– Teatre – Y ME MORÍ (Cabaret Mexicano Tragicómico para 3 difuntos) (🐌🐌🐌) – La Seca, espai Brossa – 2017.10.06 – (temp. 17/18

Y ME MORÍ (Cabaret Mexicano Tragicómico para 3 difuntos) (temp. 17/18 – espectacle nº 56)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir vam veure a la sala Leopoldo Fregolí de La Seca, aquest espectacle de creació col.lectiva, dirigit pel professor Juanjo Cuesta amb els alumnes de 4rt d’interpretació de l’Institut del Teatre, Francesc Marginet, Marc Tarrida i Abel Reyes.

Espectacle inspirat per la música i els contes mexicans i les moltes expressions festives d’aquest país relacionades amb la celebració de la mort. Els nostres protagonistes ens relaten, en to de tragicomèdia, tant la mortificació que els va perseguir en vida, com la bona vida que els va rebre després de la seva mort.

A Mèxic, el dia dels Morts, els esperits errants dels difunts s’aixequen de les tombes i celebren una festa, que comparteixen amb els familiars i amics vius, que porten als cementeris menjar i beure per tots, vius i morts.

Aquesta festa, centrada en la reunió d’amics i familiars per “acompanyar” els morts és considerada Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de l’any 2008.

Y ME MORÍ beu de les fonts dels contes populars mexicans i emmarca l’acció en el Mèxic rural dels anys 50. No és només una reflexió sobre la mort sinó que ens parla de la fragilitat de l’esser humà i de la seva capacitat per intentar superar les dificultats, de vegades perseguint fites impossibles.

A partir de textos clàssics d’Horaci, Torres Villarroel, Rubén Darío o Bécquer, la investigació de com realitzar adaptacions dinàmiques d’aquests textos i incardinar-los amb la narrativa popular, ens ofereixen un projecte molt treballat on es barregen diversos elements teatrals i l’alegria i ganes dels tres joves actors.

Un espectacle amb dos mons ben diferents, d’una banda un cabaret provincià amb humor , balls i cançons i d’altra banda les reflexions de 3 morts que han acudit a la vetllada però volen explicar els moments finals de les seves vides i com havien arribat a aquell punt …. me estaba muriendo … y me morí !!!

Una posada en escena d’un gran dinamisme marca tot l’espectacle, amb uns taüts “convertibles”, i uns murs que van canviant segons el moment. Els actors que canten, ballen i parlen, que canvien el vestuari, que entren i surten.

Aquest dinamisme i els canvis de mon, de l’humor i la festa del cabaret a la seriositat de les reflexions dels morts, ha provocat en nosaltres, espectadors, algun daltabaix receptiu, ja que l’espectacle comença molt dalt i amb una força brutal, però malauradament a mesura que passa el temps fa una davallada a mitja representació, malgrat que sortosament consegueix remuntar; ens ha agradat el que hem vist i hem rigut força, malgrat que el resultat general ens ha resultat un pèl desigual.

Això si, es tracta d’un espectacle molt treballat, que tal com diu el programa de mà, reuneix un munt de facetes de les Arts Escèniques:

Cabaret, drama, cançons i molta festa, presentat per una companyia jove especialitzada en res però que ho toca tot. Una barreja de recursos teatrals que desitja aportar alegria i profunditat, irreverència i solvència a la posada en escena.

Una “gamberrada” molt divertida i original.