¬†en qu√®¬†vivim i on ens porta el capitalisme ferotge basat en els diners i en¬†tenir, no en el ser. Ens hem trobat amb una proposta que ens d√≥na una visi√≥¬†angoixant i desesperan√ßada d’una realitat que tenim molt¬†m√©s¬†a prop del que som capa√ßos d’imaginar.

No compartim pas l’opini√≥ que s’ha anat generalitzant a les xarxes, de qu√® aquesta proposta t√© una narraci√≥ massa lenta i amb massa silencis.

Precisament nosaltres creiem que aquest √©s un dels punts m√©s positius del text i de la direcci√≥; ens ha agradat paladejar, asseguts a la butaca del teatre, l’estudi de cada un dels personatges. Precisament per aix√≤, hem comprat el text per rellegir-la i intentar no perdre cap detall.

Autora: LluiŐąsa CunilleŐĀ
Direcci√≥: Xavier AlbertiŐĀ¬†
Amb: Joan Anguera, Lurdes Barba, Paula Blanco, Joan Carreras, Oriol Genís, Àurea Márquez, Jordi Oriol, Albert Pérez, Albert Prat, Abel Rodríguez.
Escenografia: Max Glaenzel \ Il¬∑luminaci√≥: Ignasi Camprodon \ Vestuari: Mar√≠a Araujo i Marian Garc√≠a¬†\ So: Lucas Ariel Vallejo \ Caracteritzaci√≥: √Ängels Palomar \ V√≠deos: Maria Andreu, J√ļlia Gen√≠s, Max Glaenzel \ Ajudant de direcci√≥: Albert Arribas \ Ajudant d‚Äôescenografia: Josep Iglesias \ Construcci√≥ d‚Äôescenografia: Taller Jorba-Mir√≥, Scp
Idioma: català
Durada: Dues hores

Quant a Miquel Gascon

Viatgerman√≠ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al m√†xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, m√ļsica, √≤pera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre – ISL√ÄNDIA (ūüźĆūüźĆūüźĆūüźĆ) – TNC Sala Petita – 2017.10.15 (temp. 17/18 – espectacle n¬ļ 69)

  1. mercecrespi ha dit:

    Li falta ritme i tensi√≥, amb un tema recurrent i massa trillat. Son dues hores d’esquetxos que permetrien entreacte, per√≤ penso que molta gent del p√ļblic no tornaria. Curiosa l’escenografia en la que hi ha elements secundaris que van canviant, molt a poc a poc. Personalment em va avorrir.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Merc√®. No ets l’√ļnica a la que li ha passat el mateix en aquesta proposta. Per sort, com haur√†s llegit a l’escrit on hem deixat la nostra opini√≥, a nosaltres no ens va passar i v√†rem gaudir molt tant del text com de l’extraordin√†ria posada en escena.

      Nosaltres quan escrivim la nostra opini√≥ en aquest espai, no volem conv√®ncer a ning√ļ de qu√® la nostra opini√≥ sigui la correcta, perqu√® a vegades tamb√© ens passa el mateix que a tu amb altres propostes i no coincidim amb l’opini√≥ majorit√†ria. √Čs q√ľesti√≥ de sensibilitats i gustos diferents i a vegades tamb√© dep√®n de la predisposici√≥ que l’espectador tingui aquell dia en veure la representaci√≥.

      Gràcies per deixar aquí la teva opinió.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.