– Teatre – LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO – La Seca Espai Brossa (🐌🐌🐌) – 2017.10.13 (temp. 17/18

LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO (t. 17/18 – espec. nº 64)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres ens vàrem apropar a La Seca, per veure una proposta inspirada en “Alícia al país de les meravelles” de Lewis Carroll; aquest conte, no és pas un text que ens apassioni, sinó més aviat el contrari, perquè malauradament mai hem pogut connectar amb aquesta història, malgrat els múltiples intents que hem fet, i malgrat que som conscients que és un clàssic de la literatura universal, ple de fantasia i que a més a més amaga en el seu subtext molts simbolismes.

Deixant de banda aquest fet, teníem molta curiositat en veure LA HISTORIA DE ALICIA AL OTRO LADO DEL ESPEJO, per veure amb els nostres propis ulls, el que preveiem com una agosarada posada en escena, a partir del que ens van explicar a la Roda de premsa de presentació de Temporada d’aquest Teatre.

I no ens ha decebut pas, perquè dramatúrgicament és un espectacle molt treballat i reeixit, que barreja la interpretació de l’actriu Padi Padila, amb el teatre d’objectes manipulat en directe per Laura Galli i Consuelo Barrera.

L’Alícia ha arribat a l’edat adulta, necessita aturar-se però el món no deixa de córrer, és una fletxa llançada cap a la mort. L’Alícia cau en un somni profund, decideix contenir la seva ment i queda suspesa en el laberint de la seva imaginació. Hi arriben personatges insòlits de la seva infància com La Reina Vermella, La Reina Blanca, Humpty Dumpty, Tuideldin i Tuideldún entre d’altres. A través d’ells intentarà buscar respostes. Miralls i miratges fins a trobar la sortida on la vida i la realitat l’esperen.

Estem doncs davant d’un espectacle multidisciplinari tècnicament perfecte, per la seva acurada sincronia entre el personatge de carn i os, els titelles, maquetes, ordinadors, càmeres de vídeo, projeccions en pantalla que barregen l’acció de diferents espais i un magnífic espai sonor, interpretat també en directe per Gerard Masalias Masalias i Xavier Ilveira.

Una proposta que ens ha agradat més per la manera en què està portada als ulls dels espectadors, que per l’argument que ja coneixem prou bé.

Un treball escènic que vol beure de diferents corrents artístiques com el Dadaisme, el Surrealisme i sobretot del món de la poesia visual Brossiana, amb una estètica molt innovadora; els espectadors poden veure en directe el “work in progress” de l’elaboració de la posada en escena en viu i en directe, amb la superposició de diferents imatges creades a diferents espais de la sala i transformades en una projecció cinematogràfica al fons de l’escenari, que pretén transmetre l’interior de la ment d’Alícia.

Una llàstima comprovar que tanta feina de creació i d’interpretació en directe, és valorat tan sols per mitja dotzena d’espectadors, en una sala pràcticament buida. Volem pensar que això és tan sols degut a què estem al ben mig d’un pont festiu….. no ens agradaria que això fos a causa de l’ambient de desànim que es respira en el nostre país, perquè precisament el Teatre i la cultura en general, pot ser un revulsiu per encarar de front i amb il·lusió els reptes que tenim endavant com a país.