Festival TNT 10 anys – Tercera jornada (tarda) (temp. 17/18 – espect. nº 48 a 51)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
- REBOTA REBOTA Y TU CARA EXPLOTA (🐌🐌🐌🐌+🐚) Sala Maria Plans (temp. 17/18 – espectacle nº 48)
Aquesta era una de les propostes mes “desitjades” del Festival, que havia exhaurit entrades feia molts dies, i que nosaltres per sort vàrem aconseguir entrades a ultimíssima hora, en llista d’espera. Agnés Mateus tornava a presentar un espectacle després de l’èxit assolit amb Hostiando a M. en 2015.
Sense pèls a la llengua presenta un monòleg crític amb la nostra societat, ens posa davant nostre infinitat de temes que deixa anar sense respirar i quasi sense temps a què arribi a les nostres consciències.
Una posada en escena extenuant on ella va deixant anar les seves crítiques, amb algunes hi estem absolutament d’acord, amb d’altres no tant, però en tot cas hem de reconèixer la seva gosadia de dir les coses que pensa i manifestar la seva rabia davant la passivitat de la societat. Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel seu nom.
Parlar de la nostra passivitat, de l’acció de les gents petites que està canviant el món a poc a poc, de la nostra deixadesa, de l’esperança que ens queda, de l’amor, del desamor, del meu despotisme que ningú no coneix i uns quants pateixen, de la violència, de la meva violència, de la teva violència…
I dins de les coses sobre les quals ella diu que necessita parlar, ens ha sorprès molt, el que escriu en el dossier de premsa en el que diu que necessita parlar, entre altres … i citem textualment … “del despotisme de Lluís Pasqual, que tothom pateix i tothom calla“.
Un muntatge que segurament canviarà en el futur com ella mateixa ha dit i que està programat a l’Antic Teatre al mes de gener.
Un espectacle que no deixa a ningú indiferent.
Ens hauria d’esclatar la vida a la cara més sovint…
La veritat és que ens ho vàrem passar requetebè i vàrem riure moltíssim, especialment en les escenes que va disfressada de “capoll” en el que no podíem parar de riure; la proposta te alguns moments irrepetibles, com l’escena final, que no explicarem aquí perquè cal viure-la.
Una de les propostes que més ens han satisfet d’aquesta edició del TNT.
Direcció: Agnés Mateus i Quim Tarrida
Interpretació : Agnés Mateus i convidats
Espai lumínic: Carles Borràs \ Espai sonor i audiovisual: Quim Tarrida
Idioma: castellà
Durada: 60 minuts
_______________________
- CUERPO MÓVIL /BURUNDANGA FILES – Nova Jazz Cava (🐌+🐚) (temp. 17/18 – espectacle nº 49)
Dos performers que porten escrit a la samarreta un número de mòbil. Els rols entre espectadors i creadors s’intercanvien per tal de mostrar el poder del telèfon mòbil sobre l’individu.
El poder de decisió recau a les nostres mans, a través de missatges als seus mòbils a través del watsapp, els podem dir el que volem que facin.
Els artistes estaran mancats de voluntat pròpia, es presenten com a canals expressius del públic, mèdiums d’un procés de creació aliè. Purs cossos-objecte en mans dels assistents.
Un joc que pot estar bé per una reunió d’amics per tal de passar una bona estona, però no creiem que pugui ser una proposta teatral, en el que es faci pagar una entrada.
La idea podria ser interessant, però no ho ha estat en absolut. Per nosaltres una gran decepció, una pèrdua de temps.
Autoria i interpretació: Andrés Senra i Félix Fernández
Idioma: castellà
Durada: 30 minuts
_______________________
- FANG – Teatre Alegria (🐌🐌🐌🐌) (temp. 17/18 – espectacle nº 50)
Aquesta proposta va ser presentada a la Pedrera al mes de maig i anirà a “Temporada alta” al mes de novembre.
Quim Giron és un dels creadors d’Animal Religion, una de les companyies de circ més destacades de l’actualitat, que a nosaltres ens va enlluernar amb Sapiens Zoo.
En aquest espectacle afronta un solo d’acrobàcia escultòrica i s’enfanga per crear un món de criatures estranyes.
Treballa el fang a partir del contacte de la pell, formant textures i conduint a un estat de transformació constant, des de l’espai buit fins a un món on l’home i el fang són una sola cosa.
Un espectacle de circ i moviment. El fang transforma el cos. El fang transforma el circ. L’acrobàcia transforma el fang.
Un gran espai amb un gran bloc de fang quadrat, enorme, i un artista que ho transformarà. L’acompanyen a banda i banda de l’escenari un músic (Joan Cot) que també utilitza el fang per fer percussió i un tècnic (Joana Serra) de llums.
Una proposta que ens ha agradat molt, amb una gran plasticitat que ens ha ofert imatges realment màgiques.
Creació i interpretació: Quim Girón
Música: Joan Cot
Llums: Joana Serra
Durada: 55 minuts
_______________________
- ZVIZDAL (Chernobyl, So Far – So Close) Teatre Principal (🐌🐌🐌+🐚) (temp. 17/18 – espectacle nº 51)
Aquesta és l’última proposta que hem pogut veure d’aquest Festival TNT 2017. Un intens i profitós festival on s’ha d’agrair una acurada planificació horària i la magnífica proximitat dels espais escènics que permet la mobilitat d’un espectacle a l’altra amb facilitat.
ZVIZDAL és el retrat d’una parella de 80 anys, en Pétro i la Nadia, els únics que es van negar a abandonar la zona contaminada de Txernòbil.
Aquesta parella d’ancians fa més de 30 anys que viuen totalment sols en un poble fantasma. Només un gos, un cavall, una vaca i unes gallines els hi fan companyia. I només els lligams amb la terra justifiquen el seu aïllament volgut.
Cathy Blisson va obtenir el permís de les autoritats russes, per fer un reportatge sobre aquestes persones, i els va gravar entre els anys 2011 i 2015.
“Tot el que puc dir és que els que van marxar han mort. Si vas néixer a un lloc, has de continuar vivint en el seu ambient. Si hagués de mudar-me a una altra zona, moriria“. (Pétro Opanassovitch Lubenoc, maig del 2011).
Una enorme pantalla, tres maquetes de la granja on vivien, representant diferents estacions de l’any i dues càmeres en miniatura. Aquestes càmeres a mitja representació es van quedar encallades, fet que els va obligar a recórrer a filmacions fetes prèviament de les maquetes.
Un documental on observem astorats els anys finals d’una parella que ha sobreviscut aïllada durant 25 anys en terrenys pròxims a Chernobyl, la lenta erosió del que els envolta i la inevitable extinció d’una manera de viure. En sortir ens donen un codi per poder saber el final de la història.
Es pot veure en el següent enllaç http://berlinberlin.be/chernobyl/es#ES
Colpidor. Interessant proposta.
Concepte: Bart Baele, Yves Degryse, Cathy Blisson
Intèrpret: Olga Mitronina
Escenografía: Manu Siebens, Ina Peeters, Berlin
So: Peter Van Laerhoven
Maquetes: Ina Peeters amb la col.laboració de Puck Vonk, Rosa Fens i Thomas Dreezen.
Durada: 75 minuts
_______________________
