– Teatre – AHORA TODO ES NOCHE de La Zaranda (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.09.21 – (temp. 17/18

AHORA TODO ES NOCHE (temp. 17/18 – espectacle nº 28)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir vàrem assistir a l’estrena al Teatre Romea de Barcelona d’aquesta proposta escènica de la Companyia La Zaranda, que ens van presentar en roda de premsa el passat dimecres.

Fa exactament un parell d’anys en aquest mateix teatre, aquesta companyia va presentar el seu anterior espectacle EL GRITO EN EL CIELO que a nosaltres ens va impactar moltíssim.

En l’apunt de la nostra valoració d’aquell espectacle nosaltres dèiem:

La Zaranda té una forma de fer teatre amb un llenguatge contemporani i efectiu, no és un teatre difícil, però no a tothom li arriba ni a tothom li agrada, perquè és un teatre que va directe a l’ànima i ens deixa un pòsit que si bé queda esmorteït per l’humor i la ironia, no perd la seva capacitat de revoltar-nos i enfrontar-nos a una realitat crua i real.

En aquesta nova proposta, AHORA TODO ES NOCHE continuen amb aquesta manera de fer i com en l’anterior espectacle sense gaire escenografia, tan sols amb un parell de carrets de supermercat, tres cubells grans d’escombraries, un cartró a manera d’aixopluc i poca cosa mes, … transformen l’escenari en els diferents espais on veiem passa l’acció.

És sobretot la paraula dels 3 actors i els seus moviments escènics el que ens transmet directament a l’ànima allò que ens volen explicar.

Tres indigents, tres persones sense recursos que busquen algun lloc on dormir “Es van tornar invisibles, tan acostumats ja estem a veure’ls, dormint en els vestíbuls de les estacions i aeroports, regirant en els contenidors d’escombraries, fent cues en els menjadors benèfics… Els veiem tan llunyans i amb prou feines la quantitat d’una mensualitat ens separa d’ells”

Els tres indigents no es coneixen i en un primer moment fan veure el que no són, dissimulen com si esperessin un vol o un tren que mai han d’agafar. La desesperació per trobar un lloc adequat per dormir sense que els facin fora farà que dos d’ells comparteixin espai i cartó. Però arriba un tercer, una persona que encara creu que la seva situació és transitòria i que a l’endemà tornarà a tenir la seva feina de comercial. Encara no sap que significa dormir al carrer o fer cua per obtenir menjar.

I si bé, en principi el rebutgen, “dos és companyia, tres és multitud“, acaben compartint el que tenen.

Absolutament impactant el “viatge” d’aquests tres personatges per les clavegueres buscant la sortida a unes obres abandonades amb l’esperança de trobar un lloc “estable” on viure.

Una posada en escena colpidora que ens mostra el que sovint no volem veure, que ens parla també de la pobresa interior, de la recerca dins de nosaltres mateixos d’allò que ens manca, qui ho té tot ?, amor, amistat, confiança, felicitat, … ? Estem tan segurs de què el que tenim avui no es pot capgirar i ens trobem en una situació similar a la que veiem a l’escenari ?

La Zaranda celebra 40 anys sobre els escenaris amb un muntatge que és “una finestra que dóna a l’interior de l’ésser humà“, en paraules del mateix director. Ha afegit que l’espectacle es va crear “per fer una picada d’ull als orígens de la companyia“, “hem fet una autòpsia de nosaltres mateixos“, “ens hem hagut de mirar al mirall“.

I a l’última part de l’espectacle, Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez, la Zaranda, ens retornen al món del teatre, els indigents són reis sense regne, homes desterrats abocats a la degradació i la mort en silenci, en solitud. Però en el teatre els personatges no moren, tornen una vegada i una altra. I ells continuen amb els peus als clàssics i la mirada en el futur buscant noves formes de comunicar-se amb les nostres ànimes.

Una proposta que ens ha arribat, ens ha colpit, ens ha emocionat, ens ha fet riure, …i si hem de posar un però, és potser la dicció d’algun membre de la companyia que ens ha fet difícil en alguna ocasió el seguiment del text …. però això creiem que és el de menys.