SI JO NO HI FOS (LA FESTA SERÍA MÉS DIVERTIDA) (temp. 17/18 – espec. nº 63)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Fa tres anys, La Vilella va inaugurar temporada amb la primera proposta de la Companyia )e(espai en construcció, “ET VINDRÉ A TAPAR“, peça que nosaltres vam considerar una petita joia.

Enguany, La Vilella inaugura temporada amb una altra joia, el nou espectacle de creació col·lectiva d’aquesta companyia, “SI JO NO HI FOS (la festa seria més divertida)“.

Imagineu el petit i acollidor espai escènic de la Vilella, imagineu-vos una festa. Vosaltres l’heu organitzada. Sona música. Hi ha gent ballant, rient, bevent. L’ambient és alegre, distès. I al racó, apartada de tot, sola, hi ha aquella persona a qui tothom ignora. La  persona que tot ho observa. La que tot ho sap. La persona solitària del racó.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dues amigues, la Cristina (Blanca Solé) i la Julia (Maite Bassa) parlen sovint de les relacions, comparteixen aficions, comparteixen secrets. Tenen visions diferents dels homes i del que és important o prioritari a la vida.

La Cristina coneix en Marc (Xavier Pàmies), un escriptor propietari d’una llibreria I inicien una relació. Expectatives, inseguretats, pors.

Aquesta incipient relació és l’excusa per fer evident la presència de la nostra veu interior (Montse Bernad), la presència que condiciona les nostres actuacions, aquella presència invisible però que hi és, que sempre hi serà. La persona solitària del racó que tot ho sap. Una presència que representa la por, la inseguretat, la falta d’autoestima, l’orgull, el sentit del ridícul, l’angoixa, la tristesa, ….

Una figura que qüestiona, dificulta o facilita decisions i que és al mateix temps amiga i enemiga, dura i tendra, conciliadora o absolutament intransigent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Sota la direcció de Roger Ribó, amb una posada en escena senzilla, una acurada il·luminació i una perfecta integració de la música que ha creat i interpreta en directe Albert Martí, ens presenten una peça plena de poesia i delicadesa on totes les interpretacions tenen un pes important.

Un únic element escenogràfic juga un paper brutal a l’acció, un rectangle de fusta que fa de porta, de barra de bar, de balcó o fins i tot de peça de museu. No cal més per deixar jugar a la imaginació i omplir l’escena.

Segons llegim a la web de la companyia: “Creiem en un teatre nu, despullat d’artificis on la història sigui la protagonista. Ens agrada el teatre senzill, el teatre que observa la vida i la qüestiona. El teatre que utilitza la imaginació i la poètica per mostrar l’autenticitat. Busquem noves maneres d’explicar el que ja és sabut. Tornem als orígens.”

És inevitable sentir-se identificat amb algun dels personatges magníficament  dibuixats a escena, o amb algunes de les situacions descrites.

Amb unes interpretacions d’una sensibilitat i tendresa realment encomiables i una excel·lent posada en escena, hem gaudit de nou de l’oportunitat de veure i sentir un treball rodó, una petita obra d’art.

Direcció: Roger Ribó

Intèrprets: Maite Bassa, Montse Bernad, Albert Martí, Xavier Pàmies, Blanca Solé

Composició musical: Albert Martí

Llums i so: Cristina Rodríguez \ Escenografía : Silvia Bernad \ Construcció d’escenografía: Ullsblaus \ Confecció de vestuari: MalaHierba \ Disseny graphic: Sepjo Llavi \ Producció: Elisenda Ribó

Idioma: català – Durada: 55 minuts