Concert de ANA MOURA – (temp. 17/18 – espectacle nº 003)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir diumenge va tenir lloc el segon dels concerts programats dins del 1er Festival de Fados a Barcelona, a la Sala Barts. De nou el teatre ple de gom a gom, de nou una lenta cua per accedir a la taquilla i de nou un endarreriment de deu minuts en començar l’espectacle.
A l’escenari elements inusuals a les tradicionals cases de Fados: una bateria i un teclat i fum ambiental …. i ja ens ho diu la mateixa ANA MOURA a la salutació, després de la seva tercera cançó i on ens indica que està presentant el seu sisè disc anomenat “Moura” i que aquest treball conte un univers musical que va més enllà del Fado.
Ana Moura va néixer a Santarém (Portugal) el 17 de setembre del 1979 i és una artista de reconegut prestigi en el món del fado, tant en l’àmbit nacional com internacional. Ha venut més de mig milió de discos i ha guanyat premis importants com 2 Globus d’Or, el premi Amàlia Rodrigues o el reconeixement de “la Orden D.Infante” que atorga el president de la República de Portugal.
Segons podem llegir a la seva pàgina personal, Ana Moura és una veu que es passeja per la tradició lliurement, sense deixar de flirtejar amb la música pop, expandint d’una manera molt personal l’abast i la influència de la cançó de Lisboa. Ella transforma en Fado qualsevol melodia que s’adapti al seu timbre de veu.
Els pares cantaven, tota la família materna cantava i qualsevol reunió familiar acabava amb música. A sis anys ja cantava el seu primer fado “Cavall Ruço”.
Un concert que en principi ens va descol·locar força, especialment pels instruments emprats i per una posada en escena segurament massa “comercial” pel nostre gust, que intentava ser espectacular … però que no lliga massa amb un concert intimista com requereix el Fado; molt de fum, projeccions constants i una música passada en decibels que a vegades feia que la veu de la cantant sembles “bruta”, especialment pel que fa a la interpretació de la bateria i teclats.
La segona part ens va agradar més, especialment quan la cantant únicament estava recolzada pels instruments de corda. Pel que fa a l’elecció de fados i la veu de la protagonista, que és el més important, res a dir, perquè Ana Moura té una gran veu.
Volem comentar que ens va sorprendre força que la cantant intentes mostrar únicament un dels seus perfils i a l’escenari gairebé mai va cantar de front als espectadors, mirant permanentment a la banda esquerra de l’escenari, sempre de perfil i donant l’esquena als espectadors que estàvem situats a la dreta de la Sala.
Una cantant que no coneixíem pas, amb una gran presència física i una gran personalitat amb molts seguidors a la ciutat de Barcelona.
La seva discografia inclou: “Guarda-me A Vida Na Mão” (2003), “Aconteceu” (2004), “Para Além da Saudade” (2007), “Coliseu” (2008), “Leva-me aos Fados” (2009), “Desfado” (2012) i “Moura” (2015).
Veu: Ana Moura
Músics: Ângelo Freire (Guitarra portuguesa), Pedro Soares (Viola Fado), André Moreira (Baix Acustic), Alexandre Franzão (Percusió) i Eurico Amorim (Teclats)
Producció: Frederico Carmo\ Premsa: Blanca de Carreras (Espanya) i Rita Barradas (Portugal)
Durada: 90 minuts
