– Teatre – ESTIU (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2017.09.06 – (temp. 17/18

ESTIU – (temp. 17/18 – espectacle nº 004)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Pensàvem que en aquesta ocasió aquesta proposta no la podríem encabir a la nostra agenda, però per sort no va ser així. Nit d’estrena a El Maldà, ESTIU és una producció que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 5 amb dramatúrgia i direcció d’Helena Tornero.

Una recerca de la pròpia identitat, una recerca dels orígens sense por a enfrontar-se amb fets del passat. Indagar en els interrogants del passat ajuda a entendre el present.

A l’estació de Portbou hi viuen tres germanes, l’Antònia, la Maria i la Laura. A l’estiu van a la platja amb la mare, una amb xancletes blanques, l’altra verdes i l’altra vermelles. Sempre fan el mateix recorregut fins que un dia de cop i volta la mare les fa tornar enrere, elles ploren, han perdut el dia de platja, i, no són conscients d’haver fet res dolent.

L’Antònia se’n va a viure a Lleida amb una tieta, la Laura a Mallorca amb la padrina, i la Maria a Barcelona amb la mare.

Els anys passen i la Laura vol que es retrobin a Portbou, a la llar on havien passat tantes estones plegades, vol recordar, busca respostes. L’Antònia té preguntes i la Maria té por.

Entre el so de les vies del tren i el trencar de les onades s’hi poden sentir els secrets més ben guardats, ara només ens cal voler escoltar-los.

Les tres joves actrius conformen la companyia la Fil·loxera i van estudiar juntes a la Escola de Teatre de Barcelona, on l’Helena Tornero era una de les seves professores. L’Helena tenia ganes de treballar en el tema dels secrets de família i els hi va proposar un treball de recerca a partir del text de “Les 3 germanes de Txékhov”, van treballar per separat i van aixecar l’obra entre les quatre.

L’acció té lloc en el terrat de la casa familiar de Portbou i sense apenes escenografia, però amb una acurada il·luminació i posada en escena, som capaços de veure com des d’allà observen el poble i el mar. Un rectangle marcat a terra delimita la ficció, fora d’aquest rectangle elles tornen a ser les actrius o narradores del text que ens expliquen la intencionalitat dels personatges i al mateix temps les directores que els hi diuen com han d’interpretar l’escena. Un joc de teatre dins del teatre que ha resultat interessant i per nosaltres engrescador.

Iona Balcells és l’Antònia, la germana gran, que s’ha mostrat sempre dura i distant amb les germanes petites.

Lorena Hernàndez és la Maria, la mitjana de les germanes, una gran mentidera.

… i Marina Collado és la Laura, la petita que no pot entendre perquè l’Antònia no li ha fet mai una abraçada.

Totes tres ens van agradar molt, unes interpretacions vives i molt creïbles i amb el plus afegit de conservar l’accent propi de les seves parles, de Lleida, de Sant Feliu de Llobregat i de Menorca.

Si haguéssim de trobar un però a la producció, diríem que potser s’allarga massa en les narracions dels contes sota els llençols…. i que finalment no s’acaba d’obrir del tot el calaix dels records.