HIVERN (temp. 17/18 – espectacle nÂș 29)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Ahir divendres ens vĂ rem apropar a La Seca Espai Brossa i vam aprofitar per veure les dues propostes que aquests dies ens ofereixen. La primera d’elles a la Sala Leopoldo Fregoli, Ă©s HIVERN de Jon Fosse traduĂŻda i dirigida per Ester Roma Calle.
Ens parla de dos personatges que des de la més absoluta soledat intenten establir una relació que els ajudi a no restar sols.
Ramon BonvehĂ, Ă©s l’home, un home casat i amb un fill que es troba en una ciutat per motius de feina. EstĂ allotjat en un hotel i, s’encamina a fer una visita quan, BĂ rbara Roig, la dona, se li apropa. Ell tĂ© una vida organitzada i convencional, ella tĂ© una vida que la mantĂ© enllaçada a un home darrere l’altra. DesprĂ©s d’aquesta trobada les seves vides canviaran.
Els dos personatges, uns desconeguts, inicien una conversa feta de frases curtes, inacabades, on els silencis formen part de lâacciĂł i on Ă©s mĂ©s important el que no es diu. Finalment acaben junts a lâhabitaciĂł de lâhotel, ell oblida la feina, la dona, el fill.
Els dos actors han estat magnĂficament convincents en la complicada tasca de donar vida a dues persones que lluiten desesperadament per no sentir-se sols sense dir-ho, generant una necessitat l’un per l’altra i la necessitat de sortir de la rutina en quĂš han convertit les seves vides. Sortir dâun passat que els arrossega.
Als dos actors els hem vist treballar en algunes propostes escĂšniques i recordem per exemple LlĂ stima que sigui una puta el 2012 o Sunset Park i El drac d’or al 2014. El personatge masculĂ en aquesta proposta, en general  és força passiu, en fort contrast amb el carĂ cter apassionat i fins i tot imperatiu del personatge femenĂ; potser aquesta caracterĂstica ens ha fet apreciar l’enorme vitalitat d’una BĂ rbara Roig que hem redescobert i que ens ha deixat literalment “clavats” a la butaca.
Una escenografia que ens presenta un terra cobert de neu, transmetent la sensaciĂł d’un ambient inhĂČspit i fred com es mostren les animes dels dos protagonistes. Aquest terra âparlaâ quan ells guarden silenci i els mantĂ© âatrapatsâ en una vida que no volen.
âEn quatre actes lâautor noruec, Jon Fosse, explica la transformaciĂł de dos personatges. Per lâhome serĂ el final dâuna vida organitzada i obedient. Per la dona serĂ lâenfrontament a un cercle viciĂłs que la mantĂ© enllaçada a un home darrera lâaltre.â
âDurant quatre actes, sâobserven, es mesuren, sâestudien, es menyspreen i es necessiten. Tot a mercĂš dâun Ășnic objectiu: no restar sols per sempre.â
En paraules de la seva directora, Hivern no Ă©s una histĂČria dâamor. Ăs una histĂČria, una trobada de dos Ă©ssers a la vida i que no volen morir sols.
Poser no es tracta pas d’un tipus de teatre que arribi a tothom, perĂČ a nosaltres ens ha agradat força per la sensaciĂł de desassossec i fredor en el que viuen la parella protagonista,  i sense gaires paraules, molts silencis, moviments i mirades, … ens ha fet arribar clarament el que l’autor pretenia transmetre.