– Teatre – L’HOME INACABAT (🐌🐌🐌+🐚) – Can Gassol de Mataró – 2017.09.24 – (temp. 17/18

L’HOME INACABAT (temp. 17/18 – espectacle nº 32)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir ens hem desplaçat a Mataró per veure aquesta proposta programada dins del Cicle d’espectacles de confecció mataronina “Fet a Mataró”.

“Fet a Mataró” engloba els laboratoris de creació que es duen a terme a la ciutat així com una filosofia de suport als creadors i formació de públics, donant als creadors eines perquè es relacionin i interactuïn i donant als espectadors la possibilitat d’assistir a la “cuina” dels espectacles ja sigui en format d’assajos oberts, col·loquis amb els creadors o preestrenes…

El cicle Fet a Mataró es realitza a cavall dels equipaments de Can Gassol i el Teatre Monumental. Can Gassol és un espai que vam conèixer en 2011 i al qual no havíem tingut l’oportunitat de tornar fins avui. L’espectacle constitueix un dels actes centrals del programa commemoratiu de l’Any Puig i Cadafalch a Mataró.

L’HOME INACABAT és una reconstrucció escènica del pensament i l’obra de Josep Puig i Cadafalch. Ens situa a Mataró l’any 1967 en la celebració del centenari del naixement d’en Puig i Cadafalch. El poble observa i aplaudeix la col·locació d’una placa commemorativa a la casa on va néixer. Però el franquisme no permet parlar gaire més de qui va ser aquest personatge dins de la història de Catalunya.

Una companyia de teatre independent formada per dos actors (Xavier Alomà, Edu Gibert) i una actriu (Clara de Ramon) estan preparant una obra de teatre clandestina per parlar i homenatjar a Puig i Cadafalch. Engresquen a un veí del poble (Josep Minguell) que el va conèixer personalment, perquè participi en el projecte.

A Josep Puig i Cadafalch se’l coneix bàsicament com a arquitecte. Però va ser molt més que això. Estudiós de l’art, arqueòleg i polític, fou el segon president de la Mancomunitat de Catalunya, un home compromès amb la modernitat de l’època, amb una capacitat de treball enorme i que destacava en tots els camps que tocava.

Puig i Cadafalch és l’home inacabat que s’ha fet a si mateix, sense acabar-se de completar mai del tot, talment com si la seva vida fos també una composició inacabada.

Escrit i dirigit per Pere Anglas actor, guionista, lletrista, director i autor, en aquest text ens planteja una obra que es va construint i completant a través de la memòria d’un Puig i Cadafalch situat el 1942, amb setanta-cinc anys, alhora que ell mateix i els seus records són interpretats per la companyia teatral del 1967.

Un text molt treballat amb una acurada direcció, d’aquesta proposta escènica que tracta al mateix temps la vida de l’arquitecte i la història de rebuig i repressió sobre el catalanisme durant tot el segle XX; rebuig que sempre ha estat molt viu, tant a la dictadura de Primo de Rivera, el mateix a la República com després en la llarguíssima dictadura franquista ….. que ara hem descobert que no s’havia acabat del tot, veient la repressió dels fets ocorreguts d’aquests últims dies per part de l’estat espanyol, i tot això en una “teòrica” democràcia que no tolera que els catalans puguem decidir o no, tenir un estat propi.

Els tres actors masculins, de generacions diferents, han representat la joventut, la maduresa i la vellesa de Puig i Cadafalch, entre altres molts personatges; l’actriu ha representat bàsicament una periodista que entrevista a l’arquitecte a la seva maduresa i també altres dones que van envoltar la vida del protagonista.

Les interpretacions dels quatre actors han estat molt dignes i creïbles, en una cursa interminable de canvis de registre per poder interpretar un enorme nombre de diferents papers, tot canviant-se de vestuari davant dels nostres ulls.

Una proposta molt interessant que ens ha ajudat a conèixer una mica més en profunditat a la persona que s’amaga darrere d’un cèlebre arquitecte.

Malauradament ahir va ser l’última de les representacions previstes a Can Gassol, però esperem que es pugui veure ben aviat en altres escenaris de Catalunya, ja que paga la pena que almenys els catalans puguin conèixer el que va representar Puig i Cadafalch, que va molt més enllà de la brillant arquitectura dels edificis que ja formen part del nostre patrimoni cultural.