– Teatre – OKLAHOMA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2017.09.27 – (temp. 17/18 – espectacle nº 35)

OKLAHOMA (temp. 17/18 – espectacle nº 35)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta obra al·legòrica sobre la vida, dirigida per Gemma Beltran i interpretada per tres membres de la companyia Dei Furbi, va ser estrenada al Festival Grec i ara fa estada al Teatre Akadèmia.

Dei Furbi és companyia en residencia al Teatre Akadèmia i amb aquesta producció celebra 15 anys dalt de l’escenari.

Va ser fundada per Gemma Beltran l’any 2002. Al llarg dels seus 15 anys de vida, Dei Furbi ha creat i posat en escena nou espectacles: Scherzo (2002), Divertimento (2003), Tocata i Fuga (2005), L’illa dels esclaus (2006), Homes de Shakespeare (2008), Asufre (2009), La Flauta Màgica-Variacions Dei Furbi (2013), Trilogia Mozart-Cossi Fan Dei Furbi (2014) i Oklahoma (2017).

Aquesta producció parteix d’Amèrica (coneguda també com El desaparegut), una obra inacabada de Kafka que es va publicar de manera pòstuma, i on, a l’últim capítol apareix el Gran Teatre d’Oklahoma.

Els mons de Kafka (Amèrica, El procés, El castell i La metamorfosi), de Lewis Carroll (Alícia al país de les meravelles), de Luigi Pirandello (Sis personatges en cerca d’autor) i de Calderón de la Barca (La vida es sueño) inspiren aquesta creació sobre el teatre i la vida.

Tres actors en atur (Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch) llegeixen una oferta del Gran Teatre d’Oklahoma, on s’ofereix la contractació de qualsevol persona disposada a representar el paper de si mateixa.

Però, és possible fer teatre quan no cal interpretar? On és aleshores la frontera entre la vida i el teatre?

El món considerat com un gran escenari on s’interpreten històries absurdes, i on els individus descobreixen que estan sotmesos a forces impositives que anul·len la seva llibertat. Una reflexió sobre la societat on tots som observats, tots estem exposats. Un teatre sense públic on tots són actors que fan de si mateixos, on cadascú actua com qui realment és.

Els tres protagonistes, tres actors secundaris acostumats a ser exclosos del mercat laboral, comparteixen la seva precarietat existencial i vital cantant i ballant. Un seguit de músiques especialment arranjades per Paco Viciana i sense cap més instrument que la pròpia veu: “El vol del borinot” de Nicolai Rimsky-Kórsakov, la popular “La Cucaracha”, “Homenatge” a Janis Joplin i “Soave sia il vento” de Mozart.

Moments impagables, gairebé coreogràfics com quan juguen amb els bàsics elements escenogràfics com són les cintes elàstiques que delimiten els diferents, obrint portes pels diferents espais per on viatgen a la cerca del Teatre Oklahoma … un teatre que intueixen que si tindrà públic. Altres moments molt creatius i divertits com quan juguen amb les paraules i reciten tot un seguit d’estupefaents o el final espatarrant on s’endinsen a les entranyes de la terra per aconseguir interpretar els personatges en un teatre, encara que sigui amb un contracte precari.

Teatre de l’absurd i expressió corporal amb una tècnica vocal i física magnifica dels tres actors. Un muntatge escenogràfic auster que pren vida i on les interpretacions adquireixen una força extraordinària i ens atrapen des del primer moment. Un treball molt diferent dels últims espectacles que hem pogut veure d’aquesta companyia, que barreja textos teatrals d’autors universals, cançons interpretades a cappella, teatre de l’absurd, comicitat espatarrant, dansa i teatre físic…. i és que com sempre els actors suen la cansalada i es buiden literalment a l’escenari.

Dels espectacles que hem vist d’aquesta companyia, sense por a equivocar-nos, aquest és el que ens ha satisfet més i l’hem gaudit plenament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dramatúrgia: Gemma Beltran a partir de textos de F. Kafka, Lewis Carroll, Pirandello i Calderón de la Barca
Direcció: Gemma Beltran
Repartiment: Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch
Arranjaments musicals: Paco Viciana \ Espai escènic: Ramon Ivars i Gemma Beltran \ Moviment durant el laboratori: Moreno Bernardi \ Vestuari: Ramon Ivars i Gemma Beltran \ Il·luminació: David Bofarull \ Fotografia: Sergi Garriga Riu \ Ajudant de direcció: Boris Daussà \ Ajudant espai escènic: Estanis Aboal \ Producció executiva: Cristina Ferrer i Marta Riera
Idioma: català amb fragments en castellà
Durada: 60 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.