– Teatre Musical – CABARET (🐌🐌🐌🐌) – Teatre VictĂČria – 2017.09.25 – (temp. 17/18 – espectacle nÂș 33)

CABARET (temp. 17/18 – espectacle nÂș 33)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Hem començat la setmana, aquest dilluns amb un espectacle de Teatre Musical que desitjĂ vem molt veure, CABARET, un Musical mĂ­tic que tots tenim al cap a partir de la pel·lĂ­cula on Liza Minnelli ens va deixar fascinats. TenĂ­em moltes ganes de veure aquest Musical en directe a la nostra ciutat, perĂČ hem entrat al Teatre VictĂČria amb una certa recança, perquĂš creiem que Ă©s dificilĂ­ssim intentar estar a un nivell similar a la pel·lĂ­cula que tothom coneix i que molts venerem.

La pel·lĂ­cula de Bob Foss, va ser estrenada l’any 1972 i va obtenir 8 oscars; es va inspirar en la comĂšdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada 6 anys abans a Nova York. El 1993, el musical de Broadway, va tornar als escenaris i va triomfar a Londres i de seguida va fer la volta al mĂłn.

Aquesta producciĂł va ser estrenada al Teatro Rialto de Madrid a l’octubre del 2015 on va obtenir un gran Ăšxit, amb 9 mesos en cartell; desprĂ©s ha fet gira per diverses ciutats de l’estat espanyol i ara arriba a Barcelona amb canvi de protagonistes, amb Ivan Labanda i Elena Gadel; farĂ  temporada a la nostra ciutat segurament fins al febrer del 2018. LlĂ stima que no s’ha aprofitat per fer una versiĂł en catalĂ .

Un punt que creiem s’ha de valorar molt positivament Ă©s el fet de que en aquest cas la mĂșsica estĂ  interpretada en directe i a mĂ©s a mĂ©s sona força bĂ©; aixĂČ és una “rara avis” de les franquĂ­cies madrilenyes que ens arriben a Barcelona, ja que sovint ens arriben amb la mĂșsica enllaunada.

Una posada en escena atractiva, amb una escenografia que intenta apropar-nos aquell cabaret força tronat del “Kit Kat Klub” de BerlĂ­n al començament dels anys 1930; l’orquestra situada a un nivell superior de l’espai escĂšnic principal i en tot moment a la vista dels espectadors. Veiem com l’escenari es va transformant del local del Cabaret, pensiĂł dels protagonistes, vagĂł de tren o botiga de queviures.

Brian, un anglĂšs reservat, universitari i escriptor que dĂłna lliçons d’anglĂšs per guanyar-se la vida, arriba a BerlĂ­n i lloga una habitaciĂł a una pensiĂł. Sally Bowles Ă©s una cantant que actua de nit al cabaret Kit Kat Klub de BerlĂ­n al començament dels anys 1930. Es coneixen i ella intenta sense Ăšxit seduir-lo i conclou que Ă©s homosexual.

Es fan amics, i Brian Ă©s el testimoni de la vida caĂČtica de Sally durant els Ășltims dies de la RepĂșblica de Weimar. L’increment de la violĂšncia nazi fa la seva apariciĂł amb la persecuciĂł dels jueus…

Aquesta presentaciĂł amb diapositives necessita JavaScript.

CABARET Ă©s el musical que mostra com deixar-se guiar pel cor per sobreviure en un mĂłn que s’ensorra. Governat per la seva inquietant i divertit Mestre de CerimĂČnies, el Kit Kat Club escenifica la convivĂšncia entre l’imparable creixement del nazisme i la fingida normalitat quotidiana dels protagonistes: la cantant Sally Bowles i el novel·lista nord-americà Cliff Bradshaw … o l’enamorament tardĂ  entre FraĂŒlain Schneider i el propietari jueu d’un florent negoci de fruiteria, Herr Schultz.

Creiem que un dels grans encerts d’aquesta versiĂł Ă©s la magnĂ­fica interpretaciĂł d’Ivan Labanda com a mestre de cerimĂČnies, que contrasta amb una actuaciĂł feble i no massa creĂŻble, de la que hauria de ser la principal protagonista d’aquest musical, interpretat per Elena Gadel. Potser com dĂšiem al principi, Ă©s molt difĂ­cil intentar apropar-se mĂ­nimament a l’actuaciĂł de la grandĂ­ssima Liza Minelli, la que tots tenim en la nostra memĂČria i aixĂČ jugui en la seva contra.

En canvi, creiem que la majoria de les interpretacions dels papers més secundaris, són de força qualitat, així com les coreografies que veiem durant la representació.

La suma de tots els factors que componen aquesta producciĂł que ja hem comentat, orquestra en directe, posada en escena, coreografies i la majoria d’interpretacions, aconsegueixen que l’espectador gaudeixi durant 2 hores i mitja d’un Musical mĂ­tic i recordi cançons emblemĂ tiques com Willkomen, Cabaret, Money Money…. que ja formen part de la histĂČria dels Musicals.

Nosaltres hem vist una de les funcions prĂšvies i per tant caldria potser esperar a l’estrena oficial, ja que segurament el rodatge d’aquestes funcions, aconsegueixin millorar algun dels aspectes que ara no ens han acabat d’agradar.

La nostra valoraciĂł Ă©s positiva en termes generals i creiem que es tracta d’una de les propostes que els amants d’aquest gĂšnere no s’hauria de perdre de cap de les maneres.

Llibret: JOE MASTEROFF – MĂșsica: JOHN KANDER
DirecciĂł: JAIME AZPILICUETA – Ajudant de direcciĂł: MAXIMILIANO LAVIA
Coreografies i Director a Barcelona: FEDERICO BARRIOS
Repartiment:
ELENA GADEL: Sally – IVAN LABANDA: Maestro de Ceremonias – BERNAT MESTRE / ALEJANDRO TOUS: Cliff – AMPARO SAIZAR: Schneider – ENRIQUE R. DEL PORTAL: Schultz – VÍCTOR DÍAZ: Ernst – TERESA ABARCA: Kost / Sally 2 – ANNA COLL: Helga / Kost 2 – JOSÉ CARLOS CAMPOS: Herman / Maestro de Ceremonias 2 – MIGUEL ÁNGEL COLLADO: Hans – GERARD MÍNGUEZ: Bobby – ALEJANDRO FERNÁNDEZ: Viktor – XABI NOGALES: Swing bailarĂ­n – EVANGELINA ESTEVES: Rosie – Capitana de baile – MAITE FERNÁNDEZ: Lulu – JULIA PÉREZ: Frenchie – MARINA MARTÍN: Texas – MARIA REINA: Swing bailarina
Escenografia: RICARDO SÁNCHEZ CUERDA – So: GASTON BRISKI – Il·luminaciĂł: JUANJO LLORENS – Vestuari: ANTONIO BELART
Productors: 3XTR3S (Tricicle, Dagoll Dagom, Anexa i Artistic Events) amb l’acord de SOM PRODUCE
 

2 pensaments sobre “– Teatre Musical – CABARET (🐌🐌🐌🐌) – Teatre VictĂČria – 2017.09.25 – (temp. 17/18 – espectacle nÂș 33)

  1. ramon enrich

    Un cabaret força tronat, dieu. Doncs semblaba el moulin Rouge de Paris. No tene ni un duro i van vestits com si fossin ricachos. La Gades estĂĄ de nena romĂ ntica i no de dona fracasada, el Labanda no te la ambigĂŒetat que requereix el personatje. L’obra es fa lenta i aburrida sobre tot les escenas en la habitaciĂł del escriptor. Cabaret a barcelona s’ha fet inmumerables cops. Fa anys en el cine Novedades, amb Nina de prota (quany encara no era coneguda) i no fa gaire al Apolo amb Marta Ribera una gran Sally.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Primer de tot, grĂ cies pel teu comentari. Aquesta Ă©s la nostra opiniĂł i entenem que no coincideixi amb la teva i segurament amb molts del que ens llegeixen…. perĂČ Ă©s la nostra.

      Intentem sempre ser sincers amb el que escrivim immediatament desprĂ©s de veure una representaciĂł teatral. No ens considerem pas “crĂ­tics”, perquĂš no ens agrada ni el significat d’aquesta paraula; no volem tenir la raĂł i perquĂš ens considerem simples “opinadors”. Com per sort veiem molt teatre, intentem expressar el que sentim en aquest espai.

      Una abraçada Ramon.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.