AZERBAIJAN (temp. 17/18 – espectacle nº 34)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
El Teatre Tantarantana organitza el VIII Cicle de Companyies en Xarxa (del 26 de setembre al 26 de novembre) que apropa les propostes de companyies del circuit teatral independent de l’estat.
Julio Álvarez, el director artístic del teatre, es qüestiona l’objectiu d’aquesta proposta que representa un gran esforç, i també salvar moltes dificultats per donar a conèixer el treball de companyies poc conegudes a casa nostra. En el seu escrit (al dossier de premsa del Cicle) conclou que el teatre és un espai de reflexió, des de l’humor, des del record, des de l’emoció, per tal d’entendre millor la nostra realitat…. D’això tracta aquest cicle, de poder escoltar veus en altres idiomes, amb altres maneres de fer. Veus properes que ens ajudin a tirar endavant. Una aposta clara per la reconciliació.
AZERBAIJAN és la primera proposta d’aquest cicle i ve de la Comunitat Valenciana de la mà de la Sala Ultramar i de Mertxe Aguilar que n’és també l’autora del text i una dels dos intèrprets.
L’obra ens planteja una relació de parella, una relació entre un ebenista i una biòloga, una relació plena d’abismes i d’esperances. Però el text va més enllà de la relació entre aquestes dues persones, ens parla de la incapacitat de prendre decisions fermes, ens parla de la immobilitat, de la incomprensió, de la necessitat d’estimar i de ser estimat sense renunciar al que som, al que fem i sense deixar de somiar en el que volem ser.
Una proposta que ens parla a la fi, de l’amor i del no saber estimar, voler estimar però no saber fer-ho, l’amor a la parella, l’amor als fills i l’amor al treball.
Azerbaijan és un lloc en el qual només estaràs una vegada en la teva vida, perquè quan vols tornar pot ser que ja no existeixi o que hagi canviat tant que no ho reconeguis. Un lloc entre mil mons que s’expandeix entre la calidesa de la fusta i el ferro fred que apareixerà cada vegada que necessitis respirar profund. O en tancar els ulls. O en un menjar sense tele. Tot el que abasta és una trobada o dues o tres o infinits. Tresors que a vegades ens enlluernen i a vegades són la merda més gran del món.
AZERBAIJAN és el primer text llarg d’aquesta dramaturga i actriu, que parla de les relacions personals i de la condició humana, una història d’amors i desamors que et porta de la riallada al plor i la desesperança en un moment.
Un text de Mertxe Aguilar que ens planteja en escenes curtes la relació de la parella i potser en sentit invers a la seqüència dels fets. Un text amb moltes capes que flueix amb una aparent simplicitat, que ens la fa molt propera.
Eva Zapico n’és la directora, que amb més de 20 anys de trajectòria teatral com a actriu, va passar a la tasca de direcció en 2004 caracteritzant els seus muntatges per la investigació escènica.
Pau Gregori va ser el guanyador del Premi al millor actor en la XIX Mostra de Teatre de Barcelona amb l’obra “Para que no te me olvides”, que no vàrem poder veure, però ara l’hem descobert en aquesta proposta i la seva interpretació ens ha impactat.
Mertxe Aguilar i Pau Gregori ens han ofert unes interpretacions que es caracteritzen per la naturalitat en una història carregada de tendresa. Molt acurada la posada en escena, l’espai sonor de Nestor Mir i la excel.lent il·luminació de Carlos Molina.
Encara avui i demà als Baixos 22 del Tantarantana.
Dramatúrgia: Mertxe Aguilar
Direcció: Eva Zapico
Interpretació: Pau Gregori i Mertxe Aguilar
Il·luminació i projeccions: Carlos Molina \ Espai sonor: Néstor Mir \ Producció: Victòria Garrigues \ Coordinació dramaturgica: Xavier Puchades \ Fotografies: Sandra Sasera \ Video: Paco Barreda \ Tècnic en gira: José Ramón Pérez
Una producció de Mertxe Aguilar i Sala Ultramar
Idioma: castellà – Durada: 70 minuts
