Concert de ANA MOURA –  (temp. 17/18 – espectacle nÂș 003)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Ahir diumenge va tenir lloc el segon dels concerts programats dins del 1er Festival de Fados a Barcelona, a la Sala Barts. De nou el teatre ple de gom a gom, de nou una lenta cua per accedir a la taquilla i de nou un endarreriment de deu minuts en començar lâespectacle.
A l’escenari elements inusuals a les tradicionals cases de Fados: una bateria i un teclat i fum ambiental …. i ja ens ho diu la mateixa ANA MOURA a la salutaciĂł, desprĂ©s de la seva tercera cançó i on ens indica que estĂ presentant el seu sisĂš disc anomenat “Moura” i que aquest treball conte un univers musical que va mĂ©s enllĂ Â del Fado.
Ana Moura va nĂ©ixer a SantarĂ©m (Portugal) el 17 de setembre del 1979 i és una artista de reconegut prestigi en el mĂłn del fado, tant en l’Ă mbit nacional com internacional. Ha venut mĂ©s de mig milió de discos i ha guanyat premis importants com 2 Globus d’Or, el premi AmĂ lia Rodrigues o el reconeixement de “la Orden D.Infante” que atorga el president de la RepĂșblica de Portugal.
Segons podem llegir a la seva pĂ gina personal, Ana Moura és una veu que es passeja per la tradiciĂł lliurement, sense deixar de flirtejar amb la mĂșsica pop, expandint d’una manera molt personal l’abast i la influĂšncia de la cançó de Lisboa. Ella transforma en Fado qualsevol melodia que s’adapti al seu timbre de veu.
Els pares cantaven, tota la famĂlia materna cantava i qualsevol reuniĂł familiar acabava amb mĂșsica. A sis anys ja cantava el seu primer fado “Cavall Ruço”.
Un concert que en principi ens va descol·locar força, especialment pels instruments emprats i per una posada en escena segurament massa “comercial” pel nostre gust, que intentava ser espectacular … perĂČ que no lliga massa amb un concert intimista com requereix el Fado; molt de fum, projeccions constants i una mĂșsica passada en decibels que a vegades feia que la veu de la cantant sembles “bruta”, especialment pel que fa a la interpretaciĂł de la bateria i teclats.
La segona part ens va agradar mĂ©s, especialment quan la cantant Ășnicament estava recolzada pels instruments de corda. Pel que fa a l’elecció de fados i la veu de la protagonista, que és el mĂ©s important, res a dir, perquÚ Ana Moura té una gran veu.
Volem comentar que ens va sorprendre força que la cantant intentes mostrar Ășnicament un dels seus perfils i a l’escenari gairebĂ© mai va cantar de front als espectadors, mirant permanentment a la banda esquerra de l’escenari, sempre de perfil i donant l’esquena als espectadors que estĂ vem situats a la dreta de la Sala.
Una cantant que no coneixĂem pas, amb una gran presĂšncia fĂsica i una gran personalitat amb molts seguidors a la ciutat de Barcelona.
La seva discografia inclou: âGuarda-me A Vida Na MĂŁoâ (2003), âAconteceuâ (2004), âPara AlĂ©m da Saudadeâ (2007), âColiseuâ (2008), âLeva-me aos Fadosâ (2009), âDesfadoâ (2012) i âMouraâ (2015).