LA CALAVERA DE CONNEMARA (temp. 17/18 – espectacle nº 31)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Sabíem que era una aposta segura, de fet ja ho vam saber el dia de la roda de premsa amb el petit “tastet” de la producció.
El tàndem que formen en l’escenari Oriol Pla i Pol López és extraordinari, i de fet a la funció d’ahir al vespre, tota la platea vam aplaudir entusiasmats en finalitzar dues de les escenes de l’obra en mig de la representació. Ens costa recordar aquest fet en cap altra obra de teatre no musical !!!
Fotografies de David Ruano
Els dos actors estan molt ben acompanyats per la Marta Millà que ens ha agradat molt en el seu paper de dona solterona, catòlica, intransigent i aficionada al bingo de la parròquia i al “poiteen”, l’aiguardent del poble.
En un paper molt més petit però que és imprescindible en la trama, Xavi Sáez interpreta molt bé el policia que ha de donar importància als detalls per resoldre l’autoria dels delictes.
Impactant l’espectacular escenografia realitzada per Marc Salicrú que evoca un lloc rural de la plujosa Irlanda. Un poble petit amb les seves pròpies normes, les seves veritats i les seves mentides. Un poble on tots estan lligats per llaços familiars i on el capellà de la parròquia és una autoritat.
Som a Connemara a principis dels anys noranta. Mick Dowd (Pol López) té una vida monòtona i dedica el seu temps a rebre a la seva veïna Maryjohnny Rafferty (Marta Millà) amb la que fa safareig de les novetats del poble mentre prenen un got de poiteen, una beguda destil·lada, tradicional d’Irlanda, amb un alt contingut alcohòlic.
Fotografies de David Ruano
Cada tardor, i durant uns dies Mick té una altra ocupació, és l’encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. Han de fer lloc pels nouvinguts. Però aquest any no serà com sempre, aquest any ha de desenterrar les restes de l’Oona, la seva dona que oficialment va morir en un accident de cotxe, versió que la gent del poble no creu, i els rumors l’acusen d’haver-la matat voluntàriament.
Per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, l’ajudarà el jove Mairtin Hanlon jove (Oriol Plà), un noi amb un deficient coeficient intel·lectual, considerat el “tontet” del poble. També ha d’estar present en l’exhumació de les restes de la seva dona, Thomas Hanlon (Xavi Sàez), un detectiu que admira profundament Colombo.
LA CALAVERA DE CONNEMARA és una comèdia negra irlandesa de Martin Mc Donagh amb traducció i adaptació de Pau Gener i direcció d’Iván Morales. Segons el director aquesta és la història de quatre supervivents, quatre persones solitàries on la violència i la rancúnia formen part de les seves vides.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d’amor i ossos
Fotografies de David Ruano
En els darrers anys hem vist grans treballs d’interpretació de Pol López i per això ens hem convertit en uns fidels seguidors d’aquest actor i intentem no perdre cap de les seves aparicions als escenaris; aquí una altra vegada ens ho ha confirmat, pot interpretar magistralment qualsevol tipus de paper.
Però en aquest cas i sense voler comparar les interpretacions de dos personatges tan diferents, el treball d’Oriol Pla, ens ha deixat literalment enamorats per la seva enorme qualitat. El seu personatge, creiem que és molt difícil d’interpretar, pel seu nerviosisme, per la seva vitalitat fora de mides, per la seva gestualitat esbojarrada, pels monòlegs dits a una velocitat difícil de seguir….. i ho ha aconseguit al 100%, fent el seu personatge totalment creïble, tendre i divertit al mateix temps. Nosaltres durant la representació en més d’un moment ens vam creuar mirades d’incredulitat, perquè estàvem realment fascinats, per una de les millors interpretacions que mai hem vist en un escenari. Senzillament BRUTAL.
Una gran, grandíssima nit de teatre on hem rigut molt, i hem pogut gaudir d’unes interpretacions fora de mides i d’una posada en escena extraordinària, on realment l’argument potser és el que menys importa.
Sabíem que era una aposta segura però realment, en aquest cas, les expectatives han quedat desbordades.
Autor: Martin McDonagh
Traducció i adaptació: Pau Gener sobre idea d’ Iván Morales
Direcció: Iván Morales
Repartiment: Mick Dowd Pol López \ Maryjohnny Rafferty Marta Millà \ Mairtin Hanlon Oriol Pla \ Thomas Hanlon Xavi Sáez
Escenografia: Marc Salicrú \ Vestuari: Míriam Compte \ Il·luminació: Sylvia Kuchinow\ Espai Sonor: Pau Matas \ Caracterització: Toni Santos \ Moviment: David Climent – Los Corderos \ Ajudant de direcció: Anna Maria Ricart \ Cap de producció: Maite Pijuan \ Producció executiva: Raquel Doñoro\ Responsable tècnic: Moi Cuenca \ Regidoria: Ainhoa Bernaola \ Estudiant en pràctiques de vestuari: David Valero \ Cap tècnic del teatre: Jaume Feixas \ Construcció escenografia: Germans Óscar i Carles Hernández Pol (Ou i Xarli), Laura Galofré i Raquel Ibor \ Escultura calaveres: David Abrodos\ Premsa: Anna Casasayas i Marta Ferrà \ Màrqueting i comunicació: Publispec\ Reportatge Fotogràfic: David Ruano \ Disseny Gràfic: Santi&Kco
Idioma: català
Durada de l’espectacle: 1h 35 min
Hooola!
Doncs sí gran duel interpretatiu entre Pol López i Oriol Pla.
Més que enterramorts són desenterramorts, i les calaveres de Connemara no direm com s´han de veure.
Els espectadors de la Villarroel sortim amb un somriure negre després d´haver vist un bon treball d´escenografia, il.luminació i moviment, perquè es mouen que no paren.
Un parell d’actuacions difícils d’oblidar. Malgrat que som uns fidels seguidors de Pol López, perquè ens agrada tot el que interpreta (menys quan actua a Cracòvia a TV3), aquí que es porta el gat a l’aigua sense cap mena de dubte es Oriol Pla, que està per sucar-hi pa.