– Teatre – HIVERN (🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 2017.09.22 – (temp. 17/18

HIVERN (temp. 17/18 – espectacle nº 29)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres ens vàrem apropar a La Seca Espai Brossa i vam aprofitar per veure les dues propostes que aquests dies ens ofereixen. La primera d’elles a la Sala Leopoldo Fregoli, és HIVERN de Jon Fosse traduïda i dirigida per Ester Roma Calle.

Ens parla de dos personatges que des de la més absoluta soledat intenten establir una relació que els ajudi a no restar sols.

Ramon Bonvehí, és l’home, un home casat i amb un fill que es troba en una ciutat per motius de feina. Està allotjat en un hotel i, s’encamina a fer una visita quan, Bàrbara Roig, la dona, se li apropa. Ell té una vida organitzada i convencional, ella té una vida que la manté enllaçada a un home darrere l’altra. Després d’aquesta trobada les seves vides canviaran.

Els dos personatges, uns desconeguts, inicien una conversa feta de frases curtes, inacabades, on els silencis formen part de l’acció i on és més important el que no es diu. Finalment acaben junts a l’habitació de l’hotel, ell oblida la feina, la dona, el fill.

Els dos actors han estat magníficament convincents en la complicada tasca de donar vida a dues persones que lluiten desesperadament per no sentir-se sols sense dir-ho, generant una necessitat l’un per l’altra i la necessitat de sortir de la rutina en què han convertit les seves vides. Sortir d’un passat que els arrossega.

Als dos actors els hem vist treballar en algunes propostes escèniques i recordem per exemple Llàstima que sigui una puta el 2012 o Sunset Park i El drac d’or al 2014. El personatge masculí en aquesta proposta, en general és força passiu, en fort contrast amb el caràcter apassionat i fins i tot imperatiu del personatge femení; potser aquesta característica ens ha fet apreciar l’enorme vitalitat d’una Bàrbara Roig que hem redescobert i que ens ha deixat literalment “clavats” a la butaca.

Una escenografia que ens presenta un terra cobert de neu, transmetent la sensació d’un ambient inhòspit i fred com es mostren les animes dels dos protagonistes. Aquest terra “parla” quan ells guarden silenci i els manté “atrapats” en una vida que no volen.

“En quatre actes l’autor noruec, Jon Fosse, explica la transformació de dos personatges. Per l’home serà el final d’una vida organitzada i obedient. Per la dona serà l’enfrontament a un cercle viciós que la manté enllaçada a un home darrera l’altre.”

“Durant quatre actes, s’observen, es mesuren, s’estudien, es menyspreen i es necessiten. Tot a mercè d’un únic objectiu: no restar sols per sempre.”

En paraules de la seva directora, Hivern no és una història d’amor. És una història, una trobada de dos éssers a la vida i que no volen morir sols.

Poser no es tracta pas d’un tipus de teatre que arribi a tothom, però a nosaltres ens ha agradat força per la sensació de desassossec i fredor en el que viuen la parella protagonista, i sense gaires paraules, molts silencis, moviments i mirades, … ens ha fet arribar clarament el que l’autor pretenia transmetre.