EL COMITE DE LA NOCHE de Belén Gopegui – (temp. 17/18 – llibre nº 004)
Per Imma Barba –
Un llibre que parla de la relació de dues dones que emprenen una batalla contra el tràfic I compravenda de sang.
Una història sobre la denúncia i la renuncia.
Àlex ha perdut la feina i ha de tornar, amb la seva filla Marina, a viure a casa dels seus pares. Des d’allà escriu els motius que l’han portada a entrar en el “Comité de la noche“, un grup clandestí que ha decidit actuar. En els seus escrits es pregunta, investiga, confirma i reivindica la seva necessitat de lluitar contra la indiferència, d’explicar el que ningú vol explicar.
Carla treballa en una empresa d’hemoderivats a Bratislava,on , per mitjans il·legals es vol aconseguir la privatització de les donacions de sang. Entra en contacte amb una persona que escriu tot el que ella va viure al voltant d’aquest tema.
La novel·la parteix d’una notícia extreta de la realitat: l’oferta d’una multinacional farmacèutica de comprar sang als aturats que acceptin donar-la. I el resultat podria qualificar-se amb exactitud de thriller farmacèutic: a un costat, la corrupció criminal dels qui volen privatitzar la sang, convertir-la en negoci aprofitant la desesperació dels miserables; a l’altre, una sèrie de personatges atrapats per les seves pròpies circumstàncies que han d’escollir.
Un llibre que inicialment m’ha descol·locat pel llenguatge dens de la primera part, el diari d’Àlex i on m’ha costat seguir els seus raonaments, la segona part que ens parla de les trobades de la Carla amb l’escrivent i on utilitza el diàleg m’ha fet entendre tot l’entrellaçat de la novel·la i gaudir-la fins a un final que m’ha sorprès.
Belén Gopegui va néixer a Madrid el 1963 i és filla d’una de les fundadores d’Amnistia Internacional a Espanya. Va iniciar la seva carrera professional col·laborant en les seccions literàries de diferents diaris i actualment és novel·lista i guionista guardonada per la seva òpera prima “La escala de los mapas” en 1993. La seva tercera obra “La conquista del aire” va ser portada al cinema per Gerardo Herrero.