– Teatre – LA RAMBLA DE LES FLORISTES (🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2017.10.02 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 53)

LA RAMBLA DE LES FLORISTES (temp. 17/18 – espectacle nÂș 53)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Amb motiu de la celebraciĂł de les Festes del Roser, l’AssociaciĂł Amics de la Rambla va organitzar la representaciĂł d’aquesta obra de Josep Maria de Segarra, La Rambla de les Floristes. El Teatre Poliorama va cedir la sala i Teatre pels Descosits, sota la direcciĂł de Toni Navarro, ha estat la companyia que l’ha representat.

LA RAMBLA DE LES FLORISTES és una comÚdia costumista ambientada a mitjans del segle XIX, amb la Rambla de les Flors com a escenari i les seves floristes com a protagonistes.

Hi trobareu senyors de bastó i barret de copa, floristes, senyorasses, escanyapobres, aprofitats, perduts, enamorats, baladrers i tota mena de passejants i badocs, que us faran riure, i emocionar.

Josep Maria de Segarra (1894-1961) va escriure aquesta obra en tres actes, l’any 1935, obra que va ser estrenada el 21 de marc del 1935 en aquest mateix teatre i no va satisfer al pĂșblic a la seva estrena que la van descriure com “una obra poc viva, sense bri d’animaciĂł, ensopida, ….

“La Rambla de les Floristes” ens presenta la vida de la Rambla al voltant del 1860. A la parada de flors de l’AntĂČnia hi ha un miliĂł d’histĂČries, que moltes vegades provoquen picabaralles entre ella i la Isabel, una florista que tĂ© la parada davant de l’AntĂČnia, i que veu com la majoria d’homes importants, com el regidor Julivert, Don Ramon, un home ric i eternament enamorat de l’AntĂČnia, el senyor BanĂșs o el senyor PuiggrĂČs, passen l’estona xerrant amb l’AntĂČnia i no amb ella.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

Un text en vers perĂČ amb un llenguatge totalment fresc, proper i entenedor.

Uns personatges que resulten prou reals, a moments volgudament exagerats: el polĂ­tic que es veu “obligat” a tenir una amant, la dona que “lliga curt” al seu home que és un tastaolletes declarat, la jove florista que creu que pot triomfar al mĂłn de l’espectacle, la parella de nuvis de poble que arriben a Barcelona absolutament “perduts”, el capellĂ , …

Descriu una Ăšpoca convulsa, moralista i alhora hipĂČcrita, propensa a canvis de rumb en els costums de la vida familiar I de les institucions.

El teatre ple de gom a gom, perĂČ creiem que amb gent poc acostumada a anar al teatre i que on érem nosaltres, a l’amfiteatre no van deixar de xerrar i fer anar el mĂČbil amb xiulets constants, fotos amb flaix o enviant WhatsApp’s als amics
.

Destacar les magnĂ­fiques interpretacions de tots, especialment de Dolors Roca en el paper d’AntĂČnia i de la participaciĂł de la nostra amiga AlĂ­cia NicolĂ s en el paper de Laura, que ens va deixar gratament sorpresos perquĂš desconeixĂ­em els seus dots d’interpretaciĂł teatral.

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

VostĂš sap quĂš Ă©s, la Rambla de les Flors?
Hi ha més pelats que rics, més gent guillada
Que gent amb el cervell apuntalat.
I massa fum, neguit i terregada,
I un mĂłn una miqueta estomacat
Un fa ballar el despit, l’altre la mona.
Les noies tendres fan ballar-hi el cor.
És la sala de ball de Barcelona, 
I el sol ve a fer-hi de catifa d’or.
La pela de taronja, aquĂ­, no enganya…
Tothom, per relliscar-hi, hi Ă©s admĂšs.
Vénen de mar i vénen de muntanya, 
Per entrar dins del ball, no es paga res.
De vegades, la cobla s’embarbussa
I el ball s’omple de crits i crida fort.
I entre xiulets i sabres i batussa
S’engega una pistola i cau un mort.
PerĂČ Ă©s un “ai” i torna la riuada.
I torna el ball, gronxant-se amunt i avall.
I tornen els ocells dalt la brancada, 
Fent tremeliadures de cristall.
I les floristes amanim les toies
I els gossos fugen, rosegant un os.
I brillen les dents blanques de les noies
Davant les parades de les flors.
Les parades vermelles, i un s’adona
Que aquest vermell molsut, tibant i humit, 
És el color que dura mĂ©s estona
Damunt del llavi fresc de Barcelona,
Que no es cansa de riure, dia i nit.
És tot un cel de blau i d’alegria
Aquesta Rambla meva i em fa esglai
Pensar que puc deixar-la sola un dia…
La Rambla i jo no hem d’apartar-nos mai!
I quan sigui una vella corsecada,
Amb tot aquest cabell pansit i blanc,
Em trobaran al peu de la parada,
Com si jo hi defensés la meva sang.
I els que passin i em vegin sense vista,
Tremolant, amb un pom dins la mĂ ,
Diran: “Guaiteu, l’AntĂČnia, la florista,
Ja no pot cridar, ni caminar.
I Xaruga com Ă©s, plena de noses
i de dolors, encara té prou cor,
Fidel a a la parada de les roses,
Fins que la vingui a recollir la mort.”
I si jo penso així, no cal que vingui 
A temptar-me, ni em pot commoure el pit,
Per molta simpatia que li tingui
Per molt que li agraeixi el que m’ha dit, 
I vostĂš hi torni amb una veu sincera
i amb el mĂ©s noble sentiment desclĂČs.
No ho veu, que no puc ser d’altra manera, 
Si sĂłc tant de la Rambla de les Flors!

Autor: Josep MarĂ­a de Segarra
DirecciĂł: Toni Navarro
IntĂšrprets: Dolors Roca, Joan Gisbert, Miquel Àngel Mateu, Tony LĂłpez, , Roser Casals, Toni Navarro, Gemma MarcĂł, Laura Pedemonte, Xavi Arroyo, Eudald Navarro, Carme AnglĂšs, Jordi Cassany, Alicia NicolĂĄs, Lurdes Sol, Manuel MillanĂ©s, Montse Carnacea, MercĂ© F. Roca, Enna Robles.

Figurants: Joan Prats, Dani Guisado, Albert Pedemonte, Valan Álvarez, Alfons Marente, Román Zabala, Òscar Estany, Laia Prats.

EscenografĂ­a: Eduard Muniesa \ Il.luminaciĂł: Marc Calabria \
Disseny vestuari: Dolors Roca \ RegidorĂ­a: Lourdes Castells
Idioma: catalĂ 
Durada: 2 hores amb 2 entreactes

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interÚs l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre – LA RAMBLA DE LES FLORISTES (🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2017.10.02 (temp. 17/18 – espectacle nÂș 53)

  1. FERMIN VILLAR CHAVARRIA ha dit:

    Bona tarda. Ara he trobat aquesta entrada. grĂ cies per referir-la. Teniu raĂł que el pĂșblic ca ser sorollĂłs en excĂ©s, com dieu, poc acostumat al teatre potser.
    Les interpretacions i el vestuari, per mi, esplĂšndids.
    Esperemque aquest any repetirem. Si aixĂ­ Ă©s, us hi esperem!

    FermĂ­n Villar – Amics de la Rambla

    M'agrada

    • Imma Barba ha dit:

      Bona tarda i grĂ cies per comentar, si es torna a fer i podem anar, intentarem estar mĂ©s a prop per poder veure les expressions dels actors. En aquests tipus d’esdeveniments Ă©s difĂ­cil evitar el pĂșblic sorollĂłs, molts familiars i amics dels que actuaven que no poden evitar comentar o fer fotos. Ja veus que malgrat aixĂČ ens ho vam passar molt bĂ©.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.