EL BATEC DEL TEMPS de Cari Ariño – (temp. 17/18 – llibre nº 003)
Per Imma Barba –
Aquesta és la primera novel·la que va publicar Cari Ariño l’any 2015 iniciant amb ella la seva carrera d’escriptora. Enguany ha publicat el seu segon títol “La roda de l’oblit” també amb Edicions B. El batec del temps és una novel·la que m’ha agradat força i una història que m’ha captivat.
EL BATEC DEL TEMPS és la història d’un llinatge de dones que va des de 1920 fins a 1995. Un relat cronològic que progressa a través de tres línies argumentals: l’íntima i familiar, que recull els viatges exteriors i interiors experimentats per les dones relacionades amb la protagonista; els canvis politicosocials que van transformant la fesomia del poble de Llonera i les localitzacions de la novel·la, i la de la història en majúscules que recull els esdeveniments més rellevants del segle XX a Espanya.
En paraules de la mateixa autora, no es tracta d’una novel·la històrica, sinó d’una novel·la costumista on hi ha tres grans protagonistes, l’àvia, la filla i la néta, la Lina, la Veva i la Violeta, que sobreviuen als prejudicis de la epoca en què van viure.
Això li ha comportat un ampli treball de recerca i documentació per aconseguir que cada personatge pensi i visqui depenent del seu entorn, i sigui versemblant.
Els tres personatges ens mostren l’evolució del paper de la dona a la societat, des de l’absoluta submissió envers el marit i la societat, fins a la independència adquirida als anys noranta.
La història s’inicia en el moment en què la Lina, només una nena, a la mort de la seva mare, és enviada des de l’orfenat on viu, a casa de la seva tieta al poble de Llonera, tieta que desconeixia la seva existència. Així comença la seva adaptació a una societat que li es aliena i que farà seva amb el pas dels anys. I amb ella copsem el batec del temps, la vida i la mort ….. i l’amor.
Una narració fluida en tercera persona, amb un llenguatge ric en matisos i una trama intensa i emotiva, fa d’aquesta novel·la una petita joia que he llegit d’una tirada.
Cari Ariño va néixer a Maella l’any 1958. Amb 14 anys va sortir d’aquest poble aragonès fronterer amb Catalunya i banyat pel riu Matarranya, per anar a viure a Cambrils.
Abans d’estudiar Literatura Comparada, es va formar llegint clàssics moderns francesos com Balzac i Flaubert. Actualment compagina la seva feina de funcionària a l’Ajuntament de Barcelona amb la literatura.