– 22a Mostra de Teatre Barcelona – ASSASSINES (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Raval – 2017.10.09 (temp. 17/18 – espectacle nº 60)

ASSASSINES – 22a Mostra de Teatre Barcelona –  (temp. 17/18 – espectacle nº 60)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba –

Ahir dilluns va començar la 22a Mostra de Teatre de Barcelona al Teatre del Raval.

La primera de les peces presentades ha estat ASSASSINES de Núria Vizcarro dirigida per Joan M. Albinyana i interpretada per Mar Esteban, Agnès Esquerra i Padi Padilla.

Tots ells són membres de la companyia la Flor Innata, formada per un equip de professionals de procedències diverses. Aquest és el seu primer projecte i l’estrena d’aquesta proposta es va fer a El Maldà.

ASSASSINES és un espectacle en la línia del teatre-cabaret que ens parla d’un món de dones. Dues dones assegudes al fons de l’escenari van dient alternativament uns números, no sabem que fan. Una altra dona estirada a terra. Es lleva i ens pregunta a nosaltres el públic, si sabem que fan les altres dues. I tot comença.

Un espectacle que des de la ironia, l’absurd i una gran dosi d’humor qüestiona el model de dona de la societat actual. Dones que han lluitat per aconseguir alliberar-se i ser protagonistes de la seva vida, dones del segle XXI que treballen i gaudeixen d’independència econòmica, dones que poden dir el que pensen.

Però també són dones que, en un intent de recuperar la feminitat cauen en els esquemes d’uns comportaments conservadors. O no és imprescindible en la societat actual que la dona sàpiga fer magdalenes?? No és imprescindible que sàpiga fer patchwork, o punt de mitja o ganxet?? No és necessari que sàpiga explicar acudits??

Tot això enmig de cançons, monòlegs, assassinats i bolsos de Louis Vuiton.

Cada una de les dones és una assassina i confessa quin és el seu crim. Assassines que afirmen a escena que:

  • mato als espectadors,  … d’avorriment ?
  • em mato a mi mateixa !!!

Bàsicament són assassines de si mateixes, volen agradar a tothom, volen arribar a ser perfectes, a fer-ho tot i fer-ho bé, i amb aquest objectiu s’obliden de ser elles mateixes, maten les seves aspiracions, les seves il·lusions.

Ens ha agradat l’enorme complicitat entre les tres actrius, que amb una gran expressivitat i desimboltura, canten i ballen en una escenografia inexistent. Un text amb moltes capes i una posada en escena fresca i dinàmica.

…. per cert, al final descobrirem el significat dels números de l’inici.

Autor: Núria Vizcarro
Direcció: Joan M. Albinyana
Música: Miquel Esquerra i Joan Cot
Intèrprets: Mar Esteban, Agnès Esquerra i Padi Padilla
Idioma: català – Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s