– Roda de premsa EL METGE DE LAMPEDUSA – Teatre Lliure – 2017.10.11 (temp. 17/18 – RdP 018)

Roda de premsa – EL METGE DE LAMPEDUSA –  (temp. 17/18 – RdP nº 18)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

A causa dels esdeveniments polítics que afecten la normalitat del dia a dia de Catalunya, el món del Teatre s’està veient molt afectat, tant en l’assistència d’espectadors a les sales de Teatre, com la quantitat de rodes de premsa suspeses o ajornades. És per això que ahir es van acumular diverses presentacions i jo gairebé tot el dia vaig estar pendent d’algunes d’aquestes… finalment vaig poder assistir a tres.

La primera roda de premsa es va celebrar al Teatre Lliure de Montjuïc, per presentar EL METGE DE LAMPEDUSA, una coproducció de Temporada Alta de Girona i el Teatre Lliure; la taula va estar presidida a banda i banda pels directors d’ambdues s institucions, Salvador Sunyer i Lluís Pasqual.

Salvador Sunyer – Miquel Gorriz – Xicu Masó – Anna Maria Ricart – Lluís Pasqual

Aquesta proposta serà estrenada aquest dissabte 14 d’octubre al Teatre de Salt de Girona i desprès farà temporada a l’espai Lliure del 20 d’octubre al 12 de novembre.

El text està basat en la novel·la Llàgrimes de Sal, relat de la vida del metge Pietro Bartolo escrita per la periodista Lidia TilottaAnna Maria Ricart n’ha fet l’adaptació i la dramatúrgia i Miquel Gorriz ha dirigit a Xicu Masó, que es posa a la pell del metge a Lampedusa.

A El Metge de Lampedusa, Xicu Masó s’ha fet seva la veu i la memòria del doctor Bartolo per fer entendre al públic la urgència de la catàstrofe dels refugiats, que segons el mateix Pietro “ha arribat a les mides d’un holocaust“.

Bartolo fa 26 anys que és metge en aquesta petita illa italiana, situada davant la costa de Tunísia i amb la seva feina s’ha convertit en un exemple de coratge, compromís i dignitat. Des del bell mig del Mediterrani acull els refugiats desplaçats a la força i escolta les seves històries de misèria, persecució i por.

La Llei del Mar obliga a salvar qualsevol persona que s’estigui ofegant, qualsevol persona i en qualsevol circumstància. Aquesta llei la coneixen bé els habitants de Lampedusa, que, encapçalats per Pietro Bartolo són els primers d’acollir-los, escoltar-los i acompanyar-los.

A Xicu Masó quan va llegir la novel·la, el que més li va interessar va ser el personatge de Pietro Bartolo, fill de pescadors, que viu en la petitíssima illa de Lampedusa que és aproximadament una quarta part de Formentera. Ell viu en primera persona aquesta tragèdia i rep als que arriben a l’illa, després d’un camí ple de dificultats a travès d’Àfrica i després travessat el mar de la Mediterrània. Malauradament segur que és un dels metges que haurà recollit més cadàvers. Pietro no forma part d’una ONG, sinó que viu en aquesta illa.

Una proposta que de ben segur no deixarà indiferents als espectadors i que en sortir del teatre, serà gairebé impossible que no pensi que ha de fer alguna cosa, ja.

Miquel Gorriz comenta que ha estat un regal per ell treballar amb aquesta proposta, perquè es tracta d’un projecte diferent en què s’ha de treballar amb un material de NO ficció; aquest fet li feia molt respecte perquè es tracta d’un material delicadíssim i ha intentat fer-ho amb gran respecte.

Quin nivell de teatralitat permet una història com aquesta? es pregunta. Creu que el muntatge no vol parlar de “refugiats” sinó de persones concretes.

Anna Maria Ricart afirma que els que arriben a Lampedusa són persones i que s’ha de començar a deixar de parlar de xifres fredes; l’adaptació teatral explica algunes de les històries d’aquestes persones, en boca de Pietro, el metge de l’illa. Ha intentat apropar-nos a les víctimes, que nosaltres des del nostre sofà de casa únicament els coneixem a través de les xifres que ens arriben pels mitjans de comunicació.

Pietro Bartolo, va estar fa pocs mesos al CCCB de Barcelona a fer una conferència sobre el tema i malgrat la seva delicada salut, ja fa temps que intenta que el tema es conegui a Europa a travès de conferències o el mateix llibre “Llàgrimes de Sal” que ha escrit amb la col·laboració de Lidia Tilotta, que fa aquest any ha estat editat en català per “Ara Llibres”.

El que passa allà, s’ha de saber, ha afirmat.

En realitat ell està molt emprenyat amb Europa i se sent molt impotent davant d’aquesta situació insostenible.

Per altra banda, s’ha realitzat una pel·lícula documental sobre el tema, amb el títol de “Fuocoammare“, que ha estat la guanyadora de l’Os d’or 2016 a Berlín.

Us deixo com de costum l’àudio de la roda de premsa …

__________________________

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Rodes de Premsa, Teatre i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s