– Fira Tàrrega – Teatre – NAFRAT, EL VIATGE DE LA VERGONYA – (🐌🐌🐌+🐚) – Plaça El.líptica – 2017.09.08 – (temp. 17/18 – espectacle nº 012)

NAFRAT, EL VIATGE DE LA VERGONYA (Fira Tàrrega) –  (temp. 17/18 – espectacle nº 012)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I després d’aconseguir un divertidíssim moment estel·lar, ens dirigim a la Plaça El·líptica per participar en un altre espectacle itinerant, totalment diferent i força dramàtic, claustrofòbic i engoixant… perquè tracta del drama humà de les migracions “clandestines”.

Aquest cop amb la companyia Nafrat Collectif, un col·lectiu de teatre de Castelló de la Plana als que els hi agrada explicar històries de manera intensa i sense filtres.

Segons podem llegir a la seva pàgina de Facebook … Nafrat Collectif és un projecte en comú de tres amics, tres professionals de les arts escèniques que teníem ganes de fer una peça conjunta. Després d’anys compartint escenaris sota el nom de diferents companyies trobem un tema en comú que ens motiva a trobar-nos i apostar per un treball propi.

Nafrat és la nostra primera creació conjunta, tractant un tema tan sensible com el dels refugiats. És per això que la nostra energia es multiplica per fer un treball escènic de qualitat sense deixar de banda la denúncia social.

Som un grup d’uns 20 espectadors conduïts per una persona que amaga la seva identitat sota un passamuntanyes, ens porta fins a un camió i ens diu que si paguem 200 nafres, ens conduiran fins a la frontera. Ens avisa de les dures condicions del viatge que farem, sense poder seure, sense llum i sense poder baixar en cap moment … I en absolut silenci.

I dit i fet, paguem, pugem a la cabina d’un camió de mercaderies, i, ens acoblem com podem als laterals, agafats a cadenes o cordes per no caure. Fora del camió, una discussió per diners, un tret, un mort …. Pugen amb nosaltres dos membres de la xarxa que ens ha de treure del país, un mana, l’altra no.

I comença un viatge angoixant, calorós, amb un moviment constant i experimentant la “por” perquè no sabem a on anem ni quan acabarà el malson. Un tast del que deu suposar la fugida clandestina de centenars i centenars de persones arreu del món, però amb la seguretat que nosaltres baixarem del camió i quasi segur ens oblidarem d’ells.

Una nafra és una ferida. A l’Orient mitjà designa també el menyspreu. Els refugiats que tracten amb les màfies s’anomenen ells mateixos Nafrat.

L’agost de 2015 es va trobar un camió abandonat en una autopista entre Hongria i Àustria amb cadàvers de refugiats asfixiats.

Mahid ja no es veu amb cor de continuar amb aquest negoci i vol que aquest sigui el seu últim viatge. Però les coses no surten com havia previst i tot es torna més perillós i més amarg. Nafrat proposa als espectadors (refugiats) viure en la pell pròpia l’odissea d’una fugida a la desesperada.

Direcció: Nafrat Collectif
Intèprets: Jordi Collado, Manuel Ortí “Rabassa”, Jordi Magnieto
Adjunt Direcció: Ricard Soler i Mallol / Vestuari: Sara Recatalà / Disseny: http://www.eclectick.com/ Edició vídeo: Ferran Collado / Disseny musical: Samuel Parejo
Idioma: castellà
Durada: 45 minuts

 

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s