Roda de premsa – LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS – (temp. 17/18 – RdP nº 14)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir dimecres, després de l’intens dia viscut dimarts amb la vaga general a Catalunya, intentem tornar a la normalitat i assisteixo a la roda de premsa de la producció teatral LOS BANCOS REGALAN SANDWICHERAS Y CHORIZOS, una creació col·lectiva que es representarà al Tantarantana des de avui nit d’estrena, fins al 29 d’octubre.
Tal com comenta Julio Alvarez, director artístic del teatre, aquesta és una obra, sens dubta, molt adient al moment polític i social que estem vivint, tot i que el fet de programar-la ara és pura coincidència.
El Tantarantana s’ha interessat sempre per tot el relacionat amb l’epoca negre del franquisme i la transició; en aquests moments, ser capaços de fer aquesta mirada, i que aquesta la facin uns joves que no ho han viscut, encara la fa més interessant. Una visió des del Teatre, del què ens està passant, relacionat amb el lloc d’on venim i sota l’òptica d’uns joves que encara no han fet els 30 anys.
És un treball que inaugura el projecte “Talent IT” de l’Institut del Teatre i que segons ens explica Jordi Fondevila és un segell, una marca de qualitat que l’Institut dóna als projectes que han sorgit de processos docents i que tenen prou qualitat, que tenen talent professional i que poden estar en contextos professionals.
El procés docent va ser dirigit per la Silvia Ferrando (Responsable de l’Àrea de Recerca i Innovació) i ella mateixa ens comenta que l’obra deriva d’un procés de creació on ella els hi va proposar parlar d’una època oblidada, de la que no es parla a les escoles, parlar dels rastres del franquisme en l’actualitat. Quins rastres queden dels 40 anys de dictadura ?
Són set els actors a l’escenari: Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera.
Les actrius presents a la presentació: Carme Gonzàlez, Marta Díez i Glòria Ribera
La peça té un format escènic carregat de vitalitat, de molt sentit de l’humor però molt àcid i molt crític. Moltes de les situacions que es plantegen són històries de les que no se’n parlen, i han tractat de desenterrar-les i parlar.
Un intent de reclamar qui som i de reconèixer com som, un gran homenatge a la ciutadania espanyola, parla d’Espanya en el seu conjunt i no focalitzat en la relació Catalunya-Espanya. Revisió de les icones espanyoles i de com ens sentim identificats amb elles.
Una peça escrita al mes de març que sembla escrita pel moment actual. Una mirada des de la joventut, una lluita contra la impotència a la que els aboca aquesta societat i els seus dirigents.
La dramatúrgia lliga totes les visions derivades del procés pedagògic. La força del que es diu i la importància del que s’està parlant marca l’actitud dels actors a l’escenari. Parlen des de la persona, no des d’un personatge.
Al juliol es va presentar al Festival d’Olite (en versió castellana), amb una resposta molt positiva del públic. Al Tantarantana es podrà veure la versió bilingüe, català/castellà.
Quin és el sentiment dels joves davant els rastres del franquisme? Que significa per ells la figura de Franco? La coneixen en profunditat? Com influeix en les seves vides la transició espanyola I els silencis?
Us deixo aquí l’àudio de la roda de premsa …
