Festival TNT 10 anys – Primera jornada (temp. 17/18 – espectacles nº 36 i 37)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Un apunt que ens costa moltíssim d’escriure en una data en què Catalunya i els nostres drets han estat reprimits amb la força brutal de les policies espanyoles, com en els pitjors temps del franquisme. Una autèntica vergonya i uns fets que creiem marcaran un abans i un després en la relació de Catalunya amb l’estat espanyol.
Espanya avui ha començat a perdre Catalunya definitivament.
Però aquest Blog parla i vol continuar parlant de Cultura i molt especialment de les Arts Escèniques, i és per això que iniciem unes cròniques en què intentarem resumir els 16 espectacles que hem vist durant tres jornades al Festival TNT de Terrassa, l’any que compleix el seu 10è aniversari.
________________________
NOSOYRUSA# (Una peli de tu vida) (🐌🐌)
A la Sala Teatre Alegria veiem aquesta, que és la nostra primera proposta del Festival TNT d’enguany.
Aquest va ser el projecte escollit pel públic a la Caravana de Tràilers 2016 per ser desenvolupat i exhibit en el Festival del 2017; nosaltres llavors vàrem estar presents i els nostres vots no van ser per aquesta proposta, que llavors tampoc ens va convencer.
Yo no sé vosotros, pero yo cuando pienso en Rusia pienso en un lugar oscuro. Cuando digo Rusia me viene a la cabeza la imagen de algo muy bello que se construye a base de sufrimiento. Vemos la belleza, pero no la mierda que hay detrás de ella. Eso es Rusia para mí.
Un fet autobiogràfic treballat amb un caire col·lectiu, parla de suor i d’esforç de gimnastes russes, dels xantatges emocionals que ens fem a nosaltres mateixos, de les trampes que ens posem, de com deixem passar l’hora de fer moltes coses, de com ens convertim en “el nostre darrer enemic”.
Definida com una mena de road movie, que per nosaltres ha resultat força confús; un homenatge als éssers sensibles d’aquest món, que ha començat amb unes escenes que recordaven vagament el tràiler que vàrem veure fa un any, però que després es perd amb unes escenes força estàtiques desdibuixades que en conjunt no ens ha interessat, malgrat alguns moments potents i d’altres que ens han fet caure en l’avorriment i la badallada.
Idea, text i direcció: La Señorita Blanco
Performers: Annabel Castan, Cristina Celada, Isaac Forteza, Gloria March, Arantza López Medina i Raül Perales
Il· luminació i espai escènic: cube.bz \ Espai sonor: Hans Laguna \
Producció executiva: Raül Perales
Idioma: castellà
Durada: 60 minuts
________________________
CUTTING EDGE (🐌🐌+🐚)
… I del Teatre Alegria al Teatre Principal per veure aquesta proposta de Kalle Nio i la companyia WHS, que venien precedits de l’aura de què havien revolucionat el panorama escènic finlandès.
Són un referent internacional amb la seva barreja espectacular de circ, màgia i arts marcials.
Kalle Nio és un artista visual de Finlàndia i a les seves obres combina tècniques clàssiques (creiem que massa clàssiques) de màgia amb tecnologies contemporànies. És cofundador de WHS.
Cutting Edge es fixa en l’acte terrorífic de la decapitació per reflexionar sobre la identitat i sobre per què la mutilació de cossos ha estat sempre el número estrella dels espectacles de màgia.
Entre l’humor negre i la tragèdia minimalista, Cutting Edge combina la màgia, el barroquisme, la dansa contemporània i les arts visuals en una peça que explora la part més brutal de la nostra cultura.
Un espectacle que ens ha decebut molt, potser perquè ens havíem creat moltes expectatives per ser l’espectacle internacional inaugural. L’hem trobat pretensiós i si bé algunes escenes tenen complexitat tècnica, d’altres ens han semblat massa simples i amb recursos escènics molt pobres. Un espectacle al qual li faltava ànima i amb el problema afegit de què no es podien llegir correctament els sobretítols.
Autoria, direcció i vídeos: Kalle Nio
Dramatúrgia: Henriikka Himma
Intèrprets: Inês Campos, Vera Selente Tegelman, Jukka Tarvinen
Il· luminació: Jere Mönkkönen i Joonas Tikkanen \ Escenografía: Kalle Nio i Taneli Rautiainen \ Maquinària escènica: Jere Mönkkönen, Taneli Rautiainen i Joonas Tikkanen \ Disseny de so: Samuli Kosminen i Kalle Nio \ Música: Samuli Kosminen, Inês Campos, Vivaldi, Charlemagne Palestine
Textos: Kalle Nio, cites de Wikipedia sobre Roman Polanski, Frances Larson, Nicholas Terpstra, Oscar Wilde i Mila Moisio.
Idioma: finlandès sobretitulat
Durada: 60 minuts
________________________
