EL RELLOTGER DE GRÀCIA (temp. 17/18 – espectacle nº 52)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Aquests dies hem viscut (i estem vivint) a Catalunya moments històrics; hem acabat votant malgrat la forta repressió que l’estat espanyol està imposant sobre les nostres aspiracions com a nació d’obtenir un estat propi per autogovernar-nos i deixar de ser una mena de colònia governada des de Madrid. El diumenge 1 d’Octubre ens va costar votar, però finalment nosaltres després de moltes hores de cua, vàrem poder exercir el nostre dret a decidir.
El nostre fill que viu i treballa a Suècia, va fer un viatge llampec per poder votar i després de dinar plegats, l’Imma va decidir anar a acompanyar-lo a l’aeroport i deixar de veure aquesta representació; jo vaig decidir acudir a l’Auditori de la Sala Montseny per veure l’última representació d’EL RELLOTGER DE GRÀCIA a la qual m’havia compromès feia moltes setmanes.
Aquesta proposta ja es va presentar l’abril del 2015, però ara torna en format Musical amb la intervenció de les entitats Helena Teatre i Amics de la Sarsuela de Gràcia, a la que s’han afegit desinteressadament, al cor infantil ‘L’Esquellerinc” i al cor líric “Amics de la Sarsuela de Gràcia”, i també Juan Diego Fidalgo i la seva banda de músics professionals; en total, 80 intèrprets, entre cantants, actors, figurants i cors, participen en aquest gran Musical, dirigit per Enric Sunyol.
Tot comença el 28 de juny de 1850, quan una reial ordre de la Reina Isabel II reconeixia la Vila de Gràcia com a municipi independent de Barcelona, i en la que l’esperit llibertari, cooperativista i independentista dominava el tarannà d’una majoria dels seus habitants.
Explica la història de l’Oriol Farguell, durant l’època de la construcció de la torre i del seu rellotge a Gràcia, i la seva relació amb el rellotger suïs Albert Billeter establert a la vila i que va construir el rellotge de la torre.
Ens transporta també a través d’altres personatges de tarannà revolucionari i polític a Catalunya i ens mostra la vida duríssima dels treballadors, les lluites pel poder de l’Espanya retrògrada i militaritzada. Ens parla de la misèria i l’esperança de tota aquella gent durant els temps de monarquies i repúbliques, de conxorxes militars, d’atemptats revolucionaris, de repressió i de mort… per la Revolta de les Quintes, tot passant per l’estrena de “El Cant de la Senyera” a Montserrat per l’Orfeó Català.
L’Oriol Farguell ens traslladarà fent un recorregut a través del temps, des del dia que va néixer, el 28 de juny de 1850, fins a una freda nit de desembre de 1897 que va marxar de Catalunya.
La primera sorpresa de la vetllada me la vaig emportar en veure que un dels protagonistes era el meu amic Eugeni Bonet que interpreta el personatge de “Ramon de la fonda”, un amic de la meva colla quan tots dos érem adolescents; vaig quedar gratament sorprès de la qualitat de la seva interpretació com a actor i cantant, tenint en compte que és amateur.
Però també en general sorprès per la qualitat del resultat obtingut i al·lucinat per pensar en l’enorme esforç que de ben segur ha representat muntar aquesta producció gegantina per ser representada únicament 3 dies.
S’han utilitzat per aquest Musical cançons molt conegudes que han estat intercalades en els moments justos en cada situació: Bon dia (els pets), Els anarquistes (Xavier Ribalta), Els temps estan canviant, Fins al Final (Sau), La Gallineta, País Petit, Tossudament alçats, Canço sense nom, Si em dius adéu, Itaca (Lluís Llach), El gegant del Pi (versió d’Enric Sunyol), No cal di res (Pep Sala), No passareu (versió Xavier Ribalta) i El Cant de la Senyera (Lluís Millet)…. entre d’altres.
Un espectacle que no es pot valorar amb el mateix raser que el Teatre comercial, ja que la majoria dels actors no son professional i ho fan de forma desinteressada, però tenint en compte aquesta circumstància, el resultat ha estat excel·lent i crec que valdria la pena poder-la veure més endavant en altres teatres de Catalunya.
La representació va ser molt emotiva, pels moments que s’estaven vivint a Barcelona i la similitud de la repressió contra el poble català que es vivia en aquells moments al carrer i que també estava present a escena. A la mitja part en sortir de la sala, vaig poder escoltar clarament el soroll dels helicòpters de la policia que sobrevolaven la vila de Gràcia i era molt, però que molt colpidor.
A més a més, aquesta representació va estar a punt de cancel·lar-se, ja que tots els teatres de Catalunya van suspendre les funcions de la jornada; molts dels actors i nens no van poder interpretar els seus papers perquè no van poder arribar o estaven encara intentant votar en el col·legis electorals; la direcció va fer mas i mànigues per resoldre la situació, prescindint d’algunes escenes a corre-cuita i en altres casos improvisant persones no previstes, per poder interpretar algun personatge. Tot i així, es va poder fer i el resultat va resultar magnífic.
Si algun “però” podria posar, és la manca de moviment coreogràfic a l’escenari, ja que sovint els actors resultaven massa palplantats i li treia força naturalitat a algunes escenes on sortien molts personatges…. però això és filar massa prim.
La representació de l’obra forma part dels actes de celebració del 150 aniversari del campanar de Gràcia.
Repeteixo: Esperem que es pugui representar de nou ben aviat.
Gràcies per la teva crònica, també crec que ha estat un musical magnífic tot i ser amateur.
Tota la gent que estimem el teatre sabem del gran esforç que s’ha de fer per treballar amb un centenar de persones.
Fins aviat,Miquel, a partir d’ara us seguirem al vostre Bloc.
roser
Gràcies pel teu comentari Roser.
Tot i ser un grup amateur, creiem que ha estat magníficament dirigit, perquè per aconseguir aquest magnífic resultat, amb més de 100 persones a escena, segur que s’ho han “currat” moltíssim.
Veure aquesta proposta reivindicativa amb les llibertats de Catalunya, precisament l’1 d’octubre i després d’anar a votar, crec que no se’m esborrarà mai de la memòria.
Una abraçada