– Teatre d’objectes – AZÚCAR ! (🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2017.10.08 (temp. 17/18 – espect. nº 59)

AZUCAR (temp. 17/18 – espectacle nº 59)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Fa pràcticament un any ens vam quedar enamorats d’un espectacle emmarcat dins del “Cicle Ànima de Titelles per adults” d’aquesta mateixa Sala Fènix. … POEMES VISUALS d’en Jordi Bertran, que ens va fascinar.

Ara, no hem dubtat a encabir a la nostra agenda els altres dos espectacles d’aquest autor en la retrospectiva de la seva obra que també organitza la Sala Fènix, amb motiu dels seus 40 anys dalt dels escenaris.

Aquest passat diumenge vam poder veure ¡AZÚCAR!, la història que ens parla d’Elena, una sucrera que lluita contra l’obesitat.

Dali M.Blanch i Nelo Sebastian són els manipuladors d’un munt d’objectes quotidians que prenen vida. Una proposta renovada, del espectacle que es va poder veure fa un temps sota el nom de “La sucrera diabètica“. Es tracta de Teatre d’objectes on els dos titellaires donen veu als objectes creant diferents espais, temps i situacions.

Una història que parla de l’acceptació del mateix cos i de la violència de gènere, on Elena, la sucrera, té problemes d’autoestima, de salut i amb el seu matrimoni.

Una proposta diferent, que convida a deixar que la fantasia ens porti a humanitzar objectes que prenen vida pròpia. Teteres, pots, pastissos, dolços, caramels, parlen i actuen com persones a les mans dels dos titellaires. I la protagonista, una sucrera que ens porta a reflexionar sobre nosaltres mateixos i el nostre afany de trobar sempre a qui fer culpable d’allò que ens passa.

A la pantalla apareixen dites relacionades amb l’escena: “Las penas con pan son buenas“, “Pan con sudor, sabe mejor”, “De golosos y glotones, están llenos los panteones”, “Sopa y amores, los primeros son mejores” …..

Una proposta que en general ens ha agradat, però que no ens ha entusiasmat pas, amb moments molt potents i divertits (com el de la batalla de gominoles) i altres moments que ens han resultat un pèl desencertats (com l’intent de tractar la violència de gènere).

Molt destacable el treball dels dos titellaires que aconsegueixen coordinar i donar vida a un munt d’elements simultàniament.

Jordi Bertran és l’autor d’aquesta peça que ens ha presentat ell mateix i va crear la seva companyia en 1987, companyia de reconegut prestigi i que compta amb nombrosos premis nacionals i internacionals.

Actors: Dalí M. Blanch i Nelo Sebastián
Autor i director: Jordi Bertran
Creació: Jordi Bertran, Dalí M. Blanch, Nelo Sebastián, Cristina Robledillo i Aurora Poveda
Escenografia: Dalí M. Blanch // Composició musical: Diferents autors // Disseny de so i llum: Jordi Bertran // Fotografia: Rosa Colell // Producció artistica: Cristina Robledillo i Dalí M. Blanch // Producció executiva: Companyia Jordi Bertran 
Idioma: castellà – Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s