CABARET (temp. 17/18 – espectacle nº 33)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Hem començat la setmana, aquest dilluns amb un espectacle de Teatre Musical que desitjàvem molt veure, CABARET, un Musical mític que tots tenim al cap a partir de la pel·lícula on Liza Minnelli ens va deixar fascinats. Teníem moltes ganes de veure aquest Musical en directe a la nostra ciutat, però hem entrat al Teatre Victòria amb una certa recança, perquè creiem que és dificilíssim intentar estar a un nivell similar a la pel·lícula que tothom coneix i que molts venerem.
La pel·lícula de Bob Foss, va ser estrenada l’any 1972 i va obtenir 8 oscars; es va inspirar en la comèdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada 6 anys abans a Nova York. El 1993, el musical de Broadway, va tornar als escenaris i va triomfar a Londres i de seguida va fer la volta al món.
Aquesta producció va ser estrenada al Teatro Rialto de Madrid a l’octubre del 2015 on va obtenir un gran èxit, amb 9 mesos en cartell; després ha fet gira per diverses ciutats de l’estat espanyol i ara arriba a Barcelona amb canvi de protagonistes, amb Ivan Labanda i Elena Gadel; farà temporada a la nostra ciutat segurament fins al febrer del 2018. Llàstima que no s’ha aprofitat per fer una versió en català.
Un punt que creiem s’ha de valorar molt positivament és el fet de que en aquest cas la música està interpretada en directe i a més a més sona força bé; això és una “rara avis” de les franquícies madrilenyes que ens arriben a Barcelona, ja que sovint ens arriben amb la música enllaunada.
Una posada en escena atractiva, amb una escenografia que intenta apropar-nos aquell cabaret força tronat del “Kit Kat Klub” de Berlín al començament dels anys 1930; l’orquestra situada a un nivell superior de l’espai escènic principal i en tot moment a la vista dels espectadors. Veiem com l’escenari es va transformant del local del Cabaret, pensió dels protagonistes, vagó de tren o botiga de queviures.
Brian, un anglès reservat, universitari i escriptor que dóna lliçons d’anglès per guanyar-se la vida, arriba a Berlín i lloga una habitació a una pensió. Sally Bowles és una cantant que actua de nit al cabaret Kit Kat Klub de Berlín al començament dels anys 1930. Es coneixen i ella intenta sense èxit seduir-lo i conclou que és homosexual.
Es fan amics, i Brian és el testimoni de la vida caòtica de Sally durant els últims dies de la República de Weimar. L’increment de la violència nazi fa la seva aparició amb la persecució dels jueus…
CABARET és el musical que mostra com deixar-se guiar pel cor per sobreviure en un món que s’ensorra. Governat per la seva inquietant i divertit Mestre de Cerimònies, el Kit Kat Club escenifica la convivència entre l’imparable creixement del nazisme i la fingida normalitat quotidiana dels protagonistes: la cantant Sally Bowles i el novel·lista nord-americà Cliff Bradshaw … o l’enamorament tardà entre Fraülain Schneider i el propietari jueu d’un florent negoci de fruiteria, Herr Schultz.
Creiem que un dels grans encerts d’aquesta versió és la magnífica interpretació d’Ivan Labanda com a mestre de cerimònies, que contrasta amb una actuació feble i no massa creïble, de la que hauria de ser la principal protagonista d’aquest musical, interpretat per Elena Gadel. Potser com dèiem al principi, és molt difícil intentar apropar-se mínimament a l’actuació de la grandíssima Liza Minelli, la que tots tenim en la nostra memòria i això jugui en la seva contra.
En canvi, creiem que la majoria de les interpretacions dels papers més secundaris, són de força qualitat, així com les coreografies que veiem durant la representació.
La suma de tots els factors que componen aquesta producció que ja hem comentat, orquestra en directe, posada en escena, coreografies i la majoria d’interpretacions, aconsegueixen que l’espectador gaudeixi durant 2 hores i mitja d’un Musical mític i recordi cançons emblemàtiques com Willkomen, Cabaret, Money Money…. que ja formen part de la història dels Musicals.
Nosaltres hem vist una de les funcions prèvies i per tant caldria potser esperar a l’estrena oficial, ja que segurament el rodatge d’aquestes funcions, aconsegueixin millorar algun dels aspectes que ara no ens han acabat d’agradar.
La nostra valoració és positiva en termes generals i creiem que es tracta d’una de les propostes que els amants d’aquest gènere no s’hauria de perdre de cap de les maneres.
Un cabaret força tronat, dieu. Doncs semblaba el moulin Rouge de Paris. No tene ni un duro i van vestits com si fossin ricachos. La Gades está de nena romàntica i no de dona fracasada, el Labanda no te la ambigüetat que requereix el personatje. L’obra es fa lenta i aburrida sobre tot les escenas en la habitació del escriptor. Cabaret a barcelona s’ha fet inmumerables cops. Fa anys en el cine Novedades, amb Nina de prota (quany encara no era coneguda) i no fa gaire al Apolo amb Marta Ribera una gran Sally.
Primer de tot, gràcies pel teu comentari. Aquesta és la nostra opinió i entenem que no coincideixi amb la teva i segurament amb molts del que ens llegeixen…. però és la nostra.
Intentem sempre ser sincers amb el que escrivim immediatament després de veure una representació teatral. No ens considerem pas “crítics”, perquè no ens agrada ni el significat d’aquesta paraula; no volem tenir la raó i perquè ens considerem simples “opinadors”. Com per sort veiem molt teatre, intentem expressar el que sentim en aquest espai.
Una abraçada Ramon.