– Teatre – HIVERN (🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 2017.09.22 – (temp. 17/18 – espectacle nÂș 29)

HIVERN (temp. 17/18 – espectacle nÂș 29)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Ahir divendres ens vĂ rem apropar a La Seca Espai Brossa i vam aprofitar per veure les dues propostes que aquests dies ens ofereixen. La primera d’elles a la Sala Leopoldo Fregoli, Ă©s HIVERN de Jon Fosse traduĂŻda i dirigida per Ester Roma Calle.

Ens parla de dos personatges que des de la més absoluta soledat intenten establir una relació que els ajudi a no restar sols.

Ramon BonvehĂ­, Ă©s l’home, un home casat i amb un fill que es troba en una ciutat per motius de feina. EstĂ  allotjat en un hotel i, s’encamina a fer una visita quan, BĂ rbara Roig, la dona, se li apropa. Ell tĂ© una vida organitzada i convencional, ella tĂ© una vida que la mantĂ© enllaçada a un home darrere l’altra. DesprĂ©s d’aquesta trobada les seves vides canviaran.

Els dos personatges, uns desconeguts, inicien una conversa feta de frases curtes, inacabades, on els silencis formen part de l’acciĂł i on Ă©s mĂ©s important el que no es diu. Finalment acaben junts a l’habitaciĂł de l’hotel, ell oblida la feina, la dona, el fill.

Els dos actors han estat magnĂ­ficament convincents en la complicada tasca de donar vida a dues persones que lluiten desesperadament per no sentir-se sols sense dir-ho, generant una necessitat l’un per l’altra i la necessitat de sortir de la rutina en quĂš han convertit les seves vides. Sortir d’un passat que els arrossega.

Als dos actors els hem vist treballar en algunes propostes escĂšniques i recordem per exemple LlĂ stima que sigui una puta el 2012 o Sunset Park  i El drac d’or al 2014. El personatge masculĂ­ en aquesta proposta, en general  és força passiu, en fort contrast amb el carĂ cter apassionat i fins i tot imperatiu del personatge femenĂ­; potser aquesta caracterĂ­stica ens ha fet apreciar l’enorme vitalitat d’una BĂ rbara Roig que hem redescobert i que ens ha deixat literalment “clavats” a la butaca.

Una escenografia que ens presenta un terra cobert de neu, transmetent la sensaciĂł d’un ambient inhĂČspit i fred com es mostren les animes dels dos protagonistes. Aquest terra “parla” quan ells guarden silenci i els mantĂ© “atrapats” en una vida que no volen.

“En quatre actes l’autor noruec, Jon Fosse, explica la transformaciĂł de dos personatges. Per l’home serĂ  el final d’una vida organitzada i obedient. Per la dona serĂ  l’enfrontament a un cercle viciĂłs que la mantĂ© enllaçada a un home darrera l’altre.”

“Durant quatre actes, s’observen, es mesuren, s’estudien, es menyspreen i es necessiten. Tot a mercĂš d’un Ășnic objectiu: no restar sols per sempre.”

En paraules de la seva directora, Hivern no Ă©s una histĂČria d’amor. És una histĂČria, una trobada de dos Ă©ssers a la vida i que no volen morir sols.

Poser no es tracta pas d’un tipus de teatre que arribi a tothom, perĂČ a nosaltres ens ha agradat força per la sensaciĂł de desassossec i fredor en el que viuen la parella protagonista,  i sense gaires paraules, molts silencis, moviments i mirades, … ens ha fet arribar clarament el que l’autor pretenia transmetre.

Text: Jon Fosse
TraducciĂł, direcciĂł i dramaturgia: Ester Roma Calle
IntĂšrprets: Ramon BonvehĂ­ i BĂ rbara Roig
Disseny d’escenografía, il.luminació i vestuari: Ester Roma Calle
 Idioma: Català
Durada: 55 minuts

Leave a Reply