– Teatre – AHORA TODO ES NOCHE de La Zaranda (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.09.21 – (temp. 17/18 – espectacle nÂș 28)

AHORA TODO ES NOCHE (temp. 17/18 – espectacle nÂș 28)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Ahir vĂ rem assistir a l’estrena al Teatre Romea de Barcelona d’aquesta proposta escĂšnica de la Companyia La Zaranda, que ens van presentar en roda de premsa el passat dimecres.

Fa exactament un parell d’anys en aquest mateix teatre, aquesta companyia va presentar el seu anterior espectacle EL GRITO EN EL CIELO que a nosaltres ens va impactar moltĂ­ssim.

En l’apunt de la nostra valoració d’aquell espectacle nosaltres dĂšiem:

La Zaranda tĂ© una forma de fer teatre amb un llenguatge contemporani i efectiu, no Ă©s un teatre difĂ­cil, perĂČ no a tothom li arriba ni a tothom li agrada, perquĂš Ă©s un teatre que va directe a l’Ă nima i ens deixa un pĂČsit que si bĂ© queda esmorteĂŻt per l’humor i la ironia, no perd la seva capacitat de revoltar-nos i enfrontar-nos a una realitat crua i real.

En aquesta nova proposta, AHORA TODO ES NOCHE continuen amb aquesta manera de fer i com en l’anterior espectacle sense gaire escenografia, tan sols amb un parell de carrets de supermercat, tres cubells grans d’escombraries, un cartró a manera d’aixopluc i poca cosa mes, … transformen l’escenari en els diferents espais on veiem passa l’acciĂł.

És sobretot la paraula dels 3 actors i els seus moviments escĂšnics el que ens transmet directament a l’Ă nima allĂČ que ens volen explicar.

Tres indigents, tres persones sense recursos que busquen algun lloc on dormir  “Es van tornar invisibles, tan acostumats ja estem a veure’ls, dormint en els vestĂ­buls de les estacions i aeroports, regirant en els contenidors d’escombraries, fent cues en els menjadors benĂšfics
  Els veiem tan llunyans i amb prou feines la quantitat d’una mensualitat ens separa d’ells”

Els tres indigents no es coneixen i en un primer moment fan veure el que no sĂłn, dissimulen com si esperessin un vol o un tren que mai han d’agafar. La desesperaciĂł per trobar un lloc adequat per dormir sense que els facin fora farĂ  que dos d’ells comparteixin espai i cartĂł. PerĂČ arriba un tercer, una persona que encara creu que la seva situaciĂł Ă©s transitĂČria i que a l’endemà tornarĂ  a tenir la seva feina de comercial. Encara no sap que significa dormir al carrer o fer cua per obtenir menjar.

I si bĂ©, en principi el rebutgen, “dos és companyia, tres és multitud“, acaben compartint el que tenen.

Absolutament impactant el “viatge” d’aquests tres personatges per les clavegueres buscant la sortida a unes obres abandonades amb l’esperança de trobar un lloc “estable” on viure.

Una posada en escena colpidora que ens mostra el que sovint no volem veure, que ens parla tambĂ© de la pobresa interior, de la recerca dins de nosaltres mateixos d’allĂČ que ens manca, qui ho tĂ© tot ?, amor, amistat, confiança, felicitat, … ? Estem tan segurs de quĂš el que tenim avui no es pot capgirar i ens trobem en una situaciĂł similar a la que veiem a l’escenari ?

La Zaranda celebra 40 anys sobre els escenaris amb un muntatge que Ă©s “una finestra que dĂłna a l’interior de l’Ă©sser humĂ “, en paraules del mateix director. Ha afegit que l’espectacle es va crear “per fer una picada d’ull als orĂ­gens de la companyia“, “hem fet una autĂČpsia de nosaltres mateixos“, “ens hem hagut de mirar al mirall“.

I a l’Ășltima part de l’espectacle, Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco SĂĄnchez, la Zaranda,  ens retornen al mĂłn del teatre, els indigents sĂłn reis sense regne, homes desterrats abocats a la degradaciĂł i la mort en silenci, en solitud. PerĂČ en el teatre els personatges no moren, tornen una vegada i una altra. I ells continuen amb els peus als clĂ ssics i la mirada en el futur buscant noves formes de comunicar-se amb les nostres Ă nimes.

Una proposta que ens ha arribat, ens ha colpit, ens ha emocionat, ens ha fet riure, 
i si hem de posar un perĂČ, Ă©s potser la dicciĂł d’algun membre de la companyia que ens ha fet difĂ­cil en alguna ocasiĂł el seguiment del text …. perĂČ aixĂČ creiem que Ă©s el de menys.

Autor: Eusebio Calonge
DirecciĂł: Paco de la Zaranda
IntĂšrprets: Gaspar Campuzano, Enrique Bustos, Francisco SĂĄnchez
Il.luminaciĂł: Eusebio Calonge \ Espai escĂšnic: Paco de la Zaranda \ Regidoria: Eduardo MartĂ­nez \ Caps tĂšcnics del teatre: Sergio Lobaco i RaĂșl MartĂ­nez \ Premsa: Marta FerrĂ  i Anna Casasayas \ MĂ rqueting i comunicaciĂł: Publispec \ Disseny grĂ fic: Santi&Kco
Idioma: castellĂ 
Durada: 1 hora 30 minuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.